Comunitat Lingüística i Normalització: Definicions i Procés

Què és una Comunitat Lingüística?

Una comunitat lingüística és un grup humà que comparteix una mateixa llengua, però també uns elements simbòlics i unes actituds que condueixen a la cohesió del grup. Els membres d'una comunitat lingüística poden pertànyer a una altra si es donen les condicions necessàries per formar-hi part.

Elements que defineixen una comunitat lingüística:

• La llengua o codi lingüístic.
• Els elements simbòlics com, per exemple, la bandera, l'himne, imatges, etc.
• Les normes socials i de conducta que fan possible la interacció dels seus membres.
• L'enfocament particular del món que s'ha creat a partir d'uns referents històrics i d'uns valors culturals, filosòfics, econòmics i polítics.

Procés de Normalització Lingüística

La normalització és el procés sociocultural a través del qual una llengua s'adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical i, al mateix temps, accedeix a àmbits d'ús fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat d'aquella.

La normalització lingüística és, doncs, el procés contrari a la substitució: la llengua minoritzada tracta de recuperar (o aconseguir) els usos formals sense perdre'n els informals.

Factors clau per a la normalització d'una llengua:

• La voluntat dels governants: Han de canviar la legislació per tal de fer oficial la llengua minoritzada, fomentar-ne l'ús i fer-la servir en els actes o escrits públics, ja que una llengua s'usa quan és necessària, i només és necessària en tant que s'usa.
• El redreçament social: Recuperar l'orgull per la llengua pròpia és fonamental, ja que sovint els parlants de la llengua minoritzada reprodueixen per inèrcia esquemes apresos durant segles de submissió lingüística i l'autoodi, contraris a la normalització.
• El suport dels immigrants: Les persones nouvingudes no han de veure en la normalització un atac als seus drets lingüístics.

Aspectes a considerar en el procés de normalització:

• Normativització i estandardització: Fan referència a l'estructura lingüística.
• Planificació i política lingüística: Tenen una dimensió política i social i formen part del mateix concepte de normalització.