Comunicació i formació de grups en l'esport

Comunicació i formació de Grups

1. Comunicació professional-esportista, ha de ser:

• objectiva (contingut vertader i sense errades conceptuals)
• quantitat d'informació suficient (no saturar ni transmetre poc)
• ben estructurada, prioritzar lo important i administrar lo secundari
• forma d'expressió ajustada a la capacitat i nivell de comprensió de l'alumnat.

2. Com millorar la comunicació professional-esportista:

• aconseguir product.comunicativa i no tot ordres, coneixer opinió alumne, donar confiança
• dir coses bé i amb bon to, controlar aspectes no verbals i el volum de la veu
• explicar que fer i perquè

3. Canals de comunicació:

• comunicació auditiva: canal per on es transmet informació, el millor canal es la veu, emisió breu, clara i eficaç perquè el temps de pràctica no es vegi mermat per llargues explicacions. ajuts sonors com recolzament comunicatiu
• comunicació visual: Mitjà rapid i directe per a donar informació, pot ser mitjançant una demostració, amb ajuda visual (llenguatge gestual), mitjans audiovisuals
• Comunicació cinestèsica i tàctil: mitjançant el contacte tàctil o ajuda física: guiar manualment a l'esportista, proporciona seguretat.

Formació i organització dels grups

1. Decisions a valorar per organitzar grups:

• Quants grups i quants components.
• Criteris d'agrupament (per afinitat, aleatori...)
• com es portarà a terme la distribuició (ho farà el entrenador, els alumnes...)

2. Situació del professor durant la sessió:

• En relació a l'espai que ocupa el grup classe: - Posició externa: l'informació arriba a tots. - Posició interna: l'informació arriba de forma individualitzada o en petits grups.
• Segons la funcionalitat de l'espai ocupat: - Explicació: posició cèntrica (arriba l'informació a tothom). - Demostració: on es tingui el material.
• Observació: externa per visualitzar tot el grup. Si s'ha de donar informació, posició interna. Si treballem per grups alternan externa i interna.

3. Criteris per fer grups:

• Elecció lliure per part dels alumnes: Tasques on l'important és la complicitat entre ells. Tasques similars a tot el grup, on el nivell és independent, on l'important és la recreació
• Elecció per part del professor
• Grups heterogenis: (per a competició, grup equilibrat). Grup homogèni, bons amb bons.
• Grup homogeni: Grups de nivell dona un aprenentatge progressiu.

4. Moments per fer grups:

• abans de l'explicació (amb nens petits, poc temps entre explicació i pràctica per a que no oblidin i separants en l'espai per a que no es desmonti el grup i hagi de tornar a fer-los)
• després de l'explicació

Exercicis en l'activitat física

Exercici: activitats planificades, s’executen sistemàticament de manera repetitiva, amb l’objectiu d’entrenar o aprendre una habilitat físico esportiva concreta. Permet aïllar un objectiu. S’aconsegueix un millor progrés de la tècnica individual i la tàctica col·lectiva. Estructura de treball fàcil de controlar. Aprenentatges concrets que es consoliden a través de la repetició i s’executen cada vegada amb més precisió.

1. Tipus d'exercicis:

• exercicis propiament dits: Actuació dels jugadors definida, repetitiu, simula condicions reals, pausa adequada, max.numero d'elements, de manera progressiva
• de solució variada: A partir d’una situació determinada es demana als jugadors que actuïn en funció dels canvis o estímuls que es produeixen (instruccions de l’entrenador/a o accions), treballa pressa de decisions
• formes jugades: forma de joc elemental. Implica presència d’oposició i resolució d’un guanyador i un perdedor. prestacions motivació i de treball intens sense pauses.

2. Intervenció didàctica dels exercicis:

Situacions mes reals possibles, treballar encadenaments, proposar competitivitat, motivar i estimular, afavorir inclusió i cooperació. Atenció en la tasca i no en el resultat. Exercicis d'exigència ofen. i defen., combinar les pràctiques analítica pura, seqüencial i progressiva.

El joc com a metodologia:

esencial per desenvolupament social, aptitus, capacitats intel·lectuals, estats emocionals.

1. El joc a les activitats fisicoesportives:

• Avantatges: Millora facultats, Aporta equilibri emociona, Fortaleix la voluntat, augmenta la responsabilitat i millora l'esperit de superació, Facilita la participació i afavoreix la cohesió de grup, desenvolupa la creativitat, desenvolupa funcions cognitives, Compensa l'equilibri entre l'activitat física i mental, reforça figura d'autoritat i el cumpliment de les regles.

2. Tipus de jocs:

• Joc lliure: participants fan joc per plaer. Jocs de sempre, normes habituals, aprenentatge global de forma més lúdica.
• Joc dirigit: nens actuen segons les indicacions, té finalitat concreta. Per plantejar un joc dirigit s'han de considerar els objectius, característiques, l'espai, material...

3. Intervenció didàctica del professor en el joc:

• Fomentar participació (sobretot alumnat menys hàbil), evitar aglomeracions, controlar la participació, tenir clars els objectius.

4. Limitacions en pràctica socioesportiva:

Important que la persona es senti útil i acceptada pel grup.

• Plantejar activitats obertes i diversificades.
• Treballar en grups heterogenis.
• Diversificar la metodologia, espais i materials si cal.
• Procurar la compensació de les limitacions en situació de competició.
• Explicar al grup la necessitat d’adaptació, sobretot en els jocs competitius.
• Exigir a tothom per igual. Drets i obligacions.
• Estratègies de interrelació grupal. Instar a que siguin companys que recolzen a la persona.