La concepció de l'Ànima segons Plató
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,58 KB
4. LA CONCEPCIÓ D'ÀNIMA
La Concepció de l'Ànima, segons Plató, ve totalment determinada per la visió Pitagòrica que formulava que l'Ànima és l'autèntic Jo de l'ésser humà, que aquesta Ànima pot viure perfectament sense un cos i que és presonera del cos degut a la necessitat de trobar la purificació després del pecat. Així, segons Plató, l'Ànima de l'ésser humà és immortal, no morirà després de la mort del cos i ho intentarà demostrar amb quatre arguments:
- L'Ànima és sinònim de Vida i res no pot patir el contrari del que és, per tant l'Ànima, que és Vida, no pot patir la mort, així doncs, és immortal.
- La Reminiscència ens ha mostrat que l'Ànima és Pre-existent. Res no ens fa indicar que no sigui Post-existent.
- L'Ànima és similar a la Idea i com la Idea és immaterial i immortal, l'Ànima també és immortal.
- Argument ètic. Si l'Ànima fos mortal, tothom rebria el mateix premi-càstig, ja que els bons i els dolents no serien premiats o castigats per la seva vida. Això no seria just i, per tant és necessari que l'Ànima sigui immortal per poder premiar als justos i castigar als dolents.
Un cop demostrada la Immortalitat, a través del Mite de l'Auriga ens intenta explicar quina és l'estructura de l'Ànima: L'Ànima és similar a un carro alat amb un auriga de conductor i dos cavalls; l'un és fort, obedient, dòcil, noble..., mentre que l'altre és capritxós, desobedient... Això fa que la conducció del carro sigui prou complicada, ja que no sempre l'auriga aconsegueix portar el carro per allà on vol. El carro, que viu al Món Intel·ligible, gira al voltant de la Idea de Bellesa, la qual és font de coneixement. Quan el carro es desvia i l'auriga no pot contemplar la Idea de Bellesa, el carro perd les ales del coneixement, es fa pesada i cau al Món Sensible unint-se a un cos. Per això Plató considera que l'Ànima és presonera del cos. L'Ànima, el que ha de fer si vol tornar a viure lliure d'un cos, és conèixer per poder tornar a volar i poder ascendir al Món de les Idees, el seu lloc natural.
Plató afirma que l'Ànima té tres parts diferenciades:
- L'Ànima Racional. És el coneixement i la raó. Representada al mite per l'auriga.
- L'Ànima Irascible. És l'Ànima de la força i l'honor. Representada al mite pel cavall noble.
- L'Ànima Concupiscible. És el desig i les passions. Representada al mite pel cavall capritxós i desobedient.
Tots nosaltres tenim les tres Ànimes, però sempre tenim una més desenvolupada que la resta. Aquest detall serà molt important pel pensament de Plató, ja que tindrà un paper fonamental a l'hora de considerar la teoria política de Plató, estretament relacionada amb la concepció de l'Ànima. També cal destacar que el coneixement posseeix una motivació ètica. El conèixer permetrà al filòsof, que és qui coneix, salvar-se i poder alliberar la seva Ànima de la presó que significa el cos i així poder tornar al lloc natural de l'Ànima: La Realitat Intel·ligible.
6. ÈTICA
Dins la visió ètica de Plató, el qual es preguntarà per allò que és bo per l'ésser humà, tindrà una importància singular quina és l'estructura de l'ésser humà. Al ser un ésser dual, allò que és bo no podrà ser exclusivament el coneixement i tampoc només el plaer. Així serà l'equilibri del coneixement i el plaer el què permetrà a l'ésser humà arribar a la Felicitat. Així, de la mateixa forma que la Justícia serà l'equilibri entre les diferents classes socials de la Ciutat, la Virtut serà definida com l'equilibri entre les tres part de l'Ànima, sent la virtut el camí per arribar a aconseguir el Bé Suprem per a l'ésser humà: La Felicitat.
7. ESTÈTICA
Podria semblar a primera vista que l'Art (la Bellesa feta per l'ésser humà) seria molt apreciat per Plató. En canvi, Plató rebutja l'Art, ja que es tracta de fer còpies de còpies sensibles, doblement allunyades de la Realitat Intel·ligible. Paral·lelament, Plató farà fora de la seva ciutat als poetes que mostren deus plens de vicis i defectes com els humans, ja que això no pot ser mai veritat.
8. TEOLOGIA
És tracta d'un aspecte menor, ja que el pensament de Plató anticipa moltes de les qüestions pròpies d'autors posteriors però sense mostrar clarament la figura d'un Déu. La divinitat hi és present, però de forma difosa sense mostrar-se clarament. Aspectes de la Idea de Bellesa o el Demiürg així ho mostren. Tot i això no serà difícil convertir-lo en un autor cristià.