Conceptes Clau de la Filosofia Grega: Sofistes, Sòcrates i Plató

Context Filosòfic: Sofistes i Sòcrates

Els Sofistes representen un canvi cap al subjectivisme i el relativisme:

• Protágoras: "L'home és la mesura de totes les coses" (Subjectivisme, Perspectivisme, Escepticisme tou/raonable).
• Gòrgies: Escepticisme fort. Defensa tres tesis:
  1. No existeix res.
  2. Si existís alguna cosa, no la podríem conèixer.
  3. Si la poguéssim conèixer, no la podríem comunicar.

Sòcrates i Plató: Utilitzen el mètode dialèctic (l'ús del diàleg) per buscar la veritat universal.

Segons Aristòtil, Sòcrates utilitzava la inducció i la definició universal.

Els primers diàlegs de Plató són aporètics (sense resposta), creats sota la influència de Sòcrates.

Teoria de les Idees (Plató)

La Teoria de les Idees estableix dos nivells de coneixement basats en la realitat:

• Doxa (Opinió): Propi del Physis (Món Sensible). És una veritat difusa i imperfecta, tot i que prové indirectament del Món de les Idees.
• Episteme (Ciència): Propi del Món de les Idees. Representa la veritat absoluta.

Pregunta fonamental: Si la Teoria de les Idees és la font del coneixement, no hi hauria idees de tot?

Intel·lectualisme Ètic

L'Intel·lectualisme Ètic i Moral sosté que l'areté (virtut) és coneixement. Per tant:

• No es pot fer una cosa malament a propòsit.
• Fer una cosa malament sempre és ser ignorant.

(Nota: Malament ≠ Malvat)

Teoria del Coneixement (Epistemologia)

El Dualisme Ontològic (dos nivells de realitat) implica un Dualisme Epistemològic (dos nivells de coneixement):

• Món Intel·ligible: Font de la Ciència o Saber (Episteme). S'ocupa de les autèntiques i veritables realitats: les Idees.
• Món Sensible: Font de l'Opinió (Doxa). Tracta les realitats canviants del món físic: els objectes sensibles.

Conclusió: Ciència > Opinió.

El Símil de la Línia

Aquest símil estableix els graus de coneixement en relació amb els estats de l'ànima. Serveix per explicar la interrelació entre la Teoria de la Realitat (Ontologia) i la Teoria del Coneixement (Epistemologia).

Les Idees constitueixen una jerarquia.

Graus de Coneixement (Símil de la Línia):

• Imaginació (Eikasia): Capacitat de pensar imatges (ombres, còpies de còpies). Eikasia és fer una hipòtesi dels objectes.
• Creença (Pistis): Coneixement dels objectes sensibles (reflexos, còpies de la realitat).
• Coneixement Discursiu (Dianoia): Coneixement matemàtic.
• Intel·ligència/Intuïció (Noesis): Coneixement de les Idees.

Exemple de jerarquia: El coneixement del fuster que fa les cadires és superior al del pintor que pinta la cadira.

La Dialèctica és operar, única i exclusivament, a partir d'Idees, en un món abstracte totalment apartat del món sensible.

L'Al·legoria de la Caverna: Correspondències

Aquest exercici relaciona els elements del mite amb els conceptes ontològics i epistemològics de Plató:

1. Empresonats: Els humans.
2. Empresonat alliberat: El filòsof.
3. Ombres projectades a la paret: Imatges (Eikasia).
4. Objectes a la caverna: Objectes sensibles (Pistis).
5. Caverna: Món Sensible (Doxa).
6. Exterior de la caverna: Món Intel·ligible (Episteme).
7. Foc: La llum del sol (en el món sensible).
8. Sol: La Idea de Bé.
9. Visió d'ombres de la caverna: Imaginació.
10. Visió d'objectes de la caverna: Creença.
11. Visió d'ombres i imatges de fora de la caverna: Coneixement discursiu (Objectes matemàtics).
12. Visió de coses en si fora de la caverna: Coneixement intuïtiu (Idees).
13. Ombres i imatges de les coses de fora de la caverna: Objectes matemàtics.
14. Coses en si del món exterior: Les Idees.