Conceptes bàsics de llum en fotografia

INTENSITAT:

Número de fotons. A més intensitat, més quantitat de llum.

FLAIX:

De l'anglès flash, que vol dir llampec. Aparell productor d’intensos impactes de llum utilitzat per il·luminar l’escenari d’una fotografia. Per extensió, també es denomina flaix al propi cop de llum. Es fa servir quan les condicions lumíniques fan impossible la presa de la fotografia, o en fotografia creativa per alterar les condicions d’il·luminació natural.

LLUM:

Ona electromagnètica perceptible pel sistema visual humà.

LLUM ARTIFICIAL:

Prové d'una font lumínica creada o manipulada per l'ésser humà. És la que proporciona una instal·lació de làmpades i de projectors. Si no produeix cap tipus d’ombra, tenim una llum difosa; si produeix ombres en els objectes o en les figures humanes, creant contrastos, aleshores tenim una llum directa.

LLUM DIRECTA o DURA:

Llum que incideix en els objectes sense passar per cap filtre ni ser rebotada. Produeix ombres ben delimitades i ressalta els volums, les textures i els contorns.

LLUM INDIRECTA o PLANA:

Arriba als objectes filtrada (mitjançant difusors o per l'efecte dels núvols) o rebotada. No crea ombres o aquestes estan poc definides (ombres de cantonades molt difoses que produeixen un efecte uniforme).

LLUM NATURAL:

Prové d'una font lumínica no creada ni manipulada per l'ésser humà. Llum solar.

LLUMINOSITAT/ BRILLANTOR:

És la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció. Depèn de l'energia de la radiació i de la sensibilitat de l'ull.

LONGITUD D'ONA:

Distància entre dues crestes successives de l'ona electromagnètica. És una magnitud física.

NIT AMERICANA:

És una tècnica cinematogràfica que consisteix en rodar una escena de dia aplicant un filtre especial per a què un cop revelada la pel·lícula doni la impressió de què es tracta d'una escena nocturna. En el cinema en blanc i negre s'aconsegueix amb un filtre vermell i amb una exposició baixa, en el cinema en color es fa amb filtres blaus. La principal motivació per a utilitzar la nit americana és l'estalvi de costos econòmics i el principal problema que provoca és la dificultat d'amagar les ombres produïdes pel sol.

REFRACCIÓ:

Procés pel qual, quan la llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis (aire-aigua, per exemple), una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació. Aquest fenomen és la base de les lents; quan la llum passa a través d'una lent, al canviar de medi (de l'aire al vidre), la llum canvia de direcció (fent-la convergir o divergir).

SATURACIÓ:

És la intensitat d'una tonalitat específica. Es basa en la puresa del color i mesura la quantitat de llum blanca. Una tonalitat molt saturada té un color viu i que ressalta; en disminuir la saturació, el color es torna més dèbil i grisós.

TEMPERATURA DE COLOR:

Terme tècnic que indica les tonalitats del color d’una font lluminosa. Els tons blancs o blavosos corresponen a temperatures de color més altes que els tons vermellosos; es mesura en graus Kelvin.

TEXTURA:

És l'estructura de la capa superficial d'un material. Una imatge amb una la textura molt ressaltada, confereix realisme a l’objecte perquè estimula el nostre sentit del tacte. La textura, juntament amb el to i la forma, transformen els motius plans en imatges amb forta sensació tridimensional. Entre tots els factors que poden ressaltar la textura, el més important és, amb molta diferència, la il·luminació.

TO:

Determinat per la longitud d'ona, correspon a la idea inicial que hom té d'un determinat color en veure'l: és vermell, o blau, etc.