Comprensió Lectora: Estratègies i Metacognició per a l'Aprenentatge

Lectura 5: Comprenc el que llegeixo? (Marta Minguela; Isabel Solé)

L’autor Wells va establir quatre graus/nivells de competència lectora: executiu, funcional, instrumental i epistèmic.

• Nivell executiu: Identificar vocabulari, sinònims, prefixos i sufixos…

• Nivell funcional: Reorganització d’informació (reorganitzar, sintetitzar, esquematitzar).

• Nivell instrumental: Comprensió inferencial o interpretativa (anticipar, inferir significats o relacions, relacionar informació del text amb coneixements previs…).

• Nivell epistèmic: Comprensió crítica o profunda (distingir fets d’opinions, emetre judicis, reaccionar davant de fets o opinions, descobrir intencions dels autors).

Metacognició i lectura: processos de supervisió i control de la pròpia comprensió. La comprensió profunda d’un text, necessària per fer-ne un ús instrumental o epistèmic, exigeix usar la metacognició, com l’autoconeixement dels propis processos i productes cognitius, així com la supervisió activa i la regulació d’aquests processos per aconseguir un objectiu. Component de supervisió (autoavaluació del lector) i el component de control (estratègies del lector per regular el procés de lectura i la seva comprensió). La importància de la supervisió i del control sembla evident per assolir una comprensió lectora profunda.

Supervisió: estic comprenent? Els processos de supervisió no es donen sempre al mateix nivell de consciència. La supervisió de la pròpia comprensió i l’automatització de determinats processos bàsics implicats en la lectura són crucials per assolir la comprensió lectora.

• Existeix una relació entre la supervisió i la comprensió lectora, que suggereix que una comprensió superficial pot ser deguda a una escassa o mala supervisió.

• Els lectors tendeixen a jutjar la seva comprensió de forma desajustada, generalment sobrevalorant-la.

• Sovint, els lectors utilitzen criteris poc adequats per avaluar el seu grau de comprensió, i això fa que no s’adonin que comprenen de forma superficial.

Control metacognitiu: què puc fer per millorar la comprensió?

Quan un lector no té una comprensió plena, pot triar entre diverses estratègies en funció dels seus interessos: pot continuar llegint el text, pot demanar ajuda a una altra persona, pot consultar unes altres fonts, pot rellegir allò que no ha comprès, pot passar per alt aquell fragment perquè no el considera rellevant, etc. La relectura és una estratègia privilegiada pel seu caràcter polivalent.

Diferents tipus de relectura final per a estudiants d’ESO:

• Relectura d’aprofundiment: retorn al text per resoldre problemes globals de comprensió, per aprofundir, per saber-ne més. Es tracta d’una lectura d’elaboració del contingut.

• Relectura de comprovació: retorn al text per comprovar l’adequació de la comprensió o, en el cas de tasques híbrides com ara el resum o la síntesi, també del producte escrit.

• Relectura de selecció de la informació: retorn al text per identificar informacions concretes; en el cas d’estar fent una lectura associada a una tasca escrita, aquest retorn es farà per identificar allò que s’inclourà al propi text.

Supervisió i control: dues cares de la mateixa moneda. El lector va supervisant la seva comprensió a mesura que avança en el text, i quan detecta que no el comprèn prou, decideix posar en marxa alguna estratègia per millorar-la. La relació entre supervisió i control dista de ser lineal i senzilla, i es requereixen treballs de recerca que aportin resultats nous i ens ajudin a avançar per conèixer-la millor.

I què hi podem fer, com a mestres? Algunes implicacions educatives Oferir als alumnes el poder realitzar tasques de comprensió i/o d’aprenentatge que obliguin a elaborar la informació dels textos a diversos nivells i per a diferents finalitats. Tasques que ajudin a autorregular la lectura.

Que el lector utilitzi estratègies encaminades a un objectiu preestablert, i que l’ajusti a la comprensió que va assolint. L’autoregulació és una estratègia cabdal. Alternatives per afavorir uns processos de comprensió lectora més profunds en els nostres lectors febles; promoure l’autonomia en els seus processos de comprensió lectora, ajudant-los a regular, entre altres, els processos que segueixin de supervisió i control, ja que, com hem posat de manifest amb els diversos exemples proporcionats, difícilment podran aprendre a partir dels textos si no disposen d’aquestes habilitats.