Comunicació, Llenguatge i Expressió: Fonaments i Diferències

NF1: Fonaments de la Comunicació Humana

• L'ésser humà és un ésser comunicatiu que necessita expressar sentiments, emocions, pensaments i idees al seu entorn.
• La **comunicació** és l'acte que permet posar en comú informació, afavorint l'intercanvi d'experiències. És un procés de rebre i transmetre informació als altres, fonament de tota vida social.
• Si suprimíssim l'intercanvi de signes orals, escrits, gestuals i corporals en un grup, aquest deixaria de ser-ho perquè s'hauria eliminat la capacitat d'establir contacte amb els altres.
• El més comú és comunicar-se mitjançant el llenguatge oral, però durant els primers anys de vida estem més lligats al llenguatge corporal (tacte, mirada, veu...). A través d'aquests, juntament amb l'oral, donem sortida a pensaments i emocions.
• Des de petits desxifrem intencions i actituds de l'adult, i això ens dona pistes per interpretar el que necessita. Segons Magaluzzi, l'actuació de l'adult és una metainterpretació, és a dir, la interpretació de la interpretació que fa l'infant.
• Així es comprova si la lectura del llenguatge provoca la resposta esperada en la persona, amb la finalitat de construir un sistema de codis complex del qual els infants formin part.

1. Llenguatge, Expressió i Comunicació

• Expressió: Exteriorització de sensacions, idees o sentiments sense intencionalitat comunicativa. Només es manifesta exteriorment allò interior.
• Comunicació: Exteriorització d'idees, sensacions o estats amb una intenció clara de relació amb l'entorn. Allò que s'expressa va dirigit a algú i s'espera una resposta.
• Llenguatge: Vehicle que utilitzem per relacionar-nos i comunicar-nos. La seva funció principal és comunicar-se amb els altres. Amb ell podem informar, crear, acceptar, regular la conducta i expressar emocions.

El més utilitzat és el verbal, però n'hi ha d'altres (per exemple, el llenguatge de banderes o el telegràfic).

A la infància, el somriure o la por no tenen una intencionalitat comunicativa pròpia, ja que és l'adult qui els dona significat. Però quan creixem, tenim unes necessitats i un afecte cap als altres, i llavors s'estableix una relació amb la resta, moment en què comença la comunicació.

2. Factors Influents en la Comunicació

• Actitud de l'emissor/receptor: La voluntat o no de comunicar-se. Si no hi ha voluntat, els sentiments, gestos i l'expressió facial poden quedar afectats.
• Conductes físiques/emocionals: L'estat d'ànim, el dolor o l'alegria incideixen tant en el moment d'emetre com en el de rebre un missatge.
• Prejudicis entre emissor/receptor: Els rols atribuïts fan que el mateix missatge es capti de manera diferent segons qui l'emeti.
• Grau de coneixement del codi: Quan no coneixem l'idioma del receptor, l'acompanyem amb gestos.
• Estructuració del missatge: L'estructuració, el volum i la velocitat són importants perquè el missatge s'entengui.
• Lloc i ambient: La dispersió de sons, el clima, etc., dificulten la comunicació.

3. Llenguatge Animal: Principals Mitjans de Comunicació

• Olors: Indiquen el sexe i si l'animal està en zel. També delimiten el territori i permeten saber quan estan en el territori d'un altre.
• Gestos: Orienten la resta sobre la situació, referida a l'espai individual. Per exemple: la posició d'un felí davant la futura presa.
• Sons: Indiquen diverses situacions, des de la ubicació fins a la presència d'una presa. Llavors, l'animal sent el so i alerta del perill.

Els éssers humans també ens comuniquem mitjançant olors, gestos i sons, que expressen fam, incomoditat, por o alegria. Aquests estan lligats a la supervivència i la convivència. Tot i això, els humans comuniquem idees i coneixements principalment a través del llenguatge verbal.

4. Característiques del Llenguatge Humà

Els humans reben experiència de generacions anteriors a través del llenguatge, no només pel codi genètic.

Diferències entre el Llenguatge Humà i l'Animal:

• Intencionalitat: En el llenguatge humà hi ha la voluntat que el missatge arribi a l'entorn i s'interpreti correctament. L'expressió és casual i sense intenció, però en la comunicació hi ha una intenció clara.