Comunicació Oral i Escrita: Característiques i Text Explicatiu

Comunicació Oral

• Es constitueix per sons.
• Es realitza en presència dels interlocutors, la qual cosa implica immediatesa.
• Hi ha coses que es donen per suposades gràcies a la situació. Elements díctics com aquí, ara...
• Utilitza elements verbals propis i gestuals, corporals...
• Se solen produir múltiples repeticions, interjeccions, exclamacions i onomatopeies.
• De vegades, la sintaxi es trenca i s'usen amb certa llibertat registres diferents.
• L'ús de l'oralitat és universal i el seu aprenentatge és espontani.
• La parla té caràcter temporal.
• La persona que parla té poc temps per estructurar el discurs, per això pot resultar menys precís o rigorós lingüísticament.

Comunicació Escrita

• Es constitueix per grafies.
• No es realitza en presència del lector, per tant, no existeix la resposta immediata a un estímul ni el reajustament espontani.
• Ha d'incloure el context situacional.
• Utilitza elements verbals, icònics i gràfics.
• Se solen evitar les repeticions i l'ús abusiu d'interjeccions, exclamacions o onomatopeies.
• Es té cura del lèxic, la sintaxi sembla més explícita i coherent, i se sol mantenir el mateix registre lingüístic al llarg de tot el discurs.
• L'ús de l'escriptura no és universal i s'aprèn a l'escola.
• L'escriptura té caràcter espacial.
• Es pot tenir més en compte l'estructuració del discurs, consultar els dubtes, corregir-lo, ampliar-lo, afegir-hi esquemes.

El Text Explicatiu

És aquell que té com a objectiu informar i aportar coneixements sobre un tema. El text explicatiu és el text didàctic per excel·lència. Són mostres de textos explicatius científics els diccionaris, les enciclopèdies, etc. Els textos explicatius divulgatius informen de temes d'interès general i s'adrecen al gran públic. En són una mostra els fulletons de campanyes de prevenció de malalties, etc.

Estructura del Text Explicatiu

1. Introducció: Serveix per presentar el tema que es tractarà i situar-lo, fent referència, si és pertinent, als precedents o als motius que han conduït a tractar-lo.
2. Desenvolupament: Serveix per desplegar la informació i per definir, explicar i exemplificar les diferents parts del tema. La informació s'ha d'enunciar de manera clara i ordenada, fent ús dels recursos que ajuden a confegir el text i clarificar-ne els conceptes que s'hi exposen. És la part més densa de l'exposició, necessita una estructura interna treballada i lligada.
3. Resum i/o conclusió: S'hi resumeixen els conceptes exposats, s'hi valora la informació aportada i s'hi presenta la conclusió a què s'ha arribat.

Recursos Lingüístics del Text Explicatiu

• Els paràgrafs subdivideixen l'enunciat, agrupen les unitats temàtiques i ordenen la informació per fer-se més clara la lectura, ja que el contingut és dens.
• El temps verbal propi de l'explicació és el present d'indicatiu pel seu valor enunciatiu i atemporal.
• Lèxic: cal triar el mot precís, especialment entre els substantius i els verbs, de manera que no es produeixi cap ambigüitat. Si es tracta d'un text especialitzat, adreçat a un públic restringit, s'utilitzen els termes tècnics; en canvi, en un text de caràcter divulgatiu, adreçat a un públic ampli, s'utilitza un lèxic a l'abast de tothom, acompanyat d'exemples.
• Amb els connectors i les conjuncions s'estableix l'ordre i la progressió de les parts del text i a més s'assegura la cohesió del discurs.
• La repetició de paraules i la utilització de sinònims o d'agrupacions per hipònims o hiperònims ajuden a clarificar el text i a lligar-ne el sentit.