Conceptes Bàsics de Sociolingüística: Definicions i Importància
Clasificado en Francés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,7 KB
Bilingüisme → situació en què un parlant o un grup social determinat fa servir alternadament dues llengües.
Diglòssia → fenomen que fa referència a l’ús diferencial de dues llengües. És un ús discriminatori, ja que el parlant percep que una de les llengües té més prestigi que l’altra i sol emprar-ne només una per als usos formals i l’altra per als informals.
Substitució lingüística → procés a través del qual una llengua adquireix àmbits d’ús en detriment d’una altra que els ha perdut.
Normalització lingüística → procés sociocultural a través del qual una llengua s’adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical i, al mateix temps, accedeix a àmbits d’ús fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat d’aquella.
Normativització → procés d’elaboració d’unes normes lingüístiques explícites que permeten la construcció d’una variant estàndard per ser usada en els àmbits formals i públics.
Estandardització → és la promoció d’una varietat de la llengua com a norma supradialectal per a tota una comunitat lingüística.
Planificació lingüística → és l’acció de govern encaminada a l’elaboració conscient i racional de plans d’intervenció sobre els fets lingüístics.
Política lingüística → es basa en la construcció d’un marc legal de l’idioma. La normalització és conseqüència d’una política lingüística.
Conceptes Bàsics Sociolingüístics IV
Monolingüisme com a objectiu → una situació poc habitual en què només existeix una llengua o bé en què les minories lingüístiques no són reconegudes i la política lingüística pretén substituir-les per la llengua dominant.
Protecció de les minories lingüístiques → situació en què les llengües minoritàries i minoritzades, tot i no disposar d’una planificació que en permeti la normalització, tenen, si més no, alguna mena de reconeixement institucional.
Autonomia lingüística → situació en què les llengües minoritàries i/o minoritzades comparteixen la condició d’oficials en els territoris administratius propis amb la llengua oficial de tot l’estat.
Federalisme lingüístic → aplicació estricta del criteri de territorialitat. És a dir, les diferents llengües són oficials, de manera exclusiva, als territoris que històricament les tenen com a pròpies.
Bilingüisme institucional → l’aplicació estricta de la cooficialitat arreu de l’estat.
Criteri o principi de territorialitat → consisteix a garantir els drets de la llengua territorial sobre els parlants que hi viuen.