Conceptes Clau del Liberalisme i la Història Constitucional

Què és el Liberalisme?

Doctrina política sorgida de la Revolució Francesa i difosa per Europa durant el segle XIX que defensa:

• La llibertat individual.
• El règim constitucional.
• La divisió de poders.
• La sobirania nacional.
• La participació ciutadana en l'activitat política.
• La llibertat econòmica.

Sobirania Nacional: Definició

El poder polític recau en el conjunt de la nació i no està sotmès a cap altra força externa. Els individus que integren una nació deleguen aquest poder que, per definició, posseeixen i atorguen als seus representants. El principi de sobirania nacional postula que la legitimitat del poder emana de la nació i s'expressa mitjançant eleccions periòdiques.

Monarquia Constitucional Explicada

Règim polític democràtic en el qual el rei, com a cap de l'Estat, regna però no governa, ja que els seus actes sempre han de ser avalats per la signatura del president del govern o del ministre que en sigui responsable.

La Divisió de Poders de Montesquieu

Teoria política divulgada per Montesquieu en la seva obra L'esperit de les Lleis, segons la qual els poders han d'estar separats i exercits per persones i institucions diferents:

• Poder legislatiu: encarregat de fer les lleis (exercit per assemblees o parlaments).
• Poder judicial: encarregat de jutjar (exercit per tribunals).
• Poder executiu: encarregat d'executar i fer complir les lleis (exercit per governs).

El Sufragi Censatari i les seves Restriccions

Sistema polític en el qual només podien ser electors els homes amb una determinada renda o amb títols (com ara mestres, llicenciats universitaris, sacerdots, etc.). Aquest sistema excloïa les dones i la major part de la població. Era un tipus de sufragi que restringia el dret de votar segons el nivell d'impostos que l'individu pagava a l'Estat.

Definició de Constitució

Llei fonamental d'un Estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i les seves formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.

La Constitució Espanyola de 1812 ("La Pepa")

També coneguda com la Constitució de Cadis o popularment "La Pepa", fou la primera constitució política d'Espanya. El text fou aprovat per les Corts de Cadis per 128 vots contra 24, i fou promulgat per la regència del regne el 19 de març de 1812 (diada de Sant Josep, i per això fou coneguda popularment com "La Pepa").

Trencant amb l'Antic Règim, aquesta constitució:

• Declarava que la sobirania residia en la «nació».
• Definia el govern com a monarquia moderada hereditària.
• Declarava la religió catòlica com a única religió oficial de l'Estat.
• Apuntava el propòsit d'establir una divisió administrativa provincial.

Pel que fa a la divisió de poders:

• El poder legislatiu s'atribuïa a les Corts amb el rei.
• El poder executiu al rei.
• El poder judicial als tribunals.

Establia unes Corts unicamerals, elegides per sufragi limitat indirecte, que es renovaven cada dos anys. El rei tenia dret de veto.

Aquesta constitució fou anul·lada el 4 de maig de 1814 per Ferran VII; tornà a regir durant el Trienni Constitucional (1820-1823). La Constitució de 1812 fou bandera i model del liberalisme europeu fins al 1830.