Comunicació efectiva en l'atenció sanitària
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,67 KB
La comunicació en l'atenció sanitària
La comunicació és un procés d'interacció i influència social que dona origen a una relació significativa entre les persones que hi participen. L'auxiliar d'infermeria és la persona que està més a prop del pacient i l'ajuda a satisfer les seves necessitats. En aquesta atenció professional:
- a) Informarà el pacient de cada procediment que li hagi d'aplicar.
- b) Donarà la seva col·laboració.
- c) Preguntarà com està el seu ànim, sentiments, dubtes, temors...
- d) Preguntarà com l'afecta el tractament.
- e) Instruirà la família de com ha d'actuar si s'agreuja, o a la tornada al domicili.
En aquesta comunicació respectuosa i càlida l'ajudareu a:
- a) Satisfer les seves necessitats.
- b) Acceptar la malaltia.
- c) Millorar la salut.
Cinc aspectes de la comunicació humana
- És impossible no comunicar.
- Tota comunicació té un aspecte de contingut i un altre de relació.
- La naturalesa de la relació depèn de les seqüències de comunicació entre els comunicants.
- Tots els intercanvis de comunicació són simètrics o complementaris.
- Existeix una comunicació verbal i una altra de no verbal o analògica.
Diferències entre llenguatge verbal i analògic
Verbal
- Transmet notícies, comunica continguts.
- És arbitrari, creat per l'home.
- Es pot mentir.
- Alt grau de complexitat i abstracció.
Analògic
- Diu el que les paraules no poden dir.
- Transmet sentiments.
- És natural.
- És difícil mentir.
- És un llenguatge gairebé universal i resulta fàcil codificar-lo.
Escolta activa
- a) Respondre quan sigui necessari.
- b) Resumir el que ha dit el pacient.
- c) Demostrar que entenem com se sent.
- d) Preguntar per obtenir més informació: com se sent...
La conducta no verbal
La conducta no verbal es pot relacionar de sis maneres diferents:
- Repetició.
- Contradicció.
- Substitució.
- Complementació.
- Accentuació.
- Regulació.
Tipus de preguntes
Les preguntes poden ser:
- Tancades.
- Obertes.
- Parafraseig.
- Resposta elaborada.
Claus per a una bona comunicació
Per a una bona comunicació, s'ha de buscar:
- a) El moment adequat.
- b) El lloc adequat.
- c) Triar la situació apropiada.
Distàncies segons el missatge
- a) Pública (missatge general).
- b) Social (des dels peus del llit: necessita res?).
- c) Personal (assumpte personal).
- d) Íntima (higiene, cures...).
Consells per a la comunicació amb el pacient
- Gradua el volum de veu.
- Adequa el ritme i les pauses a la seva capacitat de comprensió.
- Evita pertorbacions en la parla.
- Assegura't que ha entès el teu missatge.
Esquemes relacionals en el context sanitari
- La comunicació està mediada per la tasca.
- El temps dedicat és escàs.
- Tipificar.
- Conductes que despersonalitzen i controlen la relació:
- Monopolitzar la interacció.
- Evitar temes psicològics o socials.
- Fer servir preguntes tancades.
- Respondre inadequadament.
Impacte de la malaltia i el tractament
- Afecten directament les necessitats del malalt.
- Alteren la seva vida familiar.
- Produeixen inseguretat econòmica.
- Por al dolor, patiment, a la mort...
Tipus de professionals
Professional nociu
No té en compte el pacient.
Professional neutre
Manté distància i té un rol merament tècnic.
Professional que ajuda
Permet al pacient parlar, comparteix sentiments, però no tracta els problemes de forma concreta.
Professional que es compromet
Parla de coses personals, anima el pacient a mostrar-se com és.
Comunicació terapèutica o relació d'ajuda
És una relació intensa entre pacient i professional que es dona en situacions de dificultat especials. L'objectiu del professional és comprendre com és el pacient i com viu la dificultat.