Conceptes Clau de la Genètica: Nucleòtids, ADN i Replicació

Clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,01 KB

Defineix els següents conceptes: Nucleòtid, Nucleosoma, ADN polimerasa, Codi genètic, Telòmer.

Nucleòtid: Unitat formada per una pentosa, una base nitrogenada i un grup fosfat.

Nucleosoma: Primer nivell d’empaquetament en què l’ADN s’enrolla al voltant de les histones.

ADN polimerasa: Enzim/proteïna encarregada de realitzar la replicació del DNA.

Codi genètic: Conjunt de normes que permeten la conversió d’ARN a proteïna.

Telòmer: Fragment d’ADN situat al final del cromosoma que evita que es perdi informació durant la replicació.

Replicació

La replicació consisteix en:

  • Separació de les cadenes.
  • Síntesi del primer, un fragment d’ARN que serveix de guia per a l’ADN polimerasa.
  • L’ADN polimerasa copia la cadena. En la cadena retardada, es copia el fragment d’Okazaki.
  • S’elimina el primer.
  • Es copia a ADN el tros on hi havia el primer.
  • La lligasa uneix els fragments d’ADN (en la cadena retardada).
  • Es repeteix el procés (en la cadena retardada).

Traducció

S’uneix l’ARNt corresponent al codó que està situat al lloc A del ribosoma.

Es forma l’enllaç que uneix els aminoàcids (l’enllaç peptídic).

La cadena d’aminoàcids que es trobava unida a l’ARNt del lloc P salta a l’ARNt del lloc A (gràcies a l’enllaç del punt anterior).

El ribosoma es mou de manera que l’ARNt del lloc A passa al lloc P i el que estava al lloc P passa al lloc E.

L’ARNt del lloc E es “desenganxa” i marxa.

Es repeteix el procés.

Experiment de Griffith

Com es va determinar que l’ADN és la molècula portadora de la informació genètica? Explica l’experiment.

Mitjançant l’experiment de Griffith. Procediment de l’experiment:

  • S’injecta la soca “Rugosa” d’una bactèria a un ratolí. Com que la soca no és virulenta, al ratolí no li passa res.
  • S’injecta la soca “Llisa” a un ratolí. Aquesta soca és virulent i, per tant, el ratolí mor.
  • Es tracta la soca “Llisa” amb calor i s’injecta. Amb la calor es desactiva la bactèria i aquesta deixa de ser virulent. Per tant, el ratolí sobreviu.
  • En un mateix cultiu es posen la bactèria “Rugosa” (recordem que no és virulenta) i la bactèria “Llisa” desactivada amb calor. Al injectar, observem que el ratolí mor.

Això es deu al fet que la bactèria “Rugosa”, mitjançant el procés de transformació bacteriana, havia agafat l’ADN de la “Llisa”. Aquí, es va descartar que les responsables fossin les proteïnes, ja que es desnaturalitzen i perden la seva funció.

Entradas relacionadas: