Conceptes Clau d'Aprovisionament i Estocs

1. La funció d’aprovisionament

L’aprovisionament consisteix en proporcionar els materials necessaris per a l’activitat de l’empresa i gestionar-los mentre s’inicia cada procés de producció o comercialització. Aquesta funció inclou:

• Compres: Selecció de proveïdors tenint en compte preu, qualitat, terminis de lliurament, etc.
• Emmagatzematge: Organització i classificació de matèries primeres i productes acabats.
• Gestió d’inventaris: Determinar la quantitat òptima d’existències i gestionar-ne les comandes.

1.1. Les existències: concepte i tipologia

Són els materials que una empresa té al magatzem per al seu funcionament. També s’anomenen estocs o inventaris. Tipus d’existències:

• Empresa industrial:
  • Matèries primeres
  • Productes semielaborats
  • Productes acabats
• Empresa comercial:
  • Mercaderies o existències comercials
• Altres: Subproductes, residus, materials recuperables.

1.2. Funcions de les existències

• Donen seguretat davant la incertesa en les vendes.
• Eviten ruptures d’estoc.
• Permeten diferenciar producció i vendes en productes estacionals.
• Ofereixen descomptes en la compra de materials en grans quantitats.
• Protegeixen contra la inflació i la variabilitat dels preus.

2. La gestió dels inventaris

Planificació, administració i control de les existències per minimitzar costos i garantir la producció o venda sense interrupcions.

2.1. Classificació dels costos de gestió d’existències

1. Costos de comandes: Administratius i operatius.
2. Costos de manteniment: Espai físic, assegurances, depreciació d’existències.
3. Costos de ruptura d’estocs: Pèrdua de vendes, aturades en la producció.
4. Costos financers: Fonts de finançament, amortitzacions.

2.2. Gràfica de gestió dels moviments d’inventari

Representació de la variació de quantitat d’un producte al magatzem en funció del temps:

• Estoc màxim: Quantitat màxima permesa.
• Estoc de seguretat: Quantitat mínima abans d’una ruptura d’estoc.
• Punt de comanda: Nivell en què s’ha de fer una nova comanda.

2.3. Model de Wilson (Comanda Òptima)

Objectiu: determinar el volum de comanda que minimitza el cost total de gestió d’inventaris. Aplicació:

• L’aprovisionament es fa en lots constants.
• La demanda del producte és coneguda.
• El preu i termini d’aprovisionament són constants.

Variables del model

• Q = Quantitat d’unitats per comanda.
• D = Demanda esperada (normalment anual).
• p = Preu de compra.
• s = Cost administratiu per comanda.
• g = Cost anual d’emmagatzematge per unitat  g=r⋅p\ g = r \cdot pg=r⋅p
• Es = Estoc de seguretat.​