La Concepció Dualista de Plató: Ànima, Cos i Ètica

La Concepció Dualista de l'Ésser Humà segons Plató

Plató sosté una concepció dualista de l'ésser humà, que es manifesta en la distinció entre el cos i l'ànima. Aquest dualisme antropològic prové de les doctrines pitagòriques, les quals Plató va acceptar i integrar en la seva filosofia.

L'Ànima Platònica: Immaterialitat i Immortalitat

L'ànima és considerada per Plató com a:

• Immaterial: No és percebuda pels sentits i la seva naturalesa és diferent de la corporal.
• Immortal: Posseeix una naturalesa unitària que no experimenta transformacions, per tant, no es destrueix. És “divina” i “immortal”, a diferència del cos que és mortal.

L'ànima constitueix el “jo”, allò que hi ha de més important en l'ésser humà. Plató la veu com una força i energia vital que dona vida al cos, i la considera l'origen del coneixement. Pertany al món de les Idees, i la seva unió amb el cos és vista com una presó. Aquesta unió la modifica i li impedeix conèixer la veritable veritat, sent un obstacle. El desig de l'ànima de tornar al seu estat inicial (l'eros) és el que li dona la força necessària per purificar-se, iniciant així el camí d'ascens cap al món intel·ligible.

El Cos: Mortalitat i Obstacle

El cos, en canvi, està sotmès a canvis i és, per tant, mortal. La presència de l'ànima en el cos és accidental, no natural ni essencial. El cos arrossega l'ànima cap allò sensible i esdevé un obstacle en el camí de “purificació”. L'ànima ha de fer un esforç per separar-se de les tendències del cos, per tal de poder dirigir la seva mirada cap al món intel·ligible.

Estructura de l'Ànima: Racional, Irascible i Apetitiva

Plató estableix una estructura funcional de l'ànima, dividint-la en tres parts, cadascuna amb una funció específica:

• Part Racional: En ella resideix la facultat de conèixer i és pròpia de l'ésser humà.
• Part Irascible: Relacionada amb les emocions, l'ànim i la ira.
• Part Apetitiva: Font de les apetències i desitjos materials.

Aquestes tres parts queden agrupades en dues categories principals: la racional i la irracional (que inclou la irascible i l'apetitiva). El motiu pel qual Plató estableix aquesta estructura és el reconeixement de forces inestables que sovint se sobreposen, col·lideixen i s'enfronten en la nostra ment.

La Virtut en l'Ànima: La Justícia Individual (Areté)

L'areté, o virtut, en l'ànima consisteix en saber dirigir els actes de la nostra conducta per aconseguir el nostre bé i el perfeccionament de l'ànima. Per assolir-ho, cal una situació d'equilibri i harmonia entre les tendències que sovint es manifesten en oposició. Aquesta harmonia implica que cap part interfereixi en les funcions de les altres. Plató anomena aquesta areté com a justícia.

L'estat d'equilibri consisteix en una ordenació i jerarquia natural de les parts de l'ànima, on una part ha de guiar les altres dues:

• Part Racional: La seva virtut és la saviesa o prudència, que consisteix en conèixer allò que és bo per a l'individu.
• Part Irascible: La seva virtut és el coratge o fortalesa (thymos), que reacciona contra les injustícies i s'oposa a allò que no està en relació amb el bé.
• Part Apetitiva: La seva virtut és la temperança, la capacitat de moderar-se i deixar-se dirigir per la prudència (la part racional).

L'Ètica Platònica i l'Intel·lectualisme Moral

Segons l'ètica platònica, l'ésser humà no pot obrar el bé si no coneix què és el Bé en si, és a dir, la Idea superior del món intel·ligible, la Idea del Bé. Aquesta concepció s'emmarca dins de l'intel·lectualisme moral.

Perquè la part racional pugui dirigir les altres dues parts, és fonamental que la raó hagi assolit el veritable coneixement del món intel·ligible i de la Idea del Bé. Aquest és un procés gradual, un camí d'ascens des del món sensible fins a l'intel·ligible. El coneixement esdevé el mitjà per assolir la perfecció de l'ànima i la felicitat de l'individu. Aconseguir aquesta perfecció de l'ànima és un procés d'ascens en el coneixement, que requereix esforç i és gradual.