Conceptes Clau: Antic Règim, Il·lustració i Revolució Industrial

Conceptes Fonamentals d'Història Moderna

I. L'Antic Règim i la Il·lustració

Definicions Clau (Unitats 1 i 2)

Societat estamental:

Societat dividida en tres estaments (noblesa, clergat i poble) on no hi havia igualtat legal.

Il·lustració:

Moviment d’idees del segle XVIII basat en la raó, la ciència i la llibertat individual.

Economia senyorial:

Sistema on els pagesos treballaven terres dels senyors i els pagaven impostos i rendes.

Dret diví:

Idea que el rei governava perquè ho volia Déu, legitimant així el seu poder absolut.

Monarquia absoluta:

Sistema polític on el rei concentra tots els poders de l'Estat (legislatiu, executiu i judicial).

Despotisme il·lustrat:

Règim de reis absoluts que aplicaven algunes idees il·lustrades (reformes) sense renunciar al seu poder. Lema: “Tot per al poble, però sense el poble.”

Parlamentarisme:

Sistema polític on el Parlament té més poder que el monarca, limitant-ne les funcions.

Crisi de subsistència:

Període de fam i alta mortalitat causat per la manca d’aliments i les males collites.

Mercantilisme:

Teoria econòmica que defensa que la riquesa d’un país depèn de la quantitat de metalls preciosos que posseeix.

Comerç colonial:

Intercanvi comercial entre Europa i les seves colònies d'ultramar.

II. La Revolució Industrial i el Capitalisme

Conceptes Econòmics i Socials de la Industrialització

Industrialització:

Procés de transició de l’economia agrària a la producció massiva en fàbriques, impulsada per màquines.

Capitalisme:

Sistema econòmic basat en la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del benefici (lucre).

Societat de classes:

Societat moderna on la posició social es defineix principalment per la riquesa i no pel naixement.

Fàbrica:

Lloc on es produeixen béns utilitzant màquines i mà d’obra assalariada.

Manufactura:

Producció feta a mà amb l’ajuda de màquines simples, prèvia a l'establiment de les fàbriques modernes.

Taller artesà:

Lloc petit on un artesà elabora productes a mà, sovint amb eines tradicionals.

Productivitat:

Quantitat de productes que es poden elaborar en un temps determinat.

Urbanització:

Creixement accelerat de les ciutats a causa de l’arribada massiva de treballadors rurals.

Sindicat:

Associació de treballadors creada per defensar els seus drets laborals i socials.

Aranzel:

Impost que es paga per la importació o exportació de productes, utilitzat per protegir la indústria nacional.

III. Figures Clau de la Revolució Industrial

• James Watt: Va millorar significativament la màquina de vapor, convertint-la en el motor de la Revolució Industrial.
• Edmund Cartwright: Va inventar el teler mecànic.
• John Kay: Va inventar la llançadora volant per a la indústria tèxtil.
• Robert Fulton: Va construir el primer vaixell de vapor comercialment viable.
• George Stephenson: Va inventar la locomotora de vapor, clau per al desenvolupament del ferrocarril.

Anàlisi dels Sistemes Polítics i Econòmics

L'Absolutisme vs. el Despotisme Il·lustrat

Definició, Comparació i Exemples

L’Absolutisme era un sistema on el rei concentrava tot el poder i justificava la seva autoritat per dret diví. No existia la separació de poders ni la participació popular. Exemple: Lluís XIV de França.

El Despotisme Il·lustrat va ser una evolució de l'absolutisme. Els monarques mantenien el poder absolut, però adoptaven principis de la Il·lustració per modernitzar l'Estat (reformes en educació, economia i agricultura). El seu lema era: “Tot per al poble, però sense el poble.”

Exemples de dèspotes il·lustrats: Carles III d’Espanya, Frederic II de Prússia i Josep II d’Àustria.

El Parlamentarisme Anglès

Orígens i Funcionament del Sistema Britànic

El parlamentarisme anglès va néixer al segle XVII després de dues grans convulsions:

1. La Guerra Civil Anglesa.
2. La Revolució Gloriosa (1688).

Aquests esdeveniments van permetre al Parlament guanyar poder sobre el monarca i van culminar amb l'aprovació del Bill of Rights, que limitava el poder reial.

Funcionament del Sistema

El rei (o la reina) regnava, però havia de respectar les decisions del Parlament, que estava format per dues cambres: la Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns. El Primer Ministre i el seu govern havien de sorgir del Parlament i necessitaven el seu suport per governar. Cal destacar, però, que en aquella època només una petita part de la població tenia dret a vot i les colònies no estaven representades.

La Separació de Poders

L'Esquema de la Divisió de l'Estat

La separació de poders és un principi fonamental de la Il·lustració (promogut per Montesquieu) que busca evitar l'abús de poder concentrat en una sola persona o institució. Divideix l’Estat en tres funcions independents:

• Poder Legislatiu: Representat pel Parlament. S'encarrega de fer les lleis i aprovar els pressupostos.
• Poder Executiu: Format pel rei o el govern. S'encarrega d'aplicar les lleis i dirigir la política del país.
• Poder Judicial: Format pels tribunals i jutges. S’encarrega de fer complir les lleis i és independent dels altres dos poders.

Aquesta separació garanteix un govern més just i equilibrat.

Societat i Economia de l'Antic Règim

Estructura Social i Base Econòmica

La societat de l’Antic Règim estava organitzada en estaments (noblesa, clergat i poble), una estructura rígida on la mobilitat social era gairebé inexistent. La piràmide feudal il·lustrava aquesta jerarquia: el rei al capdavant, seguit pels estaments privilegiats (noblesa i clergat) i, a la base, la majoria de la població (pagesos i burgesia).

L’economia era predominantment agrària, i la major part de la població vivia del treball al camp.

Les Bases de la Industrialització

Les Revolucions Prèvies a la Industrialització

Factors Impulsors del Canvi

• Revolució Agrícola: Es van introduir noves tècniques i eines (com el sembrador mecànic i la rotació de cultius), fet que va augmentar dràsticament la producció d’aliments.
• Revolució Demogràfica: Gràcies a la millora de l'alimentació i la higiene, la població va créixer notablement entre els segles XVII i XVIII.

Relació entre ambdues: L’augment de la producció agrícola va permetre alimentar més persones (creixement demogràfic), i aquest creixement va generar més demanda de productes i va proporcionar la mà d’obra necessària per a les futures fàbriques, preparant així el camí per a la Revolució Industrial.

La Primera Revolució Industrial

Inicis, Sectors Clau i Invents

La Industrialització va començar a la Gran Bretanya al segle XVIII, transformant l’economia agrària en una economia industrial i urbana. Aquest procés es va basar en la creació de fàbriques que utilitzaven màquines i la nova font d'energia: el vapor.

Els sectors pioners van ser:

• El Tèxtil: Basat principalment en el cotó i l'ús de telers mecànics.
• El Metal·lúrgic: Enfocat en la producció de ferro, màquines i, posteriorment, rails per al ferrocarril.

Invents crucials com la màquina de vapor i el ferrocarril van impulsar el progrés i van provocar un ràpid creixement de les ciutats.

La Mecanització de la Indústria Tèxtil

Evolució del Procés de Producció

Inicialment, la producció tèxtil era manual: la filadora usava la filosa tradicional i el teixidor treballava amb el teler manual, resultant en una producció molt limitada.

A partir de mitjan segle XVIII, es van introduir innovacions que van accelerar el procés:

1. Llançadora volant (1733)
2. Spinning Jenny i Water Frame (1764-1779)
3. Mule Jenny i Teler mecànic (1785)

Aquesta mecanització va fer que la producció augmentés exponencialment. La filatura (fer el fil) es va mecanitzar abans que la teixidura (fer la tela), creant desequilibris temporals en el ritme de producció.

Conseqüències de la Mecanització

La mecanització va tenir conseqüències profundes:

• Augment massiu del volum de producció.
• Reducció significativa dels costos.
• La indústria tèxtil es va consolidar com el motor de la Revolució Industrial.
• Desplaçament de la mà d'obra manual cap a les fàbriques.

El Comerç Triangular

Ruta, Finalitat i Impacte

El comerç triangular va ser una xarxa comercial transatlàntica que es va desenvolupar principalment entre els segles XVII i XVIII, connectant Europa, Àfrica i Amèrica. Es denomina "triangular" per la forma de les seves rutes marítimes.

La seva finalitat principal era obtenir grans beneficis mitjançant l’intercanvi d’esclaus i productes colonials. La ruta era la següent:

1. Europa a Àfrica: Vaixells carregats de productes manufacturats (teles, armes, alcohol).
2. Àfrica a Amèrica (Passatge Mitjà): Intercanvi dels productes per esclaus, que eren transportats a Amèrica (especialment al Carib i al Sud dels EUA) per treballar a les plantacions.
3. Amèrica a Europa: Retorn amb matèries primeres i productes colonials (sucre, cotó, tabac, cafè), produïts per la mà d’obra esclava.

Aquest comerç va ser extremadament lucratiu per a les potències europees, però es va basar en l’explotació sistemàtica i el tràfic d’éssers humans.