Conceptes Clau de Filosofia: Veritat, Hume i Kant

Actituds davant la veritat

Dogmatisme

• Creu que és possible arribar a una veritat única i segura.
• Filòsof: René Descartes.

Escepticisme

• Creu que no hi ha una veritat absoluta i que és impossible arribar a una veritat segura.
• Actitud tolerant i oberta davant de noves idees.
• La suspensió del judici és una característica del pensament escèptic, on no es pren una decisió davant una situació incòmoda.
• Filòsof: David Hume.

Relativisme

• No creu en una veritat universal. La realitat és relativa a cada individu o cultura.
• Filòsof: Protàgores.
• Frase: "L'home és la mesura de totes les coses".
• La veritat és decidida per cada persona.

Subjectivisme

• La veritat depèn únicament de factors individuals (opinions, percepcions personals).

Perspectivisme

• La veritat depèn de la perspectiva des de la qual es miri una situació o realitat.
• La vida és complexa i canviant depenent de les circumstàncies que afecten la nostra perspectiva.
• Frase: "Jo sóc jo i les meves circumstàncies. Si canvio les circumstàncies, canvio jo".
• Autor de la frase: José Ortega y Gasset.

Posició Hermenèutica

• Autor: Gadamer.
• La veritat està molt condicionada pels prejudicis.
• Els prejudicis són inevitables i necessaris per entendre i arribar a la veritat.

David Hume

Obra principal: Tractat de la naturalesa humana.

Teoria del coneixement de Hume

Percepcions

Són les impressions derivades de l'experiència sensorial.

Segons la intensitat

• Impressions: Informació que reps en el moment, més vívida i intensa.
• Idees: El record d'aquella impressió, menys vívida.

Segons la complexitat

• Impressions simples (vermell, fred, agut).
• Impressions complexes (rosa).

Segons la procedència

• Sensació: Impressions procedents de l'experiència externa.
• Reflexió: Impressions internes (pensaments, sentiments).

Principi de còpia

Totes les idees provenen d'una impressió (és a dir, tot el que pensem és una còpia d'alguna experiència sensorial).

Llei d'associació d'idees

La connexió d'idees simples per formar idees complexes. S'inspira en el mètode científic.

Tipus de lleis d'associació d'idees

1. Llei de la semblança: Relacionar coses semblants.
2. Llei de contigüitat: Relacionar coses que estan properes en el temps o l'espai.
3. Llei de causa i efecte: Relacionar dues idees que es perceben com a causals.

Formes de coneixement segons Hume

1. Relacions d'idees: Matemàtiques i lògica, veritats a priori, sempre certes.
2. Qüestions de fet: Ciències empíriques, veritats a posteriori, probables i provisionals.

Crítiques de Hume

1. Crítica a les substàncies cartesianes: Hume no creu en substàncies, ja que no es poden experimentar directament.
2. Crítica a l'existència de Déu: No hi ha evidència empírica de la presència de Déu.
3. Crítica a la llei de causalitat: Hume argumenta que no podem garantir que les coses seran com abans. No podem saber, per exemple, que demà sortirà el sol.

Immanuel Kant

Filòsof de la Il·lustració

Frases cèlebres

• "Atreveix-te a pensar" (*Sapere aude*). La Il·lustració és la sortida de la minoria d'edat, significa que la raó i el coneixement són fonamentals per aconseguir la maduresa intel·lectual.
• "Hi ha dues coses en la vida que em provoquen admiració i són dignes de reflexió: el cel estrellat al damunt meu i la llei moral a dintre meu".

Significat: El cel estrellat representa la immensitat de l'univers i el misteri de la natura, mentre que la llei moral interna representa la capacitat de la humanitat per entendre i seguir principis morals universals. Aquesta dualitat expressa la contemplació del món extern i la moralitat interna.

Les tres preguntes de Kant

1. Què puc conèixer? - Plantejada a la Crítica de la raó pura.
2. Què puc fer? - La teoria ètica. Plantejada a la Crítica de la raó pràctica.
3. Què puc esperar? - La teoria metafísica.

Teoria del coneixement (a partir de la Crítica de la raó pura)

El coneixement comença amb l'experiència (a posteriori) però també inclou estructures a priori (percepció i enteniment).

Judicis

1. Analítics a priori: El predicat no aporta nova informació (ex. "Un triangle té tres angles").
2. Sintètics a posteriori: Són després de l'experiència i aporten nova informació (ex. "Aquest triangle és equilàter").
3. Sintètics a priori: Aporten nova informació sense necessitat d'experiència, són universals i fonamentals per a les ciències (ex. "Els tres angles d'un triangle sumen 180 graus").

Conceptes i frases clau

Teoria de la reminiscència (Plató)

La teoria de la reminiscència sosté que el coneixement no s'adquireix a través de l'experiència sensible, sinó que és un record de les Idees que l'ànima ja coneixia abans de néixer. Segons Plató, l’ànima és immortal i ha existit en el món de les Idees abans d’encarnar-se en un cos. Quan una persona aprèn alguna cosa nova, en realitat està recordant (reminiscint) el coneixement que la seva ànima ja posseïa. Apareix dins de la seva teoria de les Idees.

Hilemorfisme (Aristòtil)

L’hilemorfisme és la teoria segons la qual tots els éssers materials estan formats per matèria i forma. La matèria és el substrat indeterminat que pot adoptar diferents formes, mentre que la forma és allò que dóna estructura i funció a la matèria. Per exemple, un arbre està compost per matèria (fusta, saba, etc.) i forma (l’estructura i funció pròpies d’un arbre). Es troba en la seva Metafísica.

Primera veritat: Cogito (René Descartes)

La "primera veritat" és el famós "Cogito, ergo sum" (Penso, per tant existeixo). Descartes va arribar a aquesta afirmació mitjançant el dubte metòdic: va dubtar de tot allò que podia ser enganyós (percepcions sensorials, memòria, informació externa), però va concloure que el fet mateix de dubtar implicava que hi havia un subjecte pensant. Aquesta és la primera veritat indubtable i serveix com a fonament per reconstruir el coneixement.

Context: Forma part del seu projecte racionalista per establir una filosofia basada en la certesa. Apareix en el Discurs del mètode i en les Meditacions metafísiques.

"Només els éssers humans posseeixen un sisè sentit..." (Aristòtil)

"Només els éssers humans posseeixen un sisè sentit anomenat sentit comú."

Explicació: Aristòtil va desenvolupar la idea del sensus communis (sentit comú) com una facultat que unifica la informació percebuda pels diferents sentits (vista, oïda, tacte, gust i olfacte). En el pensament aristotèlic, aquest "sisè sentit" permet coordinar i interpretar les percepcions sensorials per formar una comprensió coherent del món. Això va influir en la concepció posterior del sentit comú com a capacitat racional i intuïtiva pròpia dels humans.

"L'home és la mesura de totes les coses." (Protàgores)

"L'home és la mesura de totes les coses."

Explicació: Aquesta és una de les frases més conegudes del sofista Protàgores i reflecteix una posició relativista. Segons aquesta perspectiva, no hi ha una veritat absoluta, sinó que la realitat depèn de la percepció de cada individu. Cada persona és la "mesura" del que és veritable o fals, ja que tot es comprèn segons la subjectivitat de qui ho experimenta. Aquesta idea xoca amb el pensament platònic, que defensa l'existència de veritats universals.

"Jo soc jo i les meves circumstàncies." (Ortega y Gasset)

"Jo soc jo i les meves circumstàncies."

Explicació: Aquesta frase resumeix el pensament existencialista d'Ortega y Gasset, un filòsof espanyol del segle XX. La seva idea central és que l'individu no existeix aïlladament, sinó que la seva identitat es construeix a partir de la seva relació amb el context en què viu. Les circumstàncies (socials, històriques, culturals) condicionen qui som i les decisions que prenem. Aquesta visió s’allunya d’una concepció essencialista de l’ésser humà i posa l’èmfasi en la interacció entre subjecte i entorn.