Conceptes Clau: Bilingüisme, Diglòssia i Substitució

El Bilingüisme: Concepte i Tipus

El bilingüisme és un concepte ambigu que s’ha utilitzat sovint pels governants per amagar un procés de substitució lingüística. Les societats no són bilingües, ho són els individus. Un individu pot ser bilingüe, trilingüe... segons el nombre de llengües que domini. Podem parlar de diferents tipus de bilingüisme: individual, social i territorial.

Bilingüisme Individual

Els parlants d’una llengua es veuen obligats a conèixer tots una segona llengua. Aquest cas es coneix com bilingüisme unidireccional. Les normes d’ús estableixen quina llengua s’ha d’emprar en cada situació, i la nova llengua apresa ocupa els àmbits d’ús més formals.

Bilingüisme Territorial

Quan un país es troba geogràficament delimitat per comunitats lingüístiques. Cada país disposa d’una sola llengua pròpia, però per les circumstàncies de les limitacions, aquells llocs on estan en contacte amb un altre país també adopten la llengua.

Bilingüisme Social

Quan en una societat es parlen dues llengües podem distingir:

• Bilingüisme unidireccional: quan els parlants d’una llengua es veuen obligats a aprendre una segona llengua.

La Diglòssia: Definició i Tipus

Diglòssia: És quan dos idiomes són usats amb valor social diferent. Un es fa servir per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, i l’altre es fa servir per a funcions informals. Hi ha 4 tipus:

• Diglòssia sense bilingüisme: en una societat on els membres d’una classe introdueixen una llengua que només coneixien els membres d’aquest grup.
• Diglòssia i bilingüisme: en una societat saben expressar-se en dues llengües i les fan servir en funcions diferents.
• Bilingüisme sense diglòssia: és una societat on els individus aprenen una segona llengua per pròpia voluntat.
• Ni bilingüisme ni diglòssia: seria el cas de comunitats monolingües.

Procés de Substitució en Cas de Diglòssia

1. Etapa inicial: La llengua estrangera entra en la regió per poder ocupar determinats usos de la llengua que fins ara, només ho feia una llengua.
2. Procés de bilingüització: Aquest procés és el més llarg i es produeixen unes regularitats determinades: les ciutats s’acostumen més ràpid que el camp, les classes altes sempre són les primeres en adaptar-se a la segona llengua.

El Conflicte Lingüístic

Conflicte Lingüístic: Dues llengües competeixen en un mateix territori els mateixos àmbits d’ús (situació dinàmica i inestable). Sorgeix quan una llengua comença a ocupar els àmbits d’ús d’una altra en el territori propi d’aquesta. Una vegada començat el procés, el desenllaç més freqüent és la desaparició de la llengua pròpia i la seva substitució o el procés contrari, la normalització lingüística.

Processos de Substitució Lingüística

Definició de Substitució Lingüística

Definició: Procés d'abandonament de la llengua pròpia (L1) per assimilar la llengua de la comunitat dominant (L2).

Etapes del Procés de Substitució

1. Monolingüisme en L1: Llengua pròpia d'un territori que ocupa tots els àmbits sense interferència d'una altra llengua.
2. Bilingüització: Procés mitjançant el qual una llengua forastera (L2) es va apropiant dels àmbits de la llengua pròpia d'un territori, portant-la a ser minoritzada i fent que la població parli les dues llengües.
3. Monolingüisme en L2: Com que la L1 deixa de ser necessària i és ja minoritzada, desapareix.