CM: Permet que un individu faci arribar el mateix missatge a un grup nombros i dispers d'individus amb contextos diferents, sense tenir relacions socials.
Tendeix a ser espectacular perquè necessita captar l'atenció del públic. És asimètrica entre emissor i receptor i institucional. Han de compartir un mateix codi.
CMED: Conjunt de canals de comunicació que pretenen compartir missatges elaborats simultàniament amb diversos codis entre un nombre il·limitat d'individus sense compartir espai ni temps amb certa interacció.
CS: Noves formes de comunicació basades en les xarxes socials en les quals els individus poden compartir missatges en diferents codis -colectivament i de persona a persona- i actuar de manera simètrica com a emissors i receptors sense compartir espai ni temps.
CP: Elements que incideixen en el sentit, la direcció i el moment en què un emissor dóna sentit a la realitat per difondre-la massivament.
La propietat (defineix objectius i interessos dels accionistes), els professionals (subjectivitat i rutines de producció que condicionen el sentit que li donen a la realitat) i l'audiència imaginada (característiques que els mitjans pensen que té la seva audiència).
CM: Fragilitat del text: relació entre paraula i sentit és inestable i fràgil.
Presuposar el sentit que li dóna l'emissor ens pot portar a l'error. Posicionament: el caràcter sincrètic dels textos, combinen diversos codis per vehicular un mateix missatge. La centralitat del text verbal: presències i absències, posicionament, lectura preferida.
CR: Anàlisi del conjunt de condicionants i mecanismes que activa el receptor per donar significat al contingut que ha rebut i generar la seva pròpia representació.
Les variables del context social: receptors que condicionen el significat que li donaran als textos. Hermenèutica: de quina manera la tradició cultural, els esquemes explicatius i les expectatives condicionen el significat. Jocs comunicatius: una mateixa paraula dita en un lloc o un altre ens remet a significats diferents.
UECOCOMMAES: El signe dels textos i dels símbols és el resultat de la suma dels signes que expressen, el context enunciatiu, cultural i la subjectivitat del receptor.
La comunicació, per tant, es vincula a una mena d'obra oberta en la qual el receptor omple els buits de l'expressió. El significat dels textos i els símbols dependrà de la subjectivitat del receptor, de manera que la difusió massiva no és sinònim d'homogeneïtzació.
MENTDI: Horitzontalitat (redefinició de l'autoritat), transparència (poder) i emancipació (individualitat).