Conceptes Clau de Filosofia: Hume, Locke, Hobbes, Mill

David Hume: Epistemologia i Moral

El Coneixement de les Qüestions de Fet

Hume tracta en aquest text el coneixement de les qüestions de fet o fets d’experiència. Segons la seva filosofia, aquest coneixement es basa exclusivament en l’experiència i en l’hàbit de percebre la repetició d’una relació entre causa i efecte. No coneixem una connexió necessària entre els fets, sinó només la seva successió constant. Així doncs, la relació causal no és una veritat racional, sinó una inferència que fem per costum a partir de l’observació del passat.

Definicions Clau en Hume

a) "Poders pels quals actuen els cossos": Són aquells poders ocults rere les qualitats sensibles a partir dels quals es pot entendre racionalment la connexió causal entre fets.

b) "Qualitats sensibles": Són allò que apareix en l'observació de l’experiència, i rere la qual s'amaguen els poders ocults dels cossos.

Per què diu Hume que «no hi ha cap argument que...»?

Hume distingeix entre les qüestions de fet (basades en l’experiència) i les relacions d'idees (basades en la raó). En les qüestions de fet, només percebem la conjunció de fenòmens (causa i efecte), però no la connexió causal. Aquesta conjunció es coneix per l’hàbit, però no podem predir legítimament que es repetirà en el futur, ja que no coneixem la connexió causal. El coneixement empíric no ens permet establir connexions necessàries, cosa que sí ocorre en les relacions d'idees, com en les matemàtiques. Per tant, no podem suposar que el futur serà com el passat.

Les Percepcions Segons Hume

Possible classificació de les percepcions segons criteris:

Segons la intensitat

• Impressions: Són sensacions intenses i nítides (per exemple, sensació de fred).
• Idees: Són percepcions menys nítides que les impressions (per exemple, record del fred que es va passar).

Segons l'origen

• De sensació: Són procedents dels sentits (per exemple, olor d'un pastís).
• De reflexió: Són estats exclusivament mentals (per exemple, por a la foscor).

Segons la composició

• Simples: No admeten separació ni distinció (per exemple, gust de la taronja).
• Complexes: Es poden descompondre en percepcions més simples (per exemple, percepció d'una taronja: gust, color, olor...).

Crítica al Principi de Causalitat

Hume diu que no hi ha connexió necessària entre causa i efecte. Per exemple, quan pensem que "el foc escalfa l'aigua", no tenim una impressió directa d'aquesta connexió, només veiem que sempre passa així. Però és només un costum mental, no una connexió real. La ciència també es basa en creences, no en certeses. Observa coses que passen sovint i fa generalitzacions, però no pot garantir que es repetiran sempre. Els arguments inductius no asseguren la veritat, només la probabilitat. Hume defensa l’escepticisme, dient que no podem tenir certesa absoluta sobre les lleis causals.

Crítica a la Metafísica

Hume diu que tot coneixement ve de dues fonts: relacions d'idees (lògic i matemàtic) i qüestions de fet (experiència). La metafísica no encaixa en cap d’aquestes dues, ja que tracta conceptes abstractes sense experiència directa.

Hume critica les idees de Descartes sobre la res infinita (Déu) perquè no tenim una impressió directa d’un ésser infinit. A més, la seva existència no es pot demostrar, tot i que creure en Déu pot ser útil per viure.

Respecte al res cogitans (l'ànima o el jo), Hume diu que no tenim una impressió d’un jo estable, només percepcions canviants.

Emotivisme Moral

L'emotivisme moral de Hume diu que les decisions morals depenen dels sentiments, no de la raó. Abans es pensava que sabies què estava bé o malament amb raó, però Hume diu que són els sentiments els que ens guien. Tots tenim una inclinació natural a preocupar-nos pels altres, cosa que ens fa ser més justos i solidaris. Si només seguíssim els sentiments, la moral seria subjectiva, però Hume diu que la raó i l'educació ajuden a que els sentiments siguin més universals. En resum, sense emocions no hi ha ètica.

Hobbes i Locke: Filosofia Política

Visions de la Societat: Hobbes vs Locke

Hobbes: La seva visió sobre la societat és que l'ésser humà és egoista i necessita un estat fort per evitar el caos. El seu estat ideal és un estat absolutista.

Locke: La seva visió sobre la societat és una societat neutral. Cal un govern per garantir drets naturals (vida, llibertat, propietat). El seu estat ideal és una monarquia parlamentària amb separació de poders.

El Leviatan de Hobbes

L’estat de naturalesa és una situació sense govern ni lleis, on tothom està en guerra contra tothom. L’ésser humà és egoista, violent i només vol sobreviure. La por i l’egoisme fan que s’acordi un contracte social. Homo homini lupus significa que l'home és com un llop per a l'altre. El Leviatan és un Estat absolutista que té tot el poder per evitar el caos. La por fa que es vulgui més control, perquè el pitjor seria caure en el caos. Rebutja separar els poders i posa l’Església sota l’Estat, defensant una monarquia absolutista que, tot i donar poder al poble, després li treu.

Locke i el Liberalisme Polític

Locke està d’acord amb Hobbes en el contracte social, però pensa que l’estat de natura no és tan dolent. Es basa en la llibertat, igualtat i respecte mutu. Per Locke, tothom té drets naturals (vida, llibertat, propietat) abans que l’Estat existeixi, i l’Estat ha de protegir-los. Si aquests drets es respecten, tot funciona bé. Locke rebutja l’absolutisme i diu que el poble pot destituir el govern (té dret a revoltar-se). Proposa separar els poders (el legislatiu al Parlament i l’executiu al govern) i defensa una monarquia parlamentària on el poder està en mans del poble.

John Stuart Mill: Utilitarisme i Llibertat

El Principi d'Utilitat

El principi d'utilitat, desenvolupat per Bentham i Mill, diu que l'acció correcta és aquella que genera la major felicitat per al major nombre de persones. Així, el bé desitjable és la felicitat i, per tant, les accions han de ser orientades cap a aconseguir-la.

La Fonamentació del Principi d’Utilitat

A diferència de Kant, que defensa el deure, Mill diu que actuem per aconseguir felicitat, no per un deure moral. Mill argumenta que tot el que desitgem està orientat a aconseguir felicitat i, per tant, aquest és el bé desitjable per excel·lència. Ajuda a una persona perquè et fa sentir bé, no per un deure imposat.

El Contingut de la Felicitat

Bentham proposava mesurar els plaers, però Mill fa una distinció entre plaers:

• Plaers inferiors: De caràcter corporal, com el menjar o el descans.
• Plaers superiors: De caràcter intel·lectual i moral, com l’art, la filosofia i la contribució a la felicitat col·lectiva.

La Construcció del Sentiment Moral

Mill diu que els humans tenen un sentiment natural de sociabilitat. Aquest sentiment es construeix mitjançant sancions:

• Sancions externes: Vénen de la societat. Són les recompenses o càstigs que rebem segons si complim o no les normes (com l’aprovació o la crítica dels altres).
• Sancions internes: Les normes es fan nostres i ens creen un sentit de bé i mal. És la veu interior (consciència) que ens fa sentir bé si actuem correctament o culpables si fem alguna cosa malament.

En Defensa de la Llibertat Individual

Mill defensa la llibertat individual com essencial per al progrés i felicitat. Només es limita la llibertat d’un individu si perjudica els altres. A diferència de Hobbes i Locke, Mill prioritza la llibertat personal sobre el benestar col·lectiu.

La vida en societat requereix regulacions sobre la conducta individual.

Quan l’autoregulació no és suficient, la societat utilitza dos mecanismes de control:

1. Sancions externes: Pressió de l’opinió pública i les lleis.
2. Sancions internes: Consciència moral i educació.

Amb una regla: només es pot limitar la llibertat d’un individu si aquest perjudica els altres.

Contra la Dictadura de les Majories

Mill alerta que la democràcia pot crear una tirania de la majoria, on la pressió social i política pot imposar un pensament únic. La societat ha de respectar la diversitat d'idees i formes de vida. Els perills de la majoria:

1. Tirania política: Els governs elegits democràticament poden ser abusius.
2. Tirania de l’opinió: La pressió social pot imposar un pensament únic.

Però igualtat no vol dir uniformitat. S’ha de respectar la diversitat d’idees, religió i cultura.

El tercer perill: que es torni en societat mediocre. És important que petites minories més capacitades exerceixin un paper orientador en la societat. Tot i això, aquestes elits no han de ser una classe dominant, sinó guies que ajudin al progrés social.

L’Ideal del Liberalisme

Per Mill, la llibertat és fonamental per a una societat forta i justa. Això inclou el dret a la igualtat, educació i al desenvolupament personal. Un Estat fort ha de garantir la llibertat individual i promoure la diversitat.

Preguntes Clau

Hume: Per què la idea de causalitat no és una idea vàlida?

Hume considera que la causalitat no és una idea vàlida perquè no tenim cap impressió directa de la connexió entre causa i efecte. Quan veiem que el foc escalfa l'aigua, per exemple, no tenim cap percepció directa que el foc sigui la causa de l’escalfament; només observem que el foc va seguit d'aigua calenta una i altra vegada. Això crea un costum mental que ens fa creure que hi ha una connexió necessària, però, per Hume, això és només una creença basada en la repetició, no una certesa.

Locke: Explica el pas de l'estat de naturalesa a l'estat polític.

Locke creu que en l'estat de naturalesa, les persones tenen drets naturals (vida, llibertat i propietat), però la manca d'un govern fa que aquests drets estiguin en perill. Per crear seguretat, les persones decideixen establir un contracte social i formar un estat polític. Aquest estat té com a finalitat protegir els drets naturals de les persones. La transició es fa quan els individus cedeixen part de la seva llibertat personal a l'Estat a canvi de seguretat i protecció, però sempre que l'Estat respecti els drets naturals de les persones.