Conceptes Clau del Llenguatge Audiovisual: Narrativa, Producció i Tècnica

Reflexió sobre el pensament verbal i la creativitat

A. Llegeix el següent fragment i comenta les idees principals que exposa.

“...Ens eduquen per pensar verbalment. Aquest condicionament d’expressar-se en sistemes de paraules alfabetitzades pot ser un obstacle per als joves escriptors i directors.”

Ens eduquen a pensar i expressar-nos principalment amb paraules escrites, cosa que condiciona la manera com comuniquem. Aquest enfocament pot limitar la creativitat dels joves escriptors i directors, que necessiten trencar amb aquest esquema per explorar noves formes d’expressió més lliures i originals.

Conceptes tècnics bàsics: Qüestionari

B. Marca l’opció que consideris correcta.

1. L’ISO determina… a) la sensibilitat del sensor de la càmera.
2. Una panoràmica és… c) un moviment de càmera sobre el seu propi eix.
3. El color es defineix per… b) la luminància, el contrast i la saturació.
4. L’univers sonor de la pel·lícula és… c) l’atmosfera que es construeix per complementar la imatge.

Definicions clau en narrativa i producció

C. Respon breument les següents qüestions.

• Defineix “Plot”. El plot és la successió d’esdeveniments o accions que formen la trama d’una història, és a dir, el que passa en la narració.
• Què defineix una escena? Una escena és una unitat narrativa amb continuïtat d’espai, temps i acció, que agrupa plans relacionats dins d’una mateixa seqüència.
• Què és un “mood board” i per què serveix? És una col·lecció visual d’imatges, colors i elements que defineixen l’atmosfera o estil d’una obra. Serveix per inspirar i guiar el procés creatiu, establint una direcció estètica i emocional.
• Defineix “salt d’eix”. El salt d’eix és un error greu de sintaxi en el llenguatge cinematogràfic, que es produeix quan no es respecta “l’eix d’acció” imaginari que s’estableix entre dos personatges que interactuen o en la línia de desplaçament entre un d’ells i un objecte present en l’escena.

La temporalitat en l'àmbit audiovisual

En l’àmbit audiovisual, el temps és un element clau per construir el relat i per ajudar l’espectador a entendre què està passant i com ho viuen els personatges. El temps no sempre es mostra de manera realista o lineal, sinó que pot ser manipulat per fer que la història sigui més clara, més interessant o més emocionant.

Hi ha diferents tipus de temps dins d’una obra audiovisual:

• Temps intradiègètic: És el que viuen els personatges dins la ficció. Per exemple, si entre dues escenes han passat hores o dies, aquest temps forma part del seu món.
• Temps extradiègètic: Fa referència a elements que no pertanyen a la història dels personatges, com la música de fons o una veu en off, que aporten informació o emoció des de fora del relat.
• Temps psicològic: És la manera subjectiva com els personatges perceben el pas del temps. Una acció pot durar pocs segons en realitat, però sentir-se molt més llarga per qui la viu. Això es pot mostrar amb recursos com la càmera lenta o els flashbacks.

A més, el temps també es pot modificar amb tècniques de muntatge:

• L’el·lipsi: Elimina parts innecessàries del relat (com un trajecte llarg o un moment poc rellevant).
• Càmera lenta: Serveix per donar intensitat a escenes importants.
• Càmera ràpida: Permet mostrar accions llargues en poc temps (com el pas de les hores o algú que neteja una habitació).

Totes aquestes eines permeten al director jugar amb el temps de la narració per fer-la més atractiva i transmetre millor les emocions i els significats. Això facilita que l’espectador connecti amb la història i la visqui de manera més intensa.

El muntatge i la construcció de la realitat temporal

A. Llegeix el següent fragment i comenta les idees principals que exposa.

“Tot allò que veiem, o millor, tot allò que no veiem gràcies al muntatge, és una multitud de petits paranys enmig d’una realitat aparent, paranys que acaben constituint un nou tipus de continuïtat temporal. L’acció va més ràpida perquè la pel·lícula. Els esdeveniments, els gestos i les paraules s’amaguen entre les imatges. Les escenes en què els personatges mengen o es vesteixen en són exemples molt clars…”

El fragment explica com el muntatge modifica el temps i la realitat dins del cinema. El que no es mostra (com vestir-se o menjar) s’omet expressament per fer que l’acció avanci més ràpid i sembli natural. Això crea una continuïtat falsa però efectiva, que organitza la història d’una manera més fluida i dinàmica.

Qüestionari avançat de llenguatge cinematogràfic

B. Marca l’opció que consideris correcta.

1. Quan parlem de “trama” ens referim a… b) les accions que succeeixen al llarg de la pel·lícula.
2. Les tres unitats d’una escena són… b) espai, acció i temps.
3. El disseny de producció s’encarrega… c) de l’aparença formal de la pel·lícula.
4. La continuïtat… b) és la característica que distingeix el muntatge de Hollywood.

Definicions tècniques de so i imatge

C. Respon breument les següents qüestions.

• Defineix rang dinàmic. Diferència entre el so més suau i el més fort que un sistema d’àudio pot reproduir sense distorsió. En una imatge, es refereix a la diferència entre les zones més fosques i les més clares.
• Defineix pla seqüència. És una seqüència filmada en un sol pla, sense talls de càmera. Sovint implica moviment de càmera per mantenir la continuïtat narrativa i visual.
• Què és ‘aspect ratio’? Relació entre amplada i alçada d’una imatge o pantalla. Exemple: un aspect ratio 16:9 significa que per cada 16 unitats d’amplada hi ha 9 d’alçada.
• Quines són les característiques que defineixen un so?
  • Freqüència: Determina si el so és agut o greu.
  • Intensitat: El volum o força del so.
  • Timbre: La qualitat que permet distingir dos sons amb la mateixa freqüència i intensitat (ex: diferenciar la veu d’un instrument).
  • Durada: El temps que dura el so.

El discurs audiovisual: combinació d'imatge i so

El discurs audiovisual és la manera com es construeix una història utilitzant imatges i sons. No es tracta només d’explicar fets, sinó de com es mostren aquests fets a través del llenguatge audiovisual. Això inclou elements com la càmera, el so, el muntatge, el color i l’espai, que junts transmeten emocions, idees i significats.

Per exemple, la posició de la càmera o el tipus de pla poden fer que un personatge sembli fort, dèbil o proper. El color ajuda a crear ambient (fred, trist, alegre…) i la música pot donar més intensitat a una escena. El muntatge ordena les imatges i pot fer que la història avanci ràpid, lent, o que salti en el temps. També s’utilitzen transicions com el tall o el fos a negre, i s’ha de tenir cura del raccord, que assegura que tot quadri bé d’un pla a l’altre.

Altres recursos com la mirada (subjectiva o objectiva), el so ambiental o la il·luminació també formen part del discurs i afecten la manera com entenem o sentim el que veiem. Tot està pensat perquè l’espectador connecti amb la història, s’hi emocioni o reflexioni. En resum, el discurs audiovisual és la combinació de decisions visuals i sonores que donen forma a una obra. És el que transforma una història en una experiència per a l’espectador, fent que el que veiem a la pantalla tingui sentit, emoció i coherència.

Camps d'aplicació de l'audiovisual

• Ficció
• Documental / Reportatge:
  • El reportatge és de consum ràpid i té una funció informativa immediata (notícia).
  • El documental té un enfocament del món determinat i sovint defensa un posicionament (no és escèptic).
• Publicitat: Persuadir i influir en les decisions del consumidor mitjançant missatges impactants (anuncis de productes, campanyes socials).

La imatge pre-cinematogràfica

Tota imatge està codificada perquè és una representació de la realitat (hi ha codis pel mig que modifiquen o interpreten la imatge).

1. Imatge simbòlica i mimètrica

• Imatge simbòlica: Transmet conceptes abstractes o valors culturals (Ex: pintures rupestres o símbols religiosos antics). Estructura narratives i identitats col·lectives, generades a partir de criteris culturals compartits.
• Imatge mimètrica: Busca representar la realitat amb la màxima fidelitat (Ex: escultures clàssiques i retrats realistes). Va establir les bases per a la creació de tècniques com la fotografia.

2. La càmera fosca

Dispositiu òptic que projecta una imatge invertida d’una escena exterior. Consisteix en una capsa fosca amb un petit forat (feix de llum) per on es projecta la imatge del revés.

3. La fotografia

• Fotografia: Captura d’imatges fixes amb tècniques químiques i mecàniques.
• Fotograma: Unitat mínima de cinema que registra el moviment pas a pas.

Estructura de la producció audiovisual: Blocs professionals

Bloc 1: Rols creatius i de propietat (Above the Line)

Tres perfils imprescindibles per fer un audiovisual:

• Producció: Rol professional que fa la producció. S’encarrega de pressupostar, finançar i gestionar el revenue (retorn i recuperació dels diners). El productor és el propietari legal de l’obra.
• Guionista: Fa el guió, que és el text escrit (relació amb la literatura). A diferència dels escriptors, el guió no és l’obra final. Explica les accions dramàtiques (no només les accions dels personatges) i sempre està escrit en present.
• Direcció: Visualitza el guió i porta a imatges allò que el guionista ha plantejat. Qualsevol de les persones d’aquest bloc pot engegar una pel·lícula.

Bloc 2: Rols tècnics i d'execució (Below the Line)

• DoP (Director de Fotografia): S’encarrega de la captació d’imatge i la il·luminació, plasmant la visió del director. Inclou la captació de so i la captació d’il·luminació.
• DP (Disseny de Producció): És tot allò que es veurà a la pel·lícula (escenografia, vestuari, etc.). Ajuda el director a plasmar la visió en el món real.

Conceptes tècnics de la càmera

• Diafragma: És mòbil, un joc d’escates que es tanquen i s’obren deixant entrar la llum. Un número petit implica molta llum; un número gran implica menys llum.
• Obturador: Controla el temps durant el qual la llum arriba al sensor. Major entrada de llum (obert) produeix una imatge barrida. Menor entrada de llum (més tancat) produeix una imatge congelada.
• ISO: Sensibilitat del sensor a la llum, ajustable segons les condicions d’il·luminació. Un ISO alt augmenta la lluminositat, però també pot generar més soroll digital.

El relat i l'estructura narrativa audiovisual

L’estructura narrativa audiovisual s’articula mitjançant la combinació de plans, escenes i seqüències, cadascuna d’aquestes unitats articula una estructura global.

Unitats fílmiques bàsiques

• Pla: Unitat mínima de relat audiovisual.
• Escena: Unitat narrativa amb continuïtat d’espai i temps. Es defineix per la unitat d’espai, la unitat de temps, la unitat d’acció i la unitat de tema.

La imatge digital

1. Definicions

• El píxel: Unitat mínima i indivisible, d’un sol color. Té capacitat d’ocupació del 100%. Un píxel no pot ser rodó.
• Matriu: Estructura ordenada. Una imatge feta amb la unitat mínima (píxel) és una imatge matricial.
• Degradats: Es creen variant els valors de color o lluminositat píxel a píxel. Com més píxels, més suaus són les transicions.
• Aliasing: Distorsió visual per una resolució insuficient en la representació digital.

2. Característiques de la imatge digital

• Mida (Temany): Mida que ocupa la foto (cm, polzades, però ara es mesura en píxels).
• Resolució: Nombre total de píxels.
• Relació: Una imatge gran amb baixa resolució perd qualitat en ampliar-la.
• Aspect Ratio: Proporció entre l’amplada i l’alçada d’una imatge.
• Mapa de bits: Representació d’una imatge com una matriu de píxels amb valors de colors.

El color en la imatge digital

1. Característiques del color

• Luminància: Qualitat de llum reflectida per una superfície, determinant la brillantor de la imatge. En la càmera, és controlada per l’exposició i ajustable amb la configuració de gamma i nivells de llum.
• Contrast: Diferència màxima entre el punt amb més llum i el de més foscor.
• Saturació: Intensitat o puresa d’un color en una imatge.

Sistema de plans i angulació de càmera

L’angulació en el cinema fa referència a la posició de la càmera respecte al subjecte. Cada angle transmet una sensació diferent i condiciona la percepció de l’espectador.

Angulacions principals

• Pla Picat: Inclinat cap avall respecte al subjecte. Fa que el personatge sembli vulnerable, dèbil o insignificant. Sovint utilitzat en escenes de submissió o por.
• Pla Contrapicat: Angle inclinat cap amunt respecte al subjecte. Fa que el personatge sembli poderós o dominant. Sovint utilitzat en escenes de poder o heroisme.
• Pla Zenital: Situat completament a sobre del subjecte. Genera una sensació de control extern. Utilitzat en escenes de tensió o somnis.
• Pla Nadir: Angle situat completament a sota del subjecte. Exagera la grandesa i l’impacte del personatge. Utilitzat en escenes que volen transmetre magnificència.
• Pla Frontal: Càmera alineada a la mirada del subjecte. Ús freqüent en diàlegs i moments introspectius, buscant una connexió directa amb l’espectador.
• Pla Lateral: La càmera es col·loca de costat, mostrant el perfil d’un personatge. Ús per representar diàlegs, interaccions o oposició.

Tipus de plans segons l'enquadrament

• Pla Conjunt: Mostra diversos personatges dins del mateix enquadrament. Funció narrativa: permet veure la interacció i les relacions entre personatges dins l’escena.
• Pla General: Mostra el personatge de cos sencer dins del seu entorn. Funció narrativa: permet veure la relació del personatge amb l’espai i altres personatges.
• Pla Tres Quarts (Pla Americà): Mostra el personatge des dels genolls fins amunt. Funció narrativa: equilibra el personatge amb l’entorn, permetent més moviment.
• Pla Mitjà: De cintura cap amunt.
• Primer Pla: Només el rostre o una part específica del cos. Funció narrativa: potenciar emocions i expressions.
• Pla Detall: Part molt específica del cos o d’un objecte. Funció narrativa: dona èmfasi als detalls.