Comunicació en l'activitat física i l'esport: elements i funcions

La comunicació en l'activitat física i l'esport

La comunicació es pot donar de tres formes bàsiques: intrapersonal, interpersonal i no verbal. De forma general, quan ens referim a comunicació, volem dir comunicació interpersonal, que inclou almenys dues persones i un intercanvi de significats. L'emissor intenta influir en la resposta d'una o diverses persones concretes.

El missatge o contingut pot ser rebut per les persones a qui anava dirigit, per altres a les que no anava dirigit, o pels dos tipus. A vegades, el missatge es distorsiona de tal forma que l'emissor no rep resposta. La comunicació intrapersonal és la que manté una persona amb ella mateixa i la comunicació no verbal, o senyals no verbals, són també decisives per comunicar, rebre o recolzar la comunicació.

Definició i elements de la comunicació

És un procés a través del qual fem a l'altre o als altres participants dels nostres pensaments, sentiments o accions, bé sigui de forma voluntària o involuntària.

• El 70 % de la feina de l'entrenador la dedica a comunicar-se amb els seus esportistes.

La comunicació no és tan sols la interacció. Inclou l'intercanvi d'idees i la interacció entre les persones.

Elements de la comunicació:

• Emissor: És aquell que transmet el missatge (comporta una intenció).
• Receptor: És aquell que rep el missatge.
• Missatge: És el contingut material de la informació que es transmet.
• Canal: És el mitjà pel qual es transmet.
• Context: És allò que envolta el procés; obstacles perquè arribi el missatge.

Característiques i tipus de comunicació

Consisteix en enviar i rebre missatges. Per exemple, és important que l'entrenador sàpiga parlar i escoltar.

Elements rellevants:

• Continguts: Allò que es diu (forma verbal).
• Emocions: Com es diu (forma no verbal).

Tipus de comunicació

• Verbal: Utilitza com a mitjà el llenguatge oral articulat. Més utilitzat en la iniciació esportiva o en la correcció d'errors.
• No verbal: Sol reforçar la comunicació verbal i suposa aproximadament un 30-35% dels significats que es transmeten en una comunicació.

L'activitat motriu és necessària per a la persona que parla i que creu, en funció de la densitat i la complexitat del contingut de la informació.

Justificació: Quan es comunica no tan sols intervé un procés cognitiu (lògic), sinó també un aspecte afectiu (emocions). Les paraules fan referència als aspectes cognitius i els gestos a les emocions.

Principals funcions de la comunicació no verbal

1. Expressar i comunicar estats emocionals.
2. Transmitre la informació de manera més fidedigna que la paraula.
3. Controlar la interacció social exterioritzant actituds.
4. Recolzar i complementar la informació verbal.
5. Substituir la comunicació verbal.
6. Proporcionar feedback de l'efecte de la comunicació.

Interaccions entre ambdós tipus de comunicació:

El comportament no verbal pot repetir, contradir, substituir, complementar, accentuar o regular el comportament verbal. En la comunicació no verbal no existeix un codi universalment vàlid; a vegades aporta més informació la comunicació no verbal mentre que d'altres no té gaire sentit.

Factors que afecten la comunicació en l'esport

Comunicació amb l'esportista

• Edat: Els nens es distreuen amb més facilitat. Explicacions curtes.
• Capacitat intel·lectual: Habilitat per comprendre el que l'entrenador comunica.
• Experiència i característiques individuals: Preferències, etc.

Comunicació amb l'equip

• Tamany: Major nombre significa menys interacció i menys eficàcia d'aprenentatge. Cal reduir detalls per centrar l'atenció.
• Història: Coneixement del grup. És més difícil obtenir resposta si el grup és més passiu. Objectiu: augmentar la participació.
• Situació actual: Entendre les situacions que travessa el grup per adaptar i cuidar la comunicació. Ex.: sensibilitat a les crítiques.

Desenvolupament de les capacitats de comunicació

Comunicació en general

• Conèixer l'estil de comunicació propi: pot ser seriós, graciós (Pol), concís, esquemàtic (Pau), narratiu (Vicenç), etc.
• S'ha de poder treure el màxim partit de l'estil. És difícil de canviar però s'ha d'adaptar a la situació.
• Conèixer les característiques dels alumnes. Adaptar-se a ells.
• Mostrar credibilitat: ser fiable, just, expressar sentiments càlids, ser dinàmic, espontani i obert.
• Ser positiu i tenir un enfocament de cooperació; no desanimar-se si no es compleixen els objectius a curt termini.
• Transmetre missatges comprensibles i amb molta informació. Ser clar en la informació (exemples) i comprovar que s'ha entès.
• Comunicar-se de forma consistent. Ser un bon model i complir el que es promet. Tenir credibilitat.
• Facilitar l'expressió dels altres. Mantenir línies de comunicació obertes. Promocionar la participació.
• Evitar situacions de conflicte sempre que sigui possible.
• Plantejar problemes i solucions evitant discussions i polèmiques.
• Observar els interlocutors i comunicar-se amb ells. Saber parlar però també escoltar (escolta activa). Donar l'oportunitat de participar. Amb això es poden conèixer les opinions i adaptar la comunicació.