Conceptes Bàsics de la Teoria de l'Elecció Racional i la Votació

Conceptes Bàsics de la Teoria de l'Elecció Racional

Mòdul 2. Conceptes primitius, elaborats i bàsics (Shepsle i Bonchek): Els conceptes primitius serien, de manera resumida, els individus, les seves preferències i la seva capacitat per dur a terme eleccions; en segon lloc, els conceptes elaborats serien les creences dels individus i les condicions de l’entorn en el que aquestes creences influeixen sobre les decisions dels individus (condicions de certesa, de risc o d’incertesa); finalment, sempre sota la perspectiva de l’individualisme metodològic, els supòsits bàsics del model serien, en primer lloc, entendre que els individus segueixen un comportament autointeressat (o que pretén maximitzar la seva utilitat) que respon precisament a les seves preferències i creences i, en segon lloc, entendre que els individus actuen de manera racional, és a dir, que són capaços de posar en relació mitjans i objectius, que són capaços de veure quines accions condueixen a diferents estats del món.

Supòsits del Model de l'Elecció Racional

Model de l’elecció racional: 3 supòsits. El supòsit del comportament intencionat consisteix en la interpretació del comportament humà com una activitat instrumental orientada a la realització d’uns fins individuals; l’egoisme individual s’ha d’entendre àmpliament, no com l’expressió d’una visió estreta que busca l’avantatge individual a costa dels altres, sinó com una forma de comportar-se que actua sobre les pròpies preferències feta una valoració subjectiva de resultats; la racionalitat instrumental s’ocupa d’avaluar les accions que millor condueixen a la satisfacció dels fins individuals partint d’uns objectius fixos amb els quals s’identifica l’individu.

La Paradoxa del Vot

Mòdul 4. Paradoxa del vot: Des d’un punt de vista col·lectiu observem que no hi ha un perfil de preferències clar: tot i que les preferències individuals són transitives, col·lectivament pot aparèixer una relació d’intransitivitat que impossibiliti la selecció d’un vencedor de Condorcet.

Model Espacial de Downs: El Cas Espanyol

Model espacial de Downs. Cas espanyol: Els elements principals del model espacial proposat per Downs serien, molt resumidament, uns partits polítics que es posicionen en l’eix ideològic de manera que siguin el més propers possible a l’elector medià (per tal de maximitzar les seves possibilitats d’èxit electoral) i uns electors que votarien de manera racional al partit més pròxim des d’un punt de vista espacial (perquè així maximitzarien la utilitat derivada de la victòria electoral del seu partit preferit). Considerant inicialment un marc d’informació perfecta, aquestes peces tan bàsiques servirien, teòricament, per explicar el comportament dels partits i dels electors en unes eleccions democràtiques. Tanmateix, Astudillo i Rodón afirmen que aquest model no serveix per explicar el cas de les eleccions a Espanya perquè les conclusions que es deriven del model downsià no poden ser contrastades empíricament: a Espanya les eleccions generals no són centrípetes sinó centrífugues, a vegades són guanyades per un partit que els mateixos electors situen lluny del votant medià i, a més, aquests votants a la mediana poden votar per un partit que no és el més proper ideològicament. Per tant, sembla que el model de proximitat proposat per Downs no serviria per explicar el cas espanyol. La proposta dels autors és “refinar” el model downsià, i incorporar-hi altres variables que permetin la seva utilització explicativa amb sentit.

Mètodes de Votació

Mètodes de votació:

• Unanimitat: només és possible si la totalitat dels individus tenen un perfil de preferències en el qual l’alternativa preferida és la mateixa.
• Majoria simple: aquell que rep més vots per part dels individus implicats en la votació, sense ser necessària l’obtenció de la majoria absoluta de vots favorables, guanyaria.
• Majoria absoluta dues voltes: l’alternativa guanyadora seria la que obtingués la majoria absoluta dels vots favorables; en cas que aquesta circumstància no es produís, es produiria una segona votació només entre les dues alternatives més votades. En aquesta segona votació només seria necessària la majoria simple.
• Borda: puntua les diferents alternatives segons el lloc que ocupen en l’ordre de preferències de les persones.
• Condorcet: davant d’una absència de decisió en un sistema majoritari, es proposa enfrontar les alternatives per parelles i seleccionar l’alternativa que guanyi totes les altres en votacions que es decideixin seguint un criteri majoritari.
• Copeland: les alternatives són ordenades pel número de victòries per parelles, menys el número de derrotes per parelles.
• Vot d’aprovació: l’alternativa vencedora és aquella que rep més vots favorables en un procediment de votació en el qual a cada votant se li permet emetre tants vots favorables com desitgi.

Criteris Desitjables en un Procediment d'Elecció Social

Criteris desitjables en un procediment d'elecció social:

• Principi de Pareto: si tots els individus coincideixen en els seus ordres de preferències sobre les alternatives, la decisió col·lectiva haurà de coincidir amb aquesta ordenació.
• Domini universal: qualsevol preferència individual és legítima.
• Transitivitat: si el col·lectiu prefereix l’alternativa x a la y, i l’alternativa y a la z, aleshores el mateix col·lectiu preferirà l’alternativa x a la z.
• Independència d'alternatives irrellevants: Un mètode d’elecció social satisfà aquesta condició si, considerades dues alternatives x i y per a les quals hi ha una preferència x>y, si els individus canvien les seves preferències per unes altres que no siguin ni x o y, el mètode segueix produint x>y. Per tant, la posició de les alternatives que no siguin x o y a la llista de preferències dels individus és irrellevant per a decidir l’ordre de preferències entre x i y a la llista de preferències del grup.
• Absència de dictadura: un mètode d’elecció social no s’ha de limitar a seguir l’ordre de preferències d’un individu.

Teorema d'Impossibilitat d'Arrow

Teorema d'impossibilitat d'Arrow: Cap mètode de votació compleix totes aquestes propietats desitjables. “Si hi ha almenys 3 alternatives a A i el conjunt de persones P és finit, l’únic mètode d’elecció social per a A i P que satisfà la condició de Pareto, que és monòton i que satisfà la independència de les alternatives irrellevants, és la dictadura.” (Arrow, 1950).