Comunicació i Llenguatge: Funcions i Elements
Clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,7 KB
Comunicació i Llenguatge
Comunicació
La comunicació és un acte mitjançant el qual un individu estableix amb un altre un contacte que permet transmetre-li una informació.
Qualsevol tipus de comunicació empra signes. Es compon d'un significant i d'un significat.
La disciplina que estudia la vida dels signes rep el nom de semiòtica o semiologia. Segons hi haja intencionalitat o no, es distingeix entre:
- Semiòtica de la comunicació: amb voluntat comunicativa.
- Semiòtica de la informació: estímuls que es donen sense voluntat.
Funcions Comunicatives
- Funció referencial: la trobem en la informació sobre la realitat que aporten els textos.
- Funció expressiva: es mostra en l'expressió de les emocions, presència dels díctics de primera persona, lèxic valoratiu i les exclamacions.
- Funció conativa: apareix quan el missatge reclama l'atenció del receptor perquè aquest faça allò que l'emissor vol.
- Funció fàtica: busca confirmar l'atenció del receptor.
- Funció poètica: es manifesta quan el text té una finalitat estètica o lúdica.
- Funció metalingüística: emprem la llengua per a reflexionar sobre el funcionament de la llengua mateixa.
- Funció identificativa: ens permet reconéixer topònims, antropònims.
Elements de la Comunicació
- Emissor: és la font d'informació de la qual es desprén un missatge.
- Missatge: resultat material.
- Receptor: és la persona que rep la informació.
- Codi: és el sistema de signes compartit que permet interpretar el missatge.
- Canal: és el suport que conté el missatge o via física per la qual circula el missatge.
- Context: és la situació en la qual emissor i receptor es troben.
Llenguatge i Signe Lingüístic
El llenguatge: és la capacitat humana, no instintiva, de comunicar idees i emocions mitjançant un sistema de símbols construïts amb sons articulats produïts de manera deliberada.
Signe lingüístic: és el conjunt de sons articulats voluntàriament que formen el significant, una imatge mental de la realitat o significat, i evoca un referent o objecte de la realitat, siga concreta o abstracta.