Comprensió de la Discapacitat Intel·lectual i les Habilitats Adaptatives

La discapacitat intel·lectual es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa, que es manifesta en habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys.

Criteris diagnòstics:

• Capacitat intel·lectual significativament per sota de la mitjana (QI: 70 o inferior).
• Dèficit o insuficiències concurrents en el funcionament adaptatiu.
• Aparició durant el període de desenvolupament. La severitat es determina pel nivell de funcionament adaptatiu de la persona.

Suports:

• Intermitent: La persona no necessita suports d’una manera continuada, únicament de forma esporàdica. Pot necessitar pocs o molts suports, més o menys intensos, però només d’una manera episòdica.
• Limitat: No és intermitent ni esporàdic. Dura un període concret. El suport podria requerir una despesa inferior o menys personal que altres més intensos.
• Extens: La persona necessita suports constantment (gairebé diàriament), com a mínim en alguns dels entorns bàsics en què viu (escola, treball, llar...). No és previsible que la persona deixi de necessitar-los a curt termini.
• Generalitzat: Suports constants i d’alta intensitat en entorns claus per a l’individu. Dins d’aquesta categoria, els suports habitualment impliquen un nombre més gran de professionals que en les dues anteriors. Generalment són per tota la vida.

Habilitats adaptatives: Són aquelles que la persona ha de tenir per donar resposta a les demandes que li fa el medi que l'envolta. Aquestes habilitats es complementen i es poden donar conjuntament en determinades situacions.

En trobem de tres tipus:

• Habilitats conceptuals: llenguatge, lectura i escriptura, conceptes relacionats amb els diners, el temps i els nombres.
• Habilitats socials: habilitats interpersonals, responsabilitat social, autoestima, credulitat, ingenuïtat, seguir les regles i les normes, evitar la victimització i la resolució de problemes socials.
• Habilitats pràctiques: activitats de la vida diària (cura personal), habilitats ocupacionals, maneig dels diners, seguretat, tenir cura de la salut, mobilitat (desplaçaments i viatges), programació/rutines i ús del telèfon.