Conceptes Clau de l'Aprenentatge i el Condicionament Conductual

Aprenentatge: Definició i Distincions

L'Aprenentatge és el canvi permanent de la conducta de la persona com a resultat de l’experiència. Aquest canvi conductual no pot explicar-se per la maduresa o la fatiga.

Aspectes Clau de l'Aprenentatge

• Canvi en la conducta.
• No sempre són permanents.
• Pot ser una disminució o pèrdua de la conducta.

Diferències amb altres canvis conductuals

Maduració: Consisteix en l’aparició de conductes que depenen del desenvolupament de l’organisme i del sistema nerviós, i es presenta en certes etapes evolutives.

Estat Fisiològic: L’estat fisiològic de l’organisme és una altra font de canvis temporals en la conducta que no es considera aprenentatge.

Patrons Innats de Conducta

Reflexos

Són comportaments o respostes davant dels estímuls ambientals que proporcionen un ajustament ràpid de la conducta.

Un Reflex consisteix en una resposta innata, automàtica i involuntària que es produeix com a reacció a estímuls específics.

Elements de l'Estructura Fisiològica del Reflex

• Receptor sensorial: capta estímuls ambientals.
• Neurona aferent: condueix els impulsos nerviosos.
• Neurona eferent: transporta els impulsos del centre nerviós.
• Efector: executa la resposta.

Exemples de reflexos: salivar, flexionar la cama, sobresaltar-se.

Pautes Fixes d’Acció (PFA)

Accions vitals complexes que van aparèixer en el curs de la filogènia durant la formació d’espècies.

Característiques de les PFA

• Pautes específiques de l’espècie.
• Patrons estereotipats.
• Pautes resistents al canvi.

Aprenentatge No Associatiu

Habituació: Significa que ens acostumem a alguna cosa com a conseqüència de la repetició d’un estímul.

Sensibilització: Augment en la reacció davant dels esdeveniments ambientals.

Condicionament Clàssic: Els Experiments de Pavlov

Ivan Pavlov va estudiar els processos de digestió d’un gos. Va observar la salivació i la secreció dels sucs gàstrics i va idear un experiment associant una campana amb el menjar.

Factors d’Influència en el Condicionament Clàssic

• Novetat: Estímuls nous provoquen reaccions intenses.
• Intensitat: Com més intens és l'estímul, més ràpid es produeix l’associació Estímul Condicionat (EC) - Estímul Incondicionat (EI).
• Rellevància: S’aprèn millor l’associació entre EC i EI que són rellevants entre si.

Processos Clau

Discriminació: Distinció entre estímuls. Es desenvolupa si les respostes es produeixen en presència d’un estímul.

Generalització: Identifica o confon els estímuls. La persona respon de la mateixa manera davant d’estímuls similars.

Extinció de la Conducta: Es produeix si l’EC apareix sense l’EI, és a dir, quan es trenca l’associació que hi havia entre tots dos.

Condicionament Operant (Instrumental)

L’organisme opera, actua per a obtenir un reforç. També es denomina Condicionament Instrumental: aprenentatge en el qual una resposta voluntària es reforça o debilita segons les conseqüències siguin positives o negatives.

Elements del Condicionament Operant

• Reforços Primaris: Estímuls biològicament importants.
• Reforços Secundaris: Les propietats reforçants dels quals es deuen a la seva associació amb reforços primaris.

Procediments de Condicionament Instrumental

Reforçament (Incrementa la conducta)

• Reforç Positiu: Conducta que incrementa la freqüència de la resposta.
• Reforç Negatiu: La realització d’una conducta elimina un estímul aversiu.
  • Procediments: Condicionament d’escapament i Aprenentatge d’evitació.

Càstig i Omissió (Disminueix la conducta)

• Entrenament per Omissió: La resposta operant impedeix la presentació d’un reforçador apetitiu o d’un fet agradable.
• Càstig: Provoca la disminució d’una conducta, perquè el succés que la segueix és un estímul aversiu. Informa del que no s’ha de fer, però no ensenya què s’ha de fer.

Tipus de Càstig

• Càstig Positiu: Administrar un estímul indesitjat.
• Càstig Negatiu: Retirar un estímul desitjat del subjecte.

Factors d'Eficàcia del Càstig

• Intensitat.
• Constància.

Programes de Reforç

Patrons que indiquen el moment i la manera com l’aparició d’una resposta anirà seguida d’un reforç.

• Reforç Continu: Cada resposta dona lloc a l’aparició d’un reforç.
• Reforç Intermitent: Les respostes es reforcen només algunes vegades.