El Concepte de Literatura: Evolució, Teories i Crítica

El Concepte de Literatura

El concepte de literatura té dos segles. Fins al segle XIX, el terme literatura es donava a qualsevol obra escrita. Aquest concepte va començar a tenir el significat modern amb Lessing des de l'any 1759 i acaba el procés de modernització del terme amb Stael, 1780. A la segona meitat del segle sorgeix una ruptura entre Mimesi i Catarsi, i això se substitueix per la creació de l'artista. Ara, l'artista vol crear sense basar-se en la imitació. La literatura és un llenguatge artístic creat amb procediments d'una llengua, utilitzant paraules. Dins d'aquelles que es consideraven literatura hi havia unes creacions que es consideraven artístiques i tenien valor estètic.

Distinció entre Gramàtica i Poètica

La gramàtica s'ocupa de l'ús correcte d'una llengua mentre que la poètica es proposa d'explicar com s'utilitza una llengua amb fins estètics. Una de les teories més antigues referides a la creació artística i literària és la concepció platònica que identificava la bellesa amb el bé, amb l'harmonia. Això es transmet a l'edat mitjana amb la idea “el bo és bell”. Aquestes idees són aplicables a la literatura, junt al concepte de mimesi. L'art és imitació de la natura, no de la realitat.

mimesi = origen
catarsi = finalitat

A la segona meitat del segle XVIII sorgeixen altres teories sobre l'origen de l'art. Al romanticisme es defineix el geni creador. Després del romanticisme es crea una literatura que intenta seguir allò que és realista i allò que és naturalista. Com a conseqüència del romanticisme tenim les teories romàntiques del geni creador portada al seu màxim exponent, les avantguardes. Això es produeix entre les dues guerres mundials i és coneguda com a Avantguarda històrica. Aquesta situa la figura de l'artista en un grau d'independència total i allò que busca és expressar-se. Cada artista, per a expressar-se, crea el seu propi codi (llenguatge). Per aquesta causa, la comunicació podria trencar-se, podria no ser efectiva.

Hermenèutica i Crítica Literària

L'hermenèutica és entesa com a teoria de la interpretació, tenint en compte el seu objecte d'estudi, el text literari i el fet literari, sempre pressuposa una activitat interpretativa.

L'hermenèutica ha permès el desenvolupament de la crítica textual.

La crítica literària consisteix en l'aplicació dels principis teoricoliteraris aportats per la teoria de la literatura en els textos literaris. La crítica sempre és posterior a l'obra literària. La teoria i la crítica es donen amb simultaneïtat.

La crítica literària és un metallenguatge, ja que és un discurs aplicat sobre altre discurs.