Conceptes Clau de l'Àtom: Teories i Models

Conceptes Bàsics d'Ondulatòria

Les ones electromagnètiques són la forma que adopta l'energia electromagnètica quan es propaga. L'energia electromagnètica pot ser de diferents formes, per exemple, raigs X o ultraviolats. Les magnituds que caracteritzen l'ona són la longitud d'ona (distància mínima entre dos punts en concordança de fase, unitat: "m"), període (T, temps que tarda una ona a recórrer una distància igual a la longitud d'ona, unitat: "segons") i freqüència (F, és el nombre de longituds d'ona que passen per un punt determinat en un segon, unitat: "s^-1 / hertz"). Els diferents tipus de radiacions electromagnètiques es diferencien per la longitud d'ona i freqüència, que estan relacionades.

Teoria Mecanoquàntica

Aquesta teoria es basa en dos principis:

• De Broglie: L'electró té caràcter ondulatori.
• Principi d'Incertesa de Heisenberg: És impossible calcular simultàniament la quantitat de moviment i la posició d'un electró en un moment determinat.

Models Atòmics Actuals

Un orbital és la zona de l'espai entorn del nucli en la qual hi ha una gran probabilitat de trobar l'electró. Cada orbital està determinat per tres nombres quàntics: n, m, ml. El principal determina la grandària de l'orbital, el secundari determina la forma de l'orbital i el magnètic determina l'orientació.

Configuracions Electròniques

Ens indiquen com estan distribuïts els electrons dels seus àtoms en els orbitals corresponents. Cal tenir en compte el nombre d'electrons que té l'àtom i el diagrama de Moeller, i s'han de respectar les regles següents:

• En un àtom no hi poden haver dos electrons amb els quatre nombres quàntics iguals (Principi de Pauli).
• Els electrons ocupen en primer lloc els orbitals de mínima energia (Principi d'Aufbau).
• Els electrons han de col·locar-se de manera que no hi hagi electrons desaparellats (Regla de Hund).

Espectres Atòmics

És la descomposició de la llum en colors. Cada color correspon a una radiació electromagnètica (des de les ones de ràdio fins als raigs alfa). Els espectres es classifiquen en:

• Espectre Continu: Abasten totes les radiacions compreses entre dos extrems, passant d'unes a les altres gradualment.
• Espectre Discontinu: On la descomposició de la llum ve d'una llum en concret.
• Espectres d'Absorció: Provenen de la font emissora, però han travessat una matèria determinada que absorbeix determinades radiacions que desapareixen de l'espectre.

Model de Bohr

:el model de rutherfort no explicava de manera suficient les observacions experimentades, i per tant calia eleborarne una de mes setisfactoria. al 1913 i nomes am 28 anys bohr basantse en el model del seu mestre rutherford satrevi a establir un model nou per a un atom d' hidrogen, un àtom amb un sol é. bohr va resoldre les deficiencies del model del seu mestre eleborant un modelatomic basat en unes condicions previes i tres postulats que no eren demostrables.consideracions prèvies:el nucli de l atom e molt petit i e son es concentra la carrega positiva i gairebé tota la massa de l atom. 1er postulat:l' é gira al voltant del nucli en orbites circulars ben definides sense emetre energia ni absorvir-ne. el radi atòmic es constant.2on postulat:nomes son permeses per a l' é les orbites circulars, lenergia de les quals té uns certs valors determinats. no hi pot haver orbites amb valors d' energia intermedis entre les orbites, l é te una energia determinada i diferent en cada orbita. l' estat de minima energia conegut amb el nom d'(estat fonamental) de latom didrogen correspon a l' é situat a la 1era orbita. és possible que l' é absorbeixi energia i passi a una orbita mes llunyana a l nucli (estat excitat) 3er postulat:pk un é pugui passar duna orbita inferior a una superior calq ue absorveixi energia i si passa duna superior a una inferior emet energia en forma de radiacio electromag.. la novetat que va introduir bohr amb aquest postulat va ser el fet de representar les orbites coma nivells denergia amb valors determinats, la qual cosa permetia explicar perfectament l' observació experimental de les linies espectrals discontinues.

Teories atomikes:  T.a d Demòcrit: final d segle V a.C sorgir a lantig grecia. comnegut com a escola atomista. els representants principals dakest moviment era leucip, anaxagores i democrit. tambe anomenada pluralista, contraposicio a la monista de tales anaximenes. lesola pluralisata entenia la materia kom a plural es a dir formada per diferentstipus d subtsancies, mentre k la monista pensava k la materia estava constituida per un sol element(aiga aire etc)
+anaxagores teoria de les homemomeries. els cossos o mons estan constituits per homomeries de diverses classes. les homeomeries serien el k aktualemnt anomanem atoms,
Democrit d'abdea: ha pàsat a la historia de la filosofia i d lña ciencia per la seva intuiscio sobre lexistencia en linterior de la materia dunes particules k va anomenar atoms, terme grec k significa "indivisible". la seva teoria es basa en els principis seguents
- els atoms es mouen en el buit, provoca un remoli k fa k xokin entte elles. segons akests xocs es formen els diferents cossos. - la diferenciacio entre cossos esta determinada per la forma , la posicio i la midadels atoms ke els constitueixen, exm e,s atoms daigua son suans i rodns. la introdiuccio d latom eel buit ii latzar es van avançar 15 segles a la concepsio de la materia, en la kual com veurem mes endavant aquests conceptes resulten clau.. malgrat axo duran molts segles kesta teoria atomika no va ser acceptada.
aristotil deixeble de plato ke tenia idees molt diferents a les de lescola de democrit, la doctrina de aristotil o aristotelisme, entenia la materia kom a continua composta duna sola substancia, dun dels kuatre elemenst aristoteleics: foc aire aigua terra.. el platonimse i laristotelisme va fer ke la teoria atomika de democrit kaigues a lobilt.
T.a de Dalton: va proposar al principi dels segle XIX, una teoria atomica basada en uns postulats ke tenien en compte les lleis fonam,entals de la kimika en en kelsl moment es coneixia:
- lleis de conservacio de la masa o d lavoiser - llei de les proporcions definides o de proust - lleid e les proporcions reciprokes o d richter - llei de les proporcions multiples o de dalton.
enuncia: - els atoms dun element son iguals en massa i propietats - la materia esta formad per atoms - els compostos son union datoms - la relacio fixa datoms dun compost fa k akest tiongiui unes prop caracteristikes i una mssa constant.
els 1rs models atomics: el descobriment de lelectro el 1897 va marcar linici dels primers models atomics moderns: model de kelvin 1902, de jj tomson ..3 ,model de nagaoka ...4
model atomic de ruterhford: les particules alfa son nuclis dheli i pr tant paryicules amb carrega positiva. la majoria de les particules alfa travessava les lamines metallikes sense modificar la seva trajectoria. algunes dakesta particules, pero es desviaven.
enuncia: - la massa dels atoms esta practicament concentrada en el nucli - la carrega positiva tambe radica en el nucli - els electrions circulen en oribites circulars al voltant dl nucli. - la major part de latom es un gran espai buit.