Conceptes Clau i Context Històric: Industrialització i Moviment Obrer a Espanya

Conceptes Clau d'Història Social i Econòmica

A continuació, es presenten definicions de termes fonamentals per comprendre la història social i econòmica.

Definicions de Conceptes Polítics i Socials

Anarquisme

Teoria política fonamentada en els pensaments de Mikhaïl Bakunin que defensa la construcció d'una societat col·lectivista sense classes, l'apoliticisme i la utilització de la vaga general com a instrument fonamental per aconseguir la revolució.

Cens

Informe que s'elaborava cada 10 anys i que actualitzava les dades sobre el recompte de població i les seves característiques socials.

Caciquisme

Sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones ("cacics") que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió. Aquestes persones manipulen els resultats de les eleccions electorals segons els seus interessos.^[1]

Lliurecanvisme

Política econòmica que suprimeix les traves al comerç internacional i postula la lliure circulació de mercaderies.

Luddisme

Moviment d'origen anglès contra el nou sistema industrial, que es manifesta en una acció espontània i violenta que incloïa la destrucció de màquines i la crema de fàbriques.

Proteccionisme

Política econòmica que dificulta l'entrada en un país de productes estrangers que fan competència als productes nacionals.

Sufragi Universal

Consisteix a dotar del dret a vot a tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

Socialisme

Teoria política fonamentada en els treballs de Karl Marx i Friedrich Engels que defensava la necessitat que els obrers s'organitzessin per prendre el poder polític. El seu objectiu és la construcció d'una societat sense classes a la qual s'arribarà mitjançant una revolució. Mentrestant, defensarà les reformes que democratitzin els sistemes polítics liberals del segle XIX i les reformes que millorin les condicions de vida dels obrers.

Definicions de Conceptes Demogràfics i Agraris

Transició Demogràfica

Període històric en el qual es produeix una baixada de les taxes de mortalitat mentre que les taxes de natalitat es mantenen altes.

Minifundisme

Finca rústica de dimensions reduïdes, la producció de la qual és insuficient per a l'abastament de la família propietària.

Latifundisme

Explotació agrària de gran extensió, caracteritzada per l'ús ineficaç dels recursos disponibles, baixos rendiments de la terra, baix nivell tecnològic i mà d'obra assalariada.

Definicions de Conceptes Industrials

Siderúrgia

Tècnica del tractament del mineral de ferro per obtenir diferents tipus d'aquest o de les seves aliatges. El procés de transformació del mineral de ferro comença des de la seva extracció a les mines.

Metal·lúrgia

Tècnica per a l'obtenció i el tractament dels metalls a partir de minerals metàl·lics.

Context Històric: Economia i Societat a Espanya

Revolució Industrial a Espanya

La inestabilitat política no va ajudar al progrés econòmic durant la Revolució Industrial a Espanya.

Els Inicis de la Industrialització

• La tradicional indústria d'indianes a Catalunya va créixer ràpidament després de la Guerra del Francès, sustentada en el mercat interior. Les reformes liberals del progressisme i l'eliminació dels gremis van permetre la ràpida mecanització, convertint Catalunya en la "fàbrica d'Espanya".
• Les causes de la mecanització van ser l'escassetat relativa de mà d'obra i l'abundància de capitals repatriats de les colònies. Com sempre, primer es va mecanitzar el filat (complet el 1861) i després el teixit. Els preus més baixos van estimular la demanda, que va augmentar per la protecció aranzelària i la substitució de la llana pel cotó.
• Problemes:
  1. Escassetat del carbó, que va propiciar la proliferació de colònies industrials a la vora dels rius per aprofitar l'energia hidràulica.
  2. La feblesa del mercat espanyol. Els vapors exigien protecció davant la competència estrangera.
• El tèxtil va patir la fam de cotó durant la Guerra de Secessió als Estats Units, però a partir del 1874 va iniciar una nova fase expansiva vinculada a la mecanització del teixit. La indústria cotonera catalana va desplaçar la indústria tèxtil tradicional de la resta d'Espanya. Malgrat tot, no va arrossegar el conjunt de la indústria espanyola cap a una industrialització global.

Evolució del Moviment Obrer

Els Primers Moviments Socials

• La legislació liberal no contemplava cap regulació de l'associacionisme obrer, per això les primeres manifestacions van ser violentes i clandestines, fet que va provocar el luddisme.
• Cap a l'any 1834, a Barcelona, es va donar el primer cas d'associacionisme, on es va crear una societat de protecció mútua de teixidors de cotó (1840).
• Per altra banda, les reivindicacions obreres vinculades al salari i al temps de treball van impulsar vagues, encara prohibides, sostingudes per caixes de resistència, a les dècades de 1840 i 1850. (La primera vaga general es va produir el 1855, per la introducció de noves màquines filadores a Barcelona).
• Però a Andalusia, a la dècada de 1840, sí que van ser una font constant de conflictes i revoltes, on els jornalers ocupaven terres per la gran fam i misèria, cremant collites i bestiar.
• Tot es va agreujar amb la desamortització de 1855, produint revoltes a Castella i Aragó, i fonamentalment a Andalusia –Utrera i El Arahal o Loja el 1861, dirigides per Rafael Pérez del Álamo.
• La Guàrdia Civil i l'exèrcit eren la resposta dels governs, provocant moltes víctimes entre els llauradors revoltats. Arran de les desigualtats, el bandolerisme es va estendre per Andalusia a les dècades de 1860 i 1870.
• El socialisme utòpic es va difondre amb Joaquín Abreu, fourierista gadità. Des d'Andalusia va arribar a Madrid o Barcelona, amb variants saintsimonianes com Felip Monlau o cabetians com Abdó Terrades i Narcís Monturiol. Els republicans com Ramon de la Sagra, Pi i Margall o Sixto Cámara van introduir Proudhon. Políticament, l'obrerisme es va vincular al republicanisme federal.