Conceptes bàsics de sociologia: grups, socialització i canvi social

1. Concepte de grup de referència i grup de pertinença

Els grups de referència i els grups de pertinença són dues categories socials que influeixen en la nostra identitat i comportament, tot i que ho fan de manera diferent.

Grup de pertinença: és aquell al qual realment formem part. És a dir, és un grup en què participem activament i amb el qual tenim un vincle directe. Alguns exemples típics són la família, el grup d’amics, la classe o l’equip esportiu on estem integrats. Aquests grups tenen una gran influència en la nostra manera de pensar i actuar, ja que compartim normes, valors i objectius comuns amb els altres membres.

Grup de referència: és aquell que no necessàriament ens inclou com a membres, però que utilitzem com a model. Encara que no hi pertanyem, ens serveix com a guia per definir els nostres propis valors, actituds i comportaments. Pot ser un grup que admirem, que voldríem integrar en el futur o que representa un ideal per a nosaltres. Per exemple, un jove pot considerar un grup de professionals, un equip esportiu d’elit o una comunitat artística com a grup de referència.

2. Concepte de desviació social i de normalitat social

La societat estableix unes normes que defineixen què es considera acceptable o esperable en termes de comportament. En aquest context, podem parlar de desviació social quan una persona actua de manera diferent o contrària a aquestes normes. És a dir, la desviació social es dona quan un individu o grup adopta conductes que s’allunyen del que la majoria considera normal. Aquesta desviació pot ser lleu o greu, i pot tenir diverses causes: des d’un desacord amb les normes establertes fins a una actitud de rebel·lia o crítica.

Per contra, la normalitat social fa referència al comportament que s’ajusta a les normes socials acceptades pel grup. Seguir aquestes pautes és el que generalment s’espera dels membres d’una societat. Aquest concepte està molt relacionat amb la conformitat, que és la tendència que tenim a adaptar el nostre comportament per encaixar dins del que el grup considera adequat. Així, la normalitat social afavoreix la cohesió i l’ordre dins dels col·lectius.

3. Conceptes de rol i estatus

Dins de qualsevol grup o societat, cada persona ocupa un lloc determinat que ve definit per dos conceptes clau: l’estatus i el rol.

Estatus és la posició que tenim dins d’un grup social. Aquesta posició pot estar determinada per factors com l’edat, la professió, el nivell d’estudis o el prestigi social. L’estatus pot ser assignat (per exemple, ser fill/a dins d’una família) o adquirit (per exemple, ser metge després d’estudiar i graduar-se). És el reconeixement social del lloc que ocupem.

Rol és el conjunt de comportaments, funcions i responsabilitats que s’esperen de nosaltres segons l’estatus que ocupem. És a dir, cada estatus porta associat un rol. Per exemple, si una persona té l’estatus de docent, el seu rol serà ensenyar, avaluar, guiar l’alumnat i mantenir una bona convivència dins l’aula. El rol es pot veure influenciat pel context i per les expectatives socials.

4. Concepte de lideratge

El lideratge és la capacitat d’una persona per influir positivament sobre els altres membres d’un grup, motivar-los i guiar-los cap a un objectiu comú. El líder no només ha de tenir autoritat o coneixements, sinó també habilitats per entendre i gestionar les dinàmiques del grup.

Un bon líder sap identificar els punts forts i febles de cada membre, reconèixer els seus estatus i rols, i assignar tasques de manera que tothom se senti valorat i motivat. A més, el lideratge implica capacitat d’adaptació: no totes les situacions exigeixen el mateix tipus de lideratge, i cal saber modificar l’estil segons les circumstàncies i les necessitats del grup.

El lideratge, per tant, és una funció clau dins de qualsevol col·lectiu, ja que contribueix a la cohesió del grup i a l’assoliment dels objectius compartits.

5. Concepte de líder situacional i característiques

El líder situacional és aquell que no aplica un únic estil de lideratge de manera fixa, sinó que adapta la seva manera de dirigir segons les circumstàncies del moment, la maduresa del grup i les necessitats concretes de cadascun dels seus membres.

Aquest tipus de líder és flexible i capaç de reconèixer que cada situació requereix un enfocament diferent: pot ser més autoritari en moments de crisi, més participatiu quan cal escoltar idees, o més delegatiu quan el grup ja és autònom i eficient.

El lideratge situacional es considera el més eficaç perquè demostra una gran capacitat d’adaptació i empatia. Algunes de les seves característiques principals són:

• Empatia: coneix i comprèn bé cada membre del grup, entenent les seves fortaleses, debilitats i motivacions.
• Capacitat per adaptar-se a diferents situacions, entorns i objectius.
• Habilitat per proporcionar recursos, orientació i solucions segons el que el grup necessita en cada moment.
• Guanya respecte, prestigi i influència perquè els membres confien en ell i se senten recolzats.

6. Concepte tècnic de societat

La societat no és només un conjunt d’individus agrupats, sinó que és l’estructura complexa de relacions que es generen entre ells. En termes tècnics, es defineix com el conjunt de relacions socials que una persona estableix amb altres persones i que donen lloc a formes d’organització i vida compartida.

A través d’aquestes relacions es creen i es mantenen elements com la família, l’escola, les normes, les institucions, la cultura, els valors i les tradicions. Per tant, la societat no és només la suma dels individus, sinó també tot allò que construeixen i compar­teixen col·lectivament. És un sistema dinàmic on les persones interactuen, es relacionen, cooperen i, alhora, estableixen regles i estructures per conviure. Així doncs, la societat és un entorn viu i canviant, que influeix en el comportament de les persones alhora que també es transforma amb elles.

7. Concepte de socialització

La socialització és el procés mitjançant el qual les persones aprenen i fan seus els valors, normes, costums, hàbits i maneres de pensar que són pròpies de la societat en què viuen.

Aquest procés comença des del naixement i continua al llarg de tota la vida. És fonamental perquè és el que ens permet conviure, entendre les regles socials i formar part activa del col·lectiu.

Gràcies a la socialització, una persona pot integrar-se en la societat, comprendre el seu funcionament i actuar d'acord amb el que s’espera d’ella. Aquest procés es dona a través de diferents agents socials com la família, l’escola, els amics, els mitjans de comunicació i altres institucions. Cada un d’aquests agents juga un paper en la formació de la nostra identitat i en la manera com entenem el món. En definitiva, la socialització és el camí mitjançant el qual passem de ser éssers biològics a individus socials, capaços de conviure amb els altres i participar activament en la vida col·lectiva.

8. Socialització primària (explicació completa)

La socialització primària passa durant la infantesa i és la més important. L'infant aprèn què vol dir formar part de la societat, com comportar-se i qui és ell mateix. Segons Mead, això es fa a través dels altres significatius, que són les persones més properes (pares i familiars). El nen s'hi identifica emocionalment i aprèn a ser com ells. Aquest aprenentatge és molt fort perquè no hi ha elecció: el nen no tria qui l'educa ni el món que coneix. Per això, tot el que aprèn ho assumeix com l'únic món possible.

La seva identitat es forma amb una barreja entre el que els altres li diuen que és i el que ell creu que és. Aquest procés es fa a través del llenguatge, que és essencial per pensar i interioritzar el món social.

9. Socialització secundària

La socialització secundària ve després de la infantesa i serveix per adaptar-nos a nous entorns socials: instituts, feina, amistats, etc. Aprenem rols i normes d'altres àmbits socials, que poden ser diferents dels de la infància. És necessària perquè totes les societats tenen divisió del treball i coneixements específics. Per tant, cal que cada persona aprengui a viure i actuar en diversos submons (escola, feina, clubs, etc.).

11. Resum complet sobre la cultura

La cultura és el conjunt d'idees, valors, maneres de viure i costums d'una societat. Segons Salvador Giner, és un sistema integrat que influeix en com pensem i actuem. Està formada per trets culturals (exemples concrets, com posar arracades), complexos culturals (conjunts de pràctiques) i àrees culturals (espais geogràfics).

La nostra conducta és cultural, no instintiva. La biologia humana s'ha adaptat culturalment. Hi ha cultures obertes, que accepten la diversitat, i cultures tancades, que no ho fan. També hi ha subcultures (grups diferents dins d'una cultura) i contracultures (grups que s'oposen a la cultura dominant). Les cultures canvien per l'intercanvi, el transport i la comunicació. Aquests canvis es poden donar per aculturació (adoptem elements d'altres cultures) o deculturació (perdem elements propis).

Hi ha tres nivells culturals:

• Simbòlic (idees i visió del món)
• D'acció (hàbits i comportaments)
• Valoratiu (ètica i judicis morals)

12. Concepte d’estratificació social

L’estratificació social és un concepte que fa referència a la manera com una societat es divideix en diferents grups o estrats, segons criteris com el poder, el prestigi, els recursos econòmics o les oportunitats d'accés a serveis i drets. Aquesta divisió no és igualitària, sinó que genera desigualtats entre les persones i col·lectius.

Alguns grups tenen més possibilitats de viure amb comoditat, accedir a una bona educació, obtenir una feina ben remunerada o tenir influència en la presa de decisions, mentre que altres es troben en posicions més desfavorides. Els estrats socials poden estar definits per la riquesa, l’ocupació, el nivell d’estudis, l’origen familiar o social, o fins i tot per motius culturals o ètnics. Aquesta estructura social fa que les oportunitats no estiguin distribuïdes de manera equitativa, i pot reproduir les desigualtats de generació en generació.

Per tant, l’estratificació social és un element central per entendre com funciona la societat, com es reparteixen els recursos i per què no tothom té les mateixes condicions de vida o les mateixes oportunitats.

13. Característiques d'una societat de classes

• Hi ha grups amb diferents oportunitats econòmiques, de poder i prestigi.
• No depèn només dels diners, sinó també de valors, educació i costums.
• Segons Marx, les classes socials es defineixen per si tenen o no els mitjans de producció.
• Burgesia: propietaris dels mitjans.
• Classe mitjana: petits propietaris i professionals.
• Classe baixa: assalariats; només tenen la seva força de treball.
• És molt difícil passar de classe baixa a alta.

14. Característiques del canvi social

• És un fenomen col·lectiu: afecta molta gent.
• És visible en el temps: comparat amb el passat.
• És estable: no és un canvi passatger.
• Canvia el curs de la història d'una societat.

15. Factors del canvi social

Els factors del canvi social són elements que impulsen o afavoreixen aquestes transformacions. Alguns dels més importants són:

• Demogràfics: canvis en la composició de la població (edat, migracions, natalitat).
• Tècnics: desenvolupament de noves tecnologies que modifiquen la manera de viure o treballar.
• Econòmics: variacions en la riquesa, els salaris, el sistema productiu o la distribució de recursos.
• Culturals: canvis en valors, creences i hàbits socials.
• Ideològics: sistemes d’idees (com el feminisme, el liberalisme o el socialisme) que poden justificar o impulsar transformacions.

16. Agents del canvi social

Els agents del canvi social són aquells que impulsen o protagonitzen les transformacions dins la societat. En destaquen:

• Elits: persones amb talent, coneixement o influència (política, econòmica, cultural) que poden promoure noves idees o reformes.
• Moviments socials: grups organitzats que lluiten per canvis concrets, com el feminisme, l’ecologisme o els drets civils.
• Lobbies o grups de pressió: col·lectius que influeixen en les decisions polítiques a través de diners, contactes o accions directes per defensar els seus interessos.