Conceptes Clau del Text: Cohesió, Coherència i Adequació

Concepte de Text: Definició i Propietats

Quan parlem de **text**, ens referim a un producte de l'activitat lingüística que permet la relació del parlant amb la situació de producció i que segueix unes normes determinades que el doten d'unitat (caràcter estructural). La càrrega significativa d'un text prové no sols del contingut significatiu del text i els seus constituents (informació denotativa), sinó d'altres dimensions significatives que pren el llenguatge quan és emprat en una situació determinada.

Qualsevol text està lligat a uns **contextos de producció i de recepció** determinants, i la seva interpretació en depèn. El *context* remet als elements de la situació de comunicació que condicionen l'estructura i la interpretació textual. Podem distingir entre **context extralingüístic** i **context lingüístic**.

Les **propietats textuals** són la *quantitat textual*, l'**adequació**, la **coherència** i la **cohesió**.

Definició Clàssica de Text

Es defineix el text com a: «Unitat de caràcter lingüístic, intencionadament emesa per un parlant, amb un propòsit comunicatiu, en una situació concreta o context. És la màxima unitat lingüística de comunicació.»

Trets Diferencials del Text

Un text presenta trets diferencials clau:

• Extensió variable.
• És un missatge complet.
• Mostra una unitat temàtica.
• La seva estructura externa s'organitza en paràgrafs (o altres tipus d'apartats o disposicions formals, segons gèneres).
• Ha d'acomplir tres propietats fonamentals: **adequació**, **coherència** i **cohesió**. Un text és més comunicatiu com més les acompleixi.

Propietats Fonamentals del Text

Cohesió

La **cohesió** és un producte lingüístic elaborat amb un codi, una estructura sintàctica formada per unitats, dins de les quals actuen diversos recursos lingüístics per a garantir les relacions entre les parts.

La **cohesió de la seva microestructura** (el text pròpiament dit: paraules, sintagmes, oracions, paràgrafs... l'ordenació lineal externa) està constituïda per uns elements lingüístics interrelacionats amb una sèrie de mecanismes per a formar un conjunt organitzat de paràgrafs que asseguri el fil informatiu. El text ha de ser un tot, no un seguit d'oracions inconnexes. Un text ha de ser estructurat.

Coherència

El significat del text és donat per l'articulació interna de les diverses unitats significatives que el poden compondre i la capacitat de poder processar aquesta informació, és a dir, del seu **significat global, complet i lògic**.

El contingut semàntic ha de venir amb les seves parts relacionades amb sentit, i seguint un ordre clar perquè el missatge resulti comprensible. Hi ha d'haver-hi una selecció de la informació i una ordenació de les idees, d'acord amb unes"regle" (repetició, progressió, relació, no-contradicció...). Un text ha de ser comunicatiu.

Adequació

Els textos orals i escrits es creen dins d'un context. La situació comunicativa, l'àmbit d'ús, el tipus de relació entre l'emissor i el receptor, el canal... són alguns dels elements contextuals que determinen el producte textual.

Es tracta de l'aspecte **comunicatiu i pragmàtic** del text, en relació amb els elements de la comunicació i amb la relació text-context. Està condicionat per unes intencions comunicatives, uns elements i un context de comunicació, un canal, un àmbit d'ús, amb determinades manifestacions i tipologies textuals, registres... Un text ha de ser pragmàtic.

Mecanismes de Referència Textual

La Referència

La **referència** és un procediment de cohesió pel qual un element lingüístic A remet a un element B, sigui per repetició, perquè se sobreentén o per substitució.

La Dixi

El terme **dixi** és el mecanisme bàsic que permet incorporar al text els elements de la situació d'enunciació (emissor, destinatari, temps, espai: JO-TU-ARA-ACÍ). Els **díctics** són les marques lingüístiques (mots o expressions) que fan presents en el text aquests components.

La **dixi social** (externa) és una varietat de la dixi personal. Una **dixi discursiva** és una varietat de dixi temporal o espacial si es considera el context discursiu.

Anàfora i Catàfora

Parlem d'**anàfora** quan l'element al qual es remet apareix prèviament, i de **catàfora** quan l'aparició n'és posterior. La **repetició** es dona quan l'element A i B són el mateix, i l'**el·lipsi** quan se n'omet un dels dos, però se sobreentén.

Tipus d'Anàfora

Anàfora d'Identitat

Un element A remet a un element B amb el qual manté una relació d'identitat.

Anàfora de Sentit

Un element A remet a un element B amb què manté una relació conceptual, però no d'identitat.

Extensió de l'Anàfora

L'element B és més extens que un mot.

Isotopia

La **isotopia** consisteix en la repetició, la iterativitat al llarg del text, d'unitats que estableixen entre si una significació determinada dins del context d'enunciació i dins del context.

Podem distingir:

• **Isotopia fònica**: recurrència d'efectes sonors.
• **Isotopia gramatical**: reiteració de termes d'una mateixa categoria gramatical.
• **Isotopia semàntica**: coexistència de paraules que remeten a un mateix camp conceptual.

Modalització i Impersonalitat

Es diu que un text està **modalitzat** quan l'emissor hi empra diversos marcadors, lingüístics i no lingüístics, per a manifestar la seva presència.

El conjunt de marques lingüístiques amb què l'emissor manifesta l'actitud o la posició envers allò que diu i a qui ho diu constitueix el que anomenem **modalització del text** (±). En els discursos subjectius abunden les marques de modalització, mentre que en els objectius ocorre el contrari.

El Tema del Text

El **tema** d'un text és l'enunciat que en recull el significat global d'una manera precisa i breu. En essència, el tema o **eix temàtic** és la idea que ha portat l'autor a escriure el text.

Estructura Global del Text

Macroestructura

La coherència dels textos depèn de la seva estructura interna: la superposició d'una macroestructura i una superestructura. La **macroestructura** és l'estructura semàntica global del significat del text, allò que constitueix el text com a unitat de sentit.

És de conjunt, abstracta, regeix jeràrquicament tot el desenvolupament del text. La possibilitat de fer-ne un resum o assignar-li un títol confirma l'existència d'aquesta macroestructura; és un contingut logico-semàntic que pot expressar-se verbalment de diverses maneres.

Superestructura

La **superestructura** és l'ordenació del contingut amb una disposició estereotipada, una estructura prototípica, comuna a un conjunt de textos, que ens permet classificar-los en **gèneres**, segons l'àmbit d'ús (instància, carta, conte...), i en **tipologies** o **modalitats textuals**, segons l'estructura i la intencionalitat de l'emissor (expositiva, narrativa, instructiva...).

Progressió Temàtica

El text en conjunt, o cadascuna de les unitats de significat que podem distingir-hi, contenen una successió jeràrquica d'elements **temàtics** (informació coneguda, T, tema o tòpic) i **remàtics** (informació nova, R, rema o comentari).

Perquè un text sigui coherent, ha de desenvolupar un tema, de manera que, progressivament, es vagi afegint informació nova (informació remàtica) a la informació ja coneguda pel context (informació temàtica). Aquest procés dinàmic de desenvolupament del tema del text a partir de l'acumulació successiva de noves informacions, que es denomina **progressió temàtica**, es pot manifestar fonamentalment de tres maneres:

Veus del Discurs

Cal matisar alguns conceptes del quadre del llibre de text.