Comunicació Sanitària: Tècniques i Emocions

Conductes dels Professionals Sanitaris per Controlar la Comunicació

La comunicació en l'àmbit sanitari està fortament influenciada pel context i la tasca professional. Els professionals sovint utilitzen estratègies que poden despersonalitzar i controlar la relació amb el pacient, que és inherentment asimètrica.

Comunicació Mediada per la Tasca

La comunicació sanitari-pacient s'estableix principalment durant la realització d'activitats professionals.

Temps Escàs

El temps dedicat pels infermers als pacients de forma individual representa només el 16% de la seva jornada laboral.

Tipificació de la Comunicació

Els sanitaris tendeixen a tractar les persones segons el tipus de malaltia, pacient o conducta.

Estratègies de Control i Despersonalització

• Monopolitzar la intenció: Es limita la participació del pacient en la conversa.
• Evitar temes sensibles: S'eludeixen qüestions psicològiques o socials que puguin generar incomoditat.
• Fer preguntes tancades: Es prioritzen respostes de "sí" o "no", o preguntes amb respostes obvies.
• Respondre inadequada: El personal pot contestar de manera inapropiada, minimitzant els sentiments del pacient.

Comunicació Terapèutica

La comunicació terapèutica s'utilitza per influir positivament en el pacient, ajudant-lo a resoldre els seus problemes de salut.

Identificació

Procés d'imitació i identificació de l'usuari amb el professional.

Neutralitat

El personal d'infermeria aparenta neutralitat per aconseguir diversos objectius:

• Ser més convincent que amb la persuasió directa.
• Augmentar la seva credibilitat basant-se en coneixements científics inqüestionables.
• Facilitar la receptivitat del pacient.
• Evitar crítiques.

Components de les Emocions

Les emocions són estats complexos de l'organisme caracteritzats per excitació o pertorbació, que predisposen a una resposta organitzada davant un estímul extern o intern.

Manifestacions Neurofisiològiques

Canvis en l'activitat fisiològica que són de caràcter involuntari.

Comportament

Observant el comportament d'un subjecte, podem inferir les emocions que està experimentant.

Cognició

La vivència personal i subjectiva del que ens succeeix.

Funcions de les Emocions

• Funció adaptativa: Facilita la conducta apropiada de l'individu davant un estímul.
• Funció informativa: Proporciona informació tant per a l'individu com per als altres.
• Funció social: Serveix per comunicar als altres com ens sentim o per influir en ells.

Aspectes que Configuren el Valor dels nostres Objectius

• Valor de l'èxit: La importància que s'atorga a realitzar una determinada tasca.
• Valor intrínsec o interès: La satisfacció obtinguda en realitzar una activitat. Es manifesta com un interès subjectiu:
  • Interès situacional: El valor que donem a alguna cosa depèn del context.
  • Interès del tema: La preferència que es manifesta per determinades tasques.
• Valor d'utilitat: La relació de l'acció amb les nostres metes futures.
• Valor de cost: Consideració dels aspectes negatius que implica dur a terme una acció.

Processos Cognitius que Determinen les Motivacions

• Plans: S'avalua la situació real i la ideal. Una gran diferència entre ambdues provoca la intenció de canviar la primera, induint l'acció.
• Metes: Cap a on adreçar els nostres esforços. S'elaboren estratègies per aconseguir allò que ens proposem.
• Dissonància cognitiva: No sempre fem el que creiem que hem de fer; actuem en contra dels nostres valors o creences.
• Expectatives: Valoracions subjectives sobre la possibilitat d'assolir una meta proposada.
• Atribucions: Valoració de les causes dels esdeveniments que ens ocorren:
  • Internalitat/Externalitat (Locus de control):
    • Locus de control intern: Les coses ocorren perquè hi hem treballat i en som el desencadenant.
    • Locus de control extern: Les causes se situen fora de nosaltres i no les podem controlar.
  • Estabilitat: La temporalitat o freqüència amb què es produeix la causa d'un èxit.
  • Controlabilitat: El grau de control que es té sobre la causa que ha produït un èxit.