Conceptes Clau del Periodisme: Ètica, Fonts i Reptes Actuals

Postveritat

Segons el diccionari d'Oxford, la postveritat es refereix a allò emocional que preval sobre els fets en la conformació de l’opinió pública, buscant la reafirmació de valors personals. No reconèixer les coses que passen condueix a una bogeria mundial. Actualment, està de moda dir que la veritat no existeix, sinó que depèn de la perspectiva.

No obstant això, la veritat existeix, encara que pugui ser difícil de trobar. Per exemple, el fet que "un home ha pegat la seva dona" és una veritat. Les opinions posteriors, com que la dona l'havia provocat o que l'home tenia un trastorn, són interpretacions, però no alteren el fet inicial. La postveritat se serveix de la demagògia i de mitges veritats per guanyar-se el favor de la gent a través de l'emoció, els prejudicis, les pors i les esperances.

La Funció Social del Periodisme

El periodisme té un paper fonamental en la societat, com resumeix la frase: “Sense periodistes no hi ha periodisme, i sense periodisme no hi ha democràcia”.

La gent té opinions diverses a causa d'interessos, valors o educació diferents. La democràcia regula aquestes diferències i desigualtats. El periodisme actua com a garant que aquells que governen en aquesta democràcia compleixin correctament les seves funcions.

Els Tres Poders de la Democràcia

Els tres poders que conformen la democràcia són:

• Executiu: el govern.
• Legislatiu: el congrés o parlament.
• Judicial: els jutges.

Una democràcia funciona quan cada poder fa la seva feina de manera independent.

El Periodisme com a Quart Poder o Contrapoder

Els mitjans de comunicació o la premsa són considerats el quart poder, ja que la seva funció és controlar el poder. Els seus objectius principals són:

• Control de la cosa pública: Vigilar el patrimoni de tots (sistema sanitari, policia, etc.) i assenyalar quan algú no ha fet bé la seva feina.
• Generar un patrimoni comú i compartit: Unir la societat al voltant de preocupacions comunes. Avui dia, això passa menys perquè el consum de mitjans està molt fragmentat.
• Socialització del coneixement: Difondre temes importants per a la societat, com els avenços científics.

El Periodisme de Declaracions

Aquest tipus de periodisme es limita a exposar les declaracions de dues parts sense contrastar-ne la veracitat, en un fals exercici d'equitat i objectivitat. Per exemple, plantejar un debat sobre si "la Terra és rodona o plana" com si fos una qüestió d'opinions equivalents. La realitat és que hi ha una resposta correcta: la Terra és rodona. El periodisme ha de ser incòmode i buscar la veritat, no només reflectir opinions.

Tipus de Fonts Periodístiques

Segons la seva naturalesa

• Personals: La font és una persona.
  • Directes: Implicada molt directament en el fet (ex: un nen assetjat que parla amb un professor).
  • Indirectes: Implicada de manera menys directa (ex: un nen que veu l'assetjament i parla amb el professor).
• Documentals: Qualsevol font que no sigui una persona (un document, un llibre, etc.).

Segons la relació amb l’objecte de coneixement

• Primàries: Ofereixen informació de primera mà.
• Secundàries: Interpreten, posen en context i analitzen les fonts primàries.

Segons el nivell d’accés

• Exclusives: Fonts confidencials, anònimes o espontànies a les quals només té accés el periodista.
• Compartides: Fonts institucionals o públiques a les quals pot accedir qualsevol persona.

Segons l’atribució

• Directa: S’identifica i se cita la font.
• Reservada: El mitjà coneix la font però no la cita per protegir-la.
• De reserva total (off the record): La font no és pública i la informació serveix només per a la recerca del periodista, no per ser publicada.

Fact-Checking o Verificació de Fets

El fact-checking consisteix a verificar fets, que són el contrari de la interpretació. Es verifiquen diferents tipus d'informació:

• Afirmacions realitzades per polítics.
• Històries de cultura popular i rumors.
• Notícies publicades als mitjans de comunicació.

Drets de la Personalitat

Dret a l'Honor

És el dret a protegir i defensar la imatge social i el prestigi d'una persona.

Dret a la Intimitat

Protegeix els aspectes de la vida privada que una persona vol preservar, com les relacions familiars, l'orientació sexual, les creences o la ideologia.

Dret a la Pròpia Imatge

És el dret a protegir la imatge gràfica d'una persona per evitar-ne un ús indegut. Hi ha excepcions, com la caricatura de personatges rellevants o la captació d'imatges de persones amb càrrec públic en actes públics.

Protecció de Dades

Inclou el dret a saber qui té accés a la teva informació, a oposar-t'hi, a exigir la rectificació d'informació errònia i a prohibir-ne l'ús.

Nous Models de Finançament

• Paywall (mur de pagament): Accés restringit a subscriptors (ex: The Wall Street Journal) o model freemium amb contingut gratuït i de pagament (ex: The New York Times, La Vanguardia).
• Crowdfunding/Crowdsourcing: Finançament col·lectiu on la comunitat aporta diners perquè un projecte es dugui a terme (ex: La Marea, El Español).
• Contingut patrocinat: Una marca paga perquè es creï un contingut específic. Ha d'estar clarament identificat com a patrocini (ex: Ara).
• Publicitat institucional: Inversió pública en mitjans, sovint criticada per l'opacitat i l'arbitrarietat en la seva distribució.
• Models basats en tècniques relacionals: Estratègies per establir una relació amb l'usuari, oferint informació a canvi de dades (Google) o creant contingut emotiu i útil (ex: El Periódico).

Gèneres Periodístics

Informació

L'objectiu és donar dades d'un fet d'actualitat sense subjectivitat. Es basen en allò que ha passat i són els més objectius.

• Notícia: La seva estructura segueix la piràmide invertida, responent a les 6W (Què, Qui, Per què, Quan, On, Com) en el titular i l'entradeta (lead).
• Entrevista informativa.

Interpretació

Busca explicar i analitzar la realitat aportant el màxim de dades per ajudar a entendre el món.

• Reportatge.
• Crònica.
• Entrevista de personalitat.

Opinió

Consisteix a expressar el pensament o valoració sobre un tema.

• Editorial.
• Columna.

Exemples de Models de Mitjans

The New York Times

• Aposta pel periodisme de qualitat.
• Els usuaris aporten més ingressos que els anunciants, la qual cosa li atorga independència econòmica.
• Adaptació constant a l’era digital i mòbil.
• Menys treballadors però més ben pagats per retenir el talent.

La Marea

• Els ingressos provenen principalment dels subscriptors.
• No té paywall; el seu model es basa en la subscripció voluntària dels usuaris.
• Només accepta publicitat que no entri en conflicte amb els seus valors ètics.
• És un diari independent, la qual cosa li dona legitimitat.

El Codi Deontològic del Periodisme

És un instrument que mesura la dignitat de l'activitat professional i serveix de guia per actuar correctament. És complementari al Dret i es basa en el sentit comú. No és una llei, sinó una pauta de conducta. Els seus principis fonamentals són:

• Informar de manera acurada i precisa, diferenciant entre fets i opinions.
• Evitar prejudicis i comprovar rigorosament la informació (veracitat).
• Rectificar les informacions incorrectes.
• Utilitzar mètodes lícits i dignes per obtenir informació.
• Citar les fonts sempre que sigui possible i preservar el secret professional.
• Conciliar els drets individuals amb el dret públic a la informació.
• Evitar el conflicte d’interessos i no utilitzar informació privilegiada en profit propi.
• Respectar el dret a la privacitat.
• Salvaguardar la presumpció d’innocència.
• Protegir els drets dels menors.
• Respectar la dignitat i la integritat física i moral de les persones.

El Periodisme de Dades

El periodisme de dades consisteix a aglutinar grans volums d'informació, presentar-la de forma atractiva i comprensible, i promoure el pensament crític. Utilitza les dades per crear una visió més profunda de la realitat i el seu impacte.

Característiques i Orígens

És una barreja de:

• Periodisme d’investigació: Aborda temes de rellevància social que algú pretén mantenir en secret.
• Periodisme de precisió: Utilitza mètodes d’investigació social (enquestes, anàlisis de casos).
• Periodisme assistit per ordinador.

El periodisme de dades hi afegeix la gestió de grans volums de dades, la visualització interactiva i la incorporació de programadors a l'equip periodístic.

Open Data i Cultura de la Transparència

Les dades s'extreuen sovint d'institucions públiques. El concepte d'Open Data defensa que les dades han de poder ser utilitzades, reutilitzades i redistribuïdes lliurement. Això fomenta una cultura de la transparència que permet el control per part de la ciutadania. A Espanya, exemples d'això són dades sobre pressupostos, alts càrrecs o plans de recuperació.

La Piràmide Invertida del Periodisme de Dades

1. Compilar: Recollir dades de fonts informatives (sovint Open Data).
2. Netejar: Unificar formats i revisar la qualitat de les dades.
3. Contextualitzar: Interpretar les dades.
4. Combinar: Creuar dades amb altres fonts per produir significat i rellevància.
5. Comunicar: Explicar històries a partir de les troballes.

Anàlisi: "El enemigo conoce el sistema" de Marta Peirano

A quin gènere periodístic pertany aquest llibre?

"El enemigo conoce el sistema", de Marta Peirano, pertany al periodisme d’investigació. És un assaig periodístic que analitza el poder de les grans tecnològiques i el seu impacte en la societat, basant-se en dades, estudis i anàlisis detallades.

Quines són les característiques del gènere al llibre?

• Recerca rigorosa i documentada: L’autora aporta dades i evidències sobre el funcionament de les grans corporacions tecnològiques.
• Denúncia de problemàtiques socials: Alerta sobre la vigilància massiva, la manipulació informativa i la concentració de poder.
• Anàlisi crítica: Convida a reflexionar sobre les conseqüències d'aquesta situació en la democràcia.
• Escriptura clara i divulgativa: Utilitza un estil accessible per arribar a un públic ampli.

Quin paper tenen els mitjans com a quart poder?

Els mitjans haurien d’actuar com a contrapès al poder polític i econòmic. No obstant això, el llibre denuncia com moltes grans tecnològiques han absorbit el poder dels mitjans tradicionals, convertint-se en els nous controladors de la informació i la desinformació, la qual cosa posa en risc la seva funció de vigilància.

Quin és el perill de la privatització d’Internet?

Els principals perills del monopoli comunicatiu de les grans corporacions (Google, Apple, Amazon, Facebook) són:

• Concentració de poder: Poques empreses controlen la informació, la publicitat i les dades personals de milions de persones.
• Manipulació i censura: Aquestes plataformes decideixen quina informació es visibilitza, afectant l’opinió pública.
• Vigilància massiva: Els usuaris són rastrejats constantment amb finalitats comercials i polítiques.
• Desinformació i fake news: Els algoritmes afavoreixen continguts que generen interacció, encara que siguin falsos.

Quina és la funció social del periodisme en aquest context?

Davant d’aquesta concentració de poder, el periodisme ha de:

• Investigar i denunciar els abusos de les grans tecnològiques.
• Garantir informació veraç i independent, allunyada de la manipulació algorítmica.
• Educar la societat sobre els perills de la desinformació i la vigilància digital.
• Fomentar mitjans alternatius que no depenguin de les grans plataformes.