Conceptes Clau de la Democràcia: Principis i Sistemes Polítics

Principis Fonamentals de la Democràcia

Democràcia

Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.

Divisió de Poders

Teoria política divulgada per Montesquieu en la seva obra "L'esperit de les lleis", segons la qual els poders de fer lleis (legislatiu), de jutjar (judicial) i d'executar i fer complir les lleis (executiu) han d'estar separats i exercits per persones i institucions diferents (assemblees o parlaments, tribunals i governs, respectivament).

Parlamentarisme

Règim polític en el qual el parlament, elegit democràticament, és l'eix de la vida política i la principal font de poder.

Parlament

Assemblea legislativa d'un estat, nació, regió, etc., els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució.

Constitucionalisme

Sistema polític en què el govern és regulat per normes estables, escrites, contingudes en una constitució. La doctrina i el moviment constitucionalistes sorgiren com a reacció enfront de l'estat absolut i s'estengueren per Europa, especialment durant el segle XIX. Lligat al corrent liberal, el constitucionalisme té en el parlamentarisme la seva forma més adient.

Constitució

Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.

Sobirania Nacional

El poder polític recau en el conjunt de la nació i no està sotmès a cap altra força externa. Els individus que integren una nació deleguen aquest poder que per definició posseeixen i atorguen als seus representants. El principi de sobirania nacional postula que la legitimitat del poder emana de la nació i s'expressa mitjançant eleccions periòdiques.

Sufragi

Manifestació de la pròpia voluntat en una assemblea, en unes eleccions, en una consulta, etc., per mitjà d'un vot. Perquè un sufragi sigui considerat democràtic i expressió real de la voluntat del poble, el vot ha de complir les següents característiques:

• Universal: tothom pot votar.
• Lliure: s'hi pot presentar qui vulgui d'acord amb els requisits legals i es pot votar qui es vol.
• Directe: s'efectua sense intermediaris.
• Igual: el vot de cada persona té el mateix valor.
• Secret: tothom pot votar qui vulgui sense haver de dir-ho a ningú.

Formes de Govern i Sistemes Polítics

Monarquia Absoluta

Sistema polític predominant a Europa entre els segles XVI i XVIII, en què el rei concentra tots els poders (executiu, legislatiu, judicial). El seu poder absolut es justificava en considerar que li era delegat per voluntat divina.

Per extensió, qualsevol sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.

Doctrina que propugna, defensa i justifica el sistema polític absolutista.

Monarquia Constitucional

Règim polític democràtic en el qual el rei, el cap de l'Estat, regna però no governa, ja que els seus actes sempre han de ser avalats per la signatura del president del govern o del ministre que en sigui responsable.