Conceptes Clau del Cinema: Muntatge, Guió i Moviments Històrics

Clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,71 KB

Muntatge: Combinació d'Imatges i Sons

El muntatge és la combinació d'imatges i sons que serveix per donar coherència narrativa a una obra audiovisual.

Funcions del Muntatge

  • Traslladar l'espectador en el temps i en l'espai.
  • Fer avançar, aturar, allargar o ometre una part d'una situació amb finalitats emotives i expressives.
  • Generar relacions de caràcter simbòlic per completar o donar explicació a un fet.
  • Produir relacions visuals entre imatges consecutives.
  • Crear relacions que mai no han existit.
  • Inventar llocs fets de fragments d'altres i fins i tot personatges.
  • Modificar tot el significat d'una acció en un instant per tal de crear tensió, comicitat o terror.
  • Donar èmfasi a una informació o ometre-la.

Tipus de Muntatge

Continu, discontinu (el·lipsis), en paral·lel, altern, flashback, muntatge d'anticipació, rítmic, de síntesi, ideològic, pla seqüència.

Moviments de Càmera i Angles

Panoràmica

Vertical, horitzontal, descriptiva, de seguiment, de relació.

Angles de Càmera

Contrapicat, inclinat, normal, picat.

El Guió Cinematogràfic

Guió Literari

És el primer element de treball de qualsevol producció. Aquest ens explica què succeeix, com és allò que veiem, com se'ns mostra i què podem escoltar. Dona forma a l'argument, configura el contingut de la pel·lícula i determina bastant l'estètica.

S'estructura per seqüències numerades. A l'inici de cadascuna s'indica on succeeix l'acció (espai interior o exterior) i el moment del dia.

Guió Tècnic

És la transcripció escrita de les imatges i dels sons tal com apareixeran després a la pantalla. Determina exactament com s'han de gravar cadascuna de les seqüències de la pel·lícula i allò que veurem en pantalla.

És un desglossament dels plans de cada seqüència. S'especifica el comportament dels actors i de la càmera, es detallen altres elements tècnics i es concreta la banda sonora en relació amb els plans.

Fases d'Elaboració d'un Film

Preproducció

Primera fase d'elaboració del film. Es treballa el guió tècnic i literari, s'assegura el pla de filmació i es realitza la preparació logística.

Producció

Segona fase d'elaboració del film: rodatge de seqüències, plans i preses necessàries.

Postproducció

Última fase d'elaboració del film: muntatge, sonorització i triatge de còpies.

El Cinema Soviètic

Principals figures: Andrei Tarkovski, Sergei Eisenstein.

Característiques i Ideologia

  • Marcat realisme.
  • Temàtica social, política i històrica.
  • Fort compromís polític amb el règim.
  • Privilegiava el muntatge sobre els diàlegs.
  • Protagonisme de les masses.
  • Els cineastes volien imprimir al cinema un llenguatge propi.

Principals exponents: Eisenstein, Pudovkin.

Títols més famosos: La Vaga, El Cuirassat Potemkin, La Mare.

Després de la Segona Guerra Mundial, el cinema soviètic va adoptar temes més intimistes.

L'ideal era fer cinema revolucionari i l'experimentació com a sistema, seguint l'ideal bolxevic d'ensenyar al món el triomf de la revolució.

Neorealisme Italià

Moviment sorgit després de la Segona Guerra Mundial (2a GM). L'objectiu era reflectir la vida de la gent treballadora del país amb els seus problemes i misèries.

Influït pel realisme poètic francès (Visconti i Antonioni amb Jean Renoir).

El neorealisme va finalitzar amb la postguerra, quan la situació econòmica i social va millorar, fent que els principis en què es basava el moviment quedessin obsolets. A més, en instaurar-se la democràcia, no era tan fàcil oferir una visió objectiva de la realitat com pretenien els realitzadors neorealistes.

Característiques Temàtiques

  • Apropar el mitjà a la gent del carrer.
  • Refusen la caritat i la compassió.
  • Fort pes del passat feixista del país.
  • Barreja de cristianisme i marxisme humanista.
  • Més importància a les emocions que als plantejaments ideològics.

Estètica Neorealista

  • Evitar trames i històries d'un cinema accessible i clàssic en favor de plantejaments més durs que reflectien la dura realitat dels protagonistes.
  • Estètica documental.
  • Localitzacions reals (no decorats).
  • Actors no professionals.
  • Llenguatge col·loquial.
  • Deixen de banda l'artifici.

Directors i obres clau: Rossellini (Roma, città aperta), Vittorio De Sica (Ladri di biciclette).

Entradas relacionadas: