Què és la Comunicació: Elements, Tipus, Barreres i Consells

Què És la Comunicació?

La comunicació és un procés mitjançant el qual transmetem i rebem dades, idees, opinions i actituds per aconseguir comprensió i acció.

En la comunicació, els missatges són bilaterals; en canvi, en la informació, són unilaterals.

Elements Bàsics de la Comunicació

• Missatge: És el que es vol comunicar.
• Canal: És el medi pel qual ens comuniquem.
• Codi: Pot ser visual, gestual, llenguatge parlat, escriptura, etc.
• Retroalimentació (Feedback): És la resposta del receptor que indica si ha comprès el missatge.
• Context: La situació en la qual ens comuniquem, per exemple: a classe, a casa, en una reunió de feina.

Els Cinc Sentits en la Comunicació

Els cinc sentits implicats en la comunicació són: la vista, l’oïda, el tacte, el gust i l’olfacte.

Direccions del Sistema de Comunicació

En el sistema de comunicació, es consideren els següents components o canals principals:

• La verbal: Fa referència a les paraules, tant en escoltar-les com en comentar-les.
• La visual: Implica estar atent als senyals no verbals, com els gestos i les expressions facials.

Aspectes Clau de la Comunicació

És la comunicació una actitud innata?

Sí, en part és innata perquè, com a éssers socials, necessitem comunicar sentiments i necessitats des del naixement.

Diferència: comunicació i informació

La informació només informa (transmet dades de manera unilateral); en canvi, la comunicació busca influir, persuadir i generar una resposta o intercanvi (bilateral).

Característiques de la comunicació efectiva

Una comunicació efectiva utilitza paraules i gestos adequats, i permet exterioritzar sentiments de manera clara i respectuosa.

Importància de la forma en la comunicació

En la comunicació, és important no tan sols el contingut del missatge, sinó també la forma en què es transmet, tant amb les paraules escollides com amb la presència física i el llenguatge no verbal.

Què ens delata en comunicar sentiments?

En emetre un missatge, especialment si implica sentiments, ens delaten més sovint el to de veu, l’entonació, l’estat emocional reflectit i els gestos, que no pas les mateixes paraules.

Barreres en el Procés de Comunicació

En el procés comunicatiu hi poden haver barreres quan el missatge no arriba correctament al receptor o no s'interpreta com es pretenia. Alguns factors que poden generar aquestes barreres són:

• Canvis sobtats en el context o l'emissor.
• L'aspecte físic (si genera prejudicis).
• Idees mal organitzades o expressades de forma confusa.
• Les emocions intenses (tant de l'emissor com del receptor).
• Limitacions dels sentits (problemes de vista, oïda, etc.).
• Els prejudicis i estereotips.
• El significat diferent de les paraules per a emissor i receptor (polisèmia, argot).
• Actituds negatives, defensives o de desinterès.

Tipus de Barreres Comunicatives

Barreres Internes

Són aquelles pròpies de les persones que intervenen en la comunicació:

• Diferències culturals o de gènere: Poden sorgir malentesos quan hi ha diferents llengües, costums o interpretacions culturals.
• No escoltar activament: Quan no hi ha atenció suficient per part del receptor.
• Prejudicis: Judicis previs per motius de religió, raça, sexe, ideologia, etc.
• Suposicions: Quan es dona per fet que el receptor pensa o sap el mateix que un mateix.
• Historial de la relació: Una mala relació prèvia entre emissor i receptor pot condicionar la comunicació.

Barreres Externes

Són aquelles presents en l'entorn o el canal de comunicació:

• Sorolls externs: Soroll del carrer, converses alienes, interferències telefòniques, etc.
• Senyals no verbals contradictoris: Quan els gestos o l'aparença no concorden amb el missatge verbal.
• Informació irrellevant o excés d'informació: Quan el missatge és confús, massa llarg o es desvia del tema principal.
• Medi inadequat: Utilitzar un canal poc apropiat per al missatge (p. ex., comunicar una notícia complexa per SMS), cosa que pot portar a mals entesos.
• Pressió temporal: Quan hi ha manca de temps i es vol explicar alguna cosa massa ràpid, ometent detalls importants.
• Llenguatge tècnic o inadequat: Ús de paraules complicades, argot específic o un registre no adaptat al receptor.

És fàcil la comunicació efectiva?

No sempre és fàcil, perquè es poden cometre errors en qualsevol de les etapes del procés entre l’emissor i el receptor. Per exemple, els sorolls ambientals o els prejudicis personals poden bloquejar o distorsionar la comunicació.

Tipus de Comunicació

Hi ha diversos tipus de comunicació, que es poden classificar principalment segons la direcció i segons el medi emprat.

Comunicació Segons la Direcció

• Comunicació vertical:
  • Descendent: És la que va d'un nivell jeràrquic superior a un inferior (per exemple, de professor a alumne).
  • Ascendent: És la que va d'un nivell inferior a un superior (per exemple, d'alumne a professor).
• Comunicació horitzontal: La que s'estableix entre membres del mateix nivell jeràrquic (per exemple, entre companys d'un grup de treball).
• Comunicació diagonal: La que es produeix entre persones de diferents departaments o nivells que no tenen una relació directa de superioritat/subordinació (en el context donat, s'exemplifica com "de professor a alumne", la qual cosa podria referir-se a un professor d'una altra àrea o un context menys formal).

Comunicació Segons el Medi Emprat

• Comunicació verbal: Mitjançant paraules i la veu (oral o escrita).
• Comunicació no verbal: Mitjançant gestos, expressions facials, postura, etc.
• Comunicació escrita: Mitjançant textos, com ara una carta, un correu electrònic, etc.

La Comunicació Verbal Detallada

La comunicació verbal és la que es realitza mitjançant la veu i les paraules.

Elements de la Comunicació Verbal

Els elements fonamentals són:

• La veu
• El to
• El llenguatge
• El vocabulari

La Veu en la Comunicació Verbal

La veu ha de ser clara, agradable i amb un to moderat. Els elements que la configuren són:

• El volum de la veu
• El to o entonació
• L'elocució (claredat i articulació)
• La vocalització
• La respiració adequada

Llenguatge i Vocabulari en la Conversa

El llenguatge és la facultat humana de comunicar-nos mitjançant sistemes de signes, com les paraules.

El vocabulari es refereix a la quantitat i tipus de paraules que una persona coneix i utilitza per expressar una idea.

Ús del Vocabulari en una Conversa

En una conversa, s'ha d'utilitzar un vocabulari comú i corrent, sense que sigui vulgar ni ridícul. Ha de ser el més clar possible, capaç de transmetre imatges mentals i facilitar la comprensió. Saber expressar una idea de manera clara és essencial.

Comunicació Telefònica: Guia Pràctica

Inconvenients del Telèfon

• És limitat, ja que no podem veure l'altra persona.
• No tenim la imatge completa del nostre interlocutor.
• No hi ha llenguatge gestual ni contacte visual directe.
• Pot ser percebut com un mitjà més fred o impersonal.
• Hi poden haver errors d'interpretació del to o les intencions.

Avantatges del Telèfon

• És ràpid i permet una comunicació immediata.
• Permet un contacte personalitzat malgrat la distància.
• És més barat que desplaçar-se per a una conversa cara a cara.
• Proporciona un servei àgil per a consultes o gestions.
• Facilitat d'accés (la majoria de gent té telèfon).
• És molt eficaç per a molts tipus de comunicacions.

Components Clau en Trucades

En la comunicació telefònica, són especialment importants:

• La veu: claredat, volum, ritme.
• El to: amabilitat, interès, professionalitat.
• L'elocució: la fluïdesa i l'agilitat en la parla.
• El llenguatge i el vocabulari: adequats a l'interlocutor i al context.
• El silenci: saber escoltar i fer pauses adequades.
• El somriure: encara que no es vegi, es percep en el to de veu.

Procés en la Comunicació Telefònica

Un procés estructurat pot incloure les següents fases:

1. Presa de contacte: Salutació inicial i identificació (presentar-se un mateix i/o l'empresa).
2. Identificació de necessitats: Escolta activa per entendre el motiu de la trucada o la necessitat de l'interlocutor.
3. Argumentació: Exposició d'informació, solucions o propostes relacionades amb el motiu de la trucada.
4. Tractament de dubtes o objeccions: Aclarir els dubtes o respondre a les objeccions que pugui plantejar l'interlocutor (sovint un client).
5. Tancament: Resumir acords (si n'hi ha), agrair la trucada i acomiadar-se de manera cordial.