Comunicació no verbal i llenguatge
Clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,6 KB
Comunicació no verbal
L'ésser humà no pot deixar de comunicar-se, perquè fins i tot els silencis, la postura i els gestos esdevenen comunicatius en el context d'una tradició cultural determinada. Aspectes paraverbals: (entonació, qualitat de la veu, ...). Podem distingir 4 grups de recursos no verbals:
- Gestualitat: Adaptadors (permeten adaptar-se al medi, com gratar-se el cap), il·lustradors (moviments corporals), reguladors (faciliten el torn de paraula) i rituals (salutació).
- Expressió facial: És un indicador fiable de certes emocions amb el nostre rostre.
- Olfacte / tacte: És el sentit més primitiu.
El signe lingüístic
El signe lingüístic és el suport material amb què s'associa la informació. El signe és la unitat bàsica de comunicació en un grup. El més important en els humans per comunicar-se és el signe lingüístic (unió d'un concepte i d'una forma acústica). Característiques del signe lingüístic:
- Arbitrarietat: La relació existent entre el significant i el significat és convencional.
- Doble articulació: Està constituït per fonemes sense significat que, en canviar-se, formen morfemes i lexemes, i incorporen significat gramatical o semàntic.
- Immutabilitat i mutabilitat: Canvis al llarg del temps.
- Concatenació: La unió de diferents signes lingüístics seguint les regles gramaticals i sintàctiques preescrites permet generar un nombre de missatges il·limitat en cada una de les llengües del món.
Classificació dels signes
Hi ha signes visuals, auditius, tàctils, olfactius i gustatius. Es va proposar una classificació dels signes en:
- Indicis: Permeten interpretar un fet o esdeveniment a partir d'un altre amb el qual manté una proximitat de causa-efecte.
- Icona: Expressa una semblança amb l'objecte representat.
- Símbol: Senyal convencional que expressa alguna cosa.
Marcadors d'ironia
La ironia és la distorsió entre la producció lingüística i el significat. Elements que acompanyen sovint la utilització d'ironia:
- Marques tipogràfiques: Cometes o cursiva, que indiquen distància entre el locutor i l'enunciat.
- Figures d'estil: Antífrasi, oxímoron, hipèrbole, antítesi, ...
- Incoherència voluntària: Raonaments aparentment lògics però basats en l'absurd.