Comprensió del PIB i la Política Fiscal a Espanya

El PIB és el valor monetari de tots els béns i serveis finals produïts a l’interior d’un país durant un període de temps determinat.

Càlcul del PIB

- El mètode de la despesa. És la suma d’allò consumit per les famílies, allò convertit per les empreses i allò gastat per l’administració pública.

- El mètode de la renda. És la suma de les rendes.

- El mètode del valor afegit. S’obté sumant el valor que afegeix cada empresa a la producció de béns i serveis.

C (consum), I (inversió), D (despesa pública), X (exportacions), M (importacions).

PIBpm = C + I + D + (X - M)

La compatibilitat nacional és el conjunt d’indicadors que registren i informen sobre les diverses activitats econòmiques fetes a l'interior d'un país durant un període de temps determinat.

PIB a cost de factors = PIBcf

Producte nacional brut a cost de factors = PNBcf

Renda nacional, o producte nacional net = RN/PNNcf

Renda personal disponible = RPD

Limitacions del PIB

1. El PIB no comptabilitza tots els béns i serveis finals produïts en una economia.
2. El PIB tampoc mesura el valor de les activitats en les quals no s'intercanvien béns i serveis per diners.
3. El PIB no informa de les externalitats, és a dir, no reflecteix tots els beneficis ni costos socials derivats de l'activitat econòmica.
4. El PIB no mesura la distribució de la riquesa entre els habitants.
5. El PIB no mesura la qualitat dels béns i serveis produïts.

L'economia en conjunt

Les forces internes del mercat estan determinades pel comportament dels agents econòmics en un país, i s'expressen mitjançant el lliure joc de l'oferta i la demanda agregades.

El nivell mitjà de preus és la mitjana ponderada dels preus del conjunt de béns i serveis d'una economia.

La política fiscal és l'actuació del sector públic mitjançant la recaptació i la redistribució posterior dels ingressos públics per a aconseguir els objectius perseguits per l'estat.

Polítiques fiscals discrecionals

Programes d'obres públiques // Plans d'ocupació i formació // Programes de transferències // Modificació dels tipus impositius.

Els estabilitzadors automàtics

Els impostos proporcionals (IVA) // els impostos progressius (IRPF) // les cotitzacions socials (la seguretat social) // els subsidis d'atur.

Tipus de política fiscal

La política fiscal expansiva actua augmentant la despesa pública, i per tant les empreses incrementen la producció per a respondre a la despesa del govern i contracten més personal; i per una altra banda, reduint els impostos, amb la qual cosa augmenta la quantitat de diners disponibles i així les famílies consumeixen i les empreses inverteixen.

La política fiscal restrictiva actua en sentit contrari, reduint la despesa pública i augmentant els impostos.

Els ingressos públics del PGE

Cotitzacions socials // Tributs.

Impostos: Directes: IP (impost sobre el patrimoni) // IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques) // IS (impost sobre societats):
Indirectes: ITP/AJD (impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats) // IVA (impost sobre el valor afegit) // IE (impostos especials):

Finançament de l'Estat de benestar espanyol

• Un sistema fiscal ineficient. El sistema tributari espanyol està ple de deduccions, exempccions i bonificacions.
• Pressió fiscal relativament baixa. Espanya ha mantingut la seva pressió al voltant del 40% del PIB, diversos punts per sota de la mitjana dels països de la Eurozona.
• L'economia submergida. A Espanya, una de cada cinc persones treballadores ho fan en negre, la qual cosa es tradueix en una pèrdua important d'ingressos.
• L'evasió fiscal internacional de les grans tecnològiques, en la mesura que no paguen impostos a Espanya pels ingressos que generen en el nostre territori.
• Un sistema de pensions en risc.

La redistribució de la renda

La funció de redistribució de la renda és com es coneix el procés mitjançant el qual l'Estat torna a redistribuir, d'acord amb el principi d'equitat, fons que prèviament van ser assignats pel mercat a ciutadans amb capacitat econòmica alta.

El saldo pressupostari

El dèficit públic sorgeix al gastar més del que s'ingressa i, en general, suposa l'increment de la quantitat de diners en circulació amb l'objectiu d'augmentar els nivells de producció i ocupació.

• Dèficit cíclic: es produeix quan sorgeixen les fases inevitables de recessió dels cicles econòmics.
• Dèficit estructural: és un dèficit permanent que es manté fins i tot en situacions properes a la plena ocupació.