Conceptes Clau de l'Antic Règim a la Revolució Francesa

L'Antic Règim: Societat i Economia

L'Antic Règim es caracteritzava per una economia on l'agricultura era la font de riquesa més important. Una petita part de les terres eren de propietat privada de lliure disposició, mentre que les altres estaven vinculades a un títol nobiliari. El conjunt de terres en mans d'un senyor noble rebia el nom de senyoria territorial. En l'agricultura de subsistència, la producció era insuficient, ja que bàsicament es conreaven cereals per a l'autoconsum. La mortalitat era elevada a causa de la subalimentació, la manca d'higiene i els escassos recursos mèdics; en canvi, la natalitat era molt elevada. A les ciutats hi havia una producció artesana controlada pels gremis. Els transports eren insuficients, sent els més utilitzats el carro i la diligència. El comerç es dividia en: comerç interior, que solia tenir un abast local o comarcal, i comerç colonial, que es realitzava entre territoris separats pel mar.

Els Estaments Privilegiats

Els privilegiats eren la noblesa i el clergat. Dins del clergat, hi havia:

• L'alt clergat: abats, bisbes, canonges, alts càrrecs.
• El baix clergat: sacerdots, rectors, monjos.

Els Estaments No Privilegiats

Els no privilegiats incloïen:

• La burgesia.
• Les classes populars urbanes.
• La pagesia.

La Il·lustració: Raó i Pensament

La Il·lustració va ser un moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l'Europa del segle XVIII. Els seus precedents foren Isaac Newton i John Locke, que van propugnar una fe absoluta en la raó com a únic mitjà per entendre i explicar el món. Montesquieu va propugnar la divisió de poders, Rousseau va defensar la necessitat d'un contracte social i Voltaire va defensar la llibertat de consciència.

El Despotisme Il·lustrat

El Despotisme Il·lustrat és la forma de govern característica a l'Europa del segle XVIII i que es podria resumir amb la frase de "tot per al poble, però sense el poble". El segle XVII havia vist la consolidació del concepte de Monarquia Absoluta de Dret Diví, segons el qual el monarca és el governant absolut d'un país i només ha de rendir comptes de les seves decisions davant Déu.

La Revolució Industrial: Mecanització i Fàbriques

La mecanització i el sistema fabril van representar un canvi en el sistema de producció: l'ús de màquines va substituir la mà d'obra. En aquest procés, la producció individualitzada va ser substituïda pel sistema fabril (producció en sèrie). Es va iniciar a la indústria tèxtil amb la llançadora volant, les noves filadores i els telers mecànics. Les màquines es van començar a moure gràcies a l'ús de l'energia hidràulica, tot i que James Watt va patentar la màquina de vapor. Els nous transports, com el ferrocarril, van provocar una revolució gràcies a la seva rapidesa, capacitat de càrrega, baix cost i seguretat. Stephenson va inventar la locomotora, una màquina de vapor capaç d'anar sobre rails, i al començament del segle XIX es va aplicar amb èxit el primer vaixell de vapor a la navegació.

El Liberalisme Econòmic d'Adam Smith

El Liberalisme Econòmic: Adam Smith va defensar la supremacia de l'individu davant dels estaments o grups organitzats. La recerca de l'interès propi era el motor del desenvolupament econòmic. L'interès personal i els interessos contraposats s'equilibren al mercat mitjançant l'oferta i la demanda.

El Capitalisme com a Sistema Econòmic

El Capitalisme es va configurar com un sistema en què els instruments de producció (terra, màquines, fàbriques) i el que s'hi produeix són de propietat privada.

Causes de la Revolució Francesa

Les causes de la Revolució Francesa: La burgesia aconseguia beneficis econòmics, però el seu progrés topava amb les reglamentacions que interferien en el lliure comerç i la lliure producció. Els burgesos reclamaven canvis polítics que posessin fi a l'intervencionisme estatal. L'enfrontament de la burgesia amb una poderosa aristocràcia que s'aferrava a l'antic model feudal, juntament amb una greu crisi econòmica, va acabar de complicar la situació.