Conceptes Clau: Economia i Societat a l'Espanya del Segle XIX

Conceptes Econòmics i Socials del Segle XIX

Èxode Rural

Desplaçament de la població del camp a les ciutats, motivat per les expectatives de treball en la indústria i la recerca d'un millor estat de benestar. Aquest fenomen es va intensificar a partir de la segona meitat del segle XIX. A Espanya, fou un èxode lent en comparació amb altres països europeus.

Aranzel Duaner

Tarifa oficial que estableix els drets que han de pagar els productes per poder ser importats. Es tracta d'una mesura de caràcter proteccionista, utilitzada per:

• Protegir els productes espanyols de la competència estrangera (més barata i nombrosa).
• Aconseguir un superàvit en la balança comercial.

Economia de Mercat

Sistema econòmic on les activitats tendeixen a l'obtenció del major benefici, regulades principalment pels preus derivats de l'oferta i la demanda, amb poca intervenció estatal.

• Era l'objectiu principal de la reforma agrària liberal.
• Acostuma a estar estretament lligada al capitalisme.

Deute Públic

Quantitat de diners que deu l'Estat, generalment a través de préstecs que s'han de retornar a altres països o entitats financeres. L'endeutament continuat sovint és causat per una mala gestió política i econòmica dels governs.

Mesures adoptades per intentar solucionar-lo al segle XIX:

• Desamortitzacions.
• Polítiques lliurecanvistes.

Hisenda Pública

Conjunt de diners i béns que posseeix un Estat, obtinguts principalment mitjançant impostos o desamortitzacions.

Durant el segle XIX, la Hisenda Pública espanyola es va declarar en fallida en diverses ocasions per la incapacitat de pagar el crèdit exterior. Aquesta situació va obligar l'Estat a fer concessions a grups estrangers per obtenir finançament.

Reformes Liberals i Propietat

Abolició del Règim Senyorial

Procés realitzat al llarg de la primera meitat del segle XIX. Es va iniciar amb l'aprovació a les Corts de Cadis (1811) i es va suprimir definitivament el 1837. Aquesta abolició va ser clau per a la consolidació de la propietat privada liberal.

Productivitat

Relació entre la quantitat de productes obtinguts per un sistema productiu i els recursos utilitzats per aconseguir aquesta producció.

Desamortització

Procés del segle XIX consistent en la nacionalització i posterior venda en subhasta pública de béns vinculats a l'Església (mans mortes) o als municipis (béns comunals).

Les desamortitzacions més importants a Espanya, emmarcades en la reforma agrària liberal, van ser:

• La de Mendizábal (1836).
• La de Madoz (1855).

Desvinculació (Mayorazgos)

Procés que va permetre la desvinculació dels mayorazgos (institució que obligava a transmetre els béns de forma íntegra al primogènit), permetent que aquests béns poguessin ser venuts i dividits.

La seva trajectòria legal fou:

1. Establerta pel Trienni Liberal (1820-1823).
2. Abolida per Ferran VII.
3. Restablerta definitivament pels progressistes el 1836, sent una forma indirecta de desamortització.

Formes de Propietat i Explotació Agrària

Minifundi

Forma de propietat de la terra caracteritzada per la petita dimensió de les parcel·les. Solia pertànyer al camperolat i es basava principalment en l'autoconsum.

Típic de Galícia i Astúries.

Latifundis

Explotació agrària de grans dimensions, sovint formada a partir de conquestes militars i colonitzacions, o bé per l'acumulació de terres desamortitzades.

Típic d'Extremadura, Castella-la Manxa i Andalusia.

Rendistes Agraris

Propietaris de terres que viuen de les rendes que aquestes els proporcionen sense treballar-les directament. El pagament es podia realitzar de dues maneres:

• Una part proporcional convinguda de la collita.
• Una quantitat de diners estipulada prèviament entre el propietari i el treballador.