Comunicació, Llenguatge i Semiòtica: Conceptes Clau

Clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,94 KB

Macroestructura i Superestructura

La macroestructura és l'estructura semàntica global del significat de qualsevol text; és a dir, el tema central que es desenvolupa. Si es pot fer un resum o posar-li un títol, es considera macroestructura. La superestructura, en canvi, és l'ordenació del contingut estereotipada, una estructura prototípica en un conjunt de textos, que ens permet classificar-los en gèneres (segons l'àmbit d'ús) i en tipologies o modalitats textuals (segons l'estructura i la intenció de l'emissor).

La Comunicació

La comunicació és la manera de transmetre informació mitjançant senyals entre un emissor i un receptor. A més d'aquests, la comunicació pot incloure altres elements: context, referent, missatge, codi i canal.

Llengua i Parla

La llengua és el codi que els éssers humans utilitzem en la comunicació per mitjà del llenguatge verbal. És una entitat col·lectiva i abstracta, que es realitza en la parla, l'ús concret de la llengua en cada acte comunicatiu.

Les Funcions del Llenguatge

Les funcions del llenguatge són els actes de parla vinculats a un acte de comunicació verbal, i cadascuna es vincula amb un element de comunicació diferent. Els actes de parla principals són:

  • Expressiva: El parlant remarca el seu paper respecte al missatge.
  • Connativa: Expressa relacions entre el missatge i el destinatari per provocar una resposta.
  • Referencial: El més important és el contingut del missatge i el seu significat; proporciona informació sobre la realitat.
  • Fàtica (de contacte)
  • Explicativa (metalingüística)

Semiòtica: La Ciència dels Signes

La semiòtica estudia tot allò que, a partir d'una convenció establerta i acceptada, substitueix una altra cosa. S'han fet diverses classificacions de signes:

  • Indicis: Són marques físiques que transmeten informació sense cap intenció comunicativa (per exemple, els núvols negres indiquen que plourà).
  • Icones: Són marques físiques que transmeten informació amb una intenció explícita. La marca física i allò que representa tenen una relació d'analogia, no arbitrària (per exemple, un home i una dona en els banys).
  • Símbols: Són marques físiques que transmeten informació amb una intenció comunicativa explícita. Són elements artificials. Aquests senyals mantenen una relació arbitrària (per exemple, els semàfors).

La Dixi

La dixi és un procés de cohesió textual on un element lingüístic 'A' remet a 'B', sent 'B' un element de l'enunciació (referència externa). La referència interna, en canvi, es refereix als elements dins del text, i pot ser gramatical o lexicosemàntica.

Entradas relacionadas: