Conceptes Clau de Geografia i Turisme a Espanya

Conceptes Geogràfics Bàsics

Latitud

És la distància angular, mesurada en graus, des de qualsevol punt de la Terra fins a l’equador. Exemple: latitud Barcelona: 41° 23' 6'' Nord.

Longitud

És la distància angular, mesurada en graus (des dels 0° fins als 180°), de qualsevol punt de la Terra respecte al meridià 0° o de Greenwich. Exemple: longitud Barcelona: 2° 09' 32'' Est.

Escala cartogràfica

És el sistema que utilitzem per poder representar de forma proporcional els espais estudiats per la geografia. Exemple: l'escala gràfica i l'escala numèrica.

Paisatge natural

Imatge d’un paisatge en el qual només hi surten representats elements naturals: topografia (planes, turons, muntanyes, serralades, valls…), cursos d’aigua, llacs, mar, vegetació natural, etc.

Paisatge humanitzat

Imatge d'un paisatge en el qual, mesclats amb els elements naturals, hi surten representats elements humans (antròpics): conreus, construccions, ciutats, pobles, infraestructures (aeroport, via de tren, carretera, etc.).

Mapa topogràfic

És un tipus de mapa bàsic que representa els aspectes físics i humans d’una zona del territori nacional.

Isolínies

Les isolínies són línies que uneixen punts d’igual valor d’un fenomen geogràfic en un mapa. Les corbes de nivell són un tipus d’isolínies que uneixen en el mapa àrees amb la mateixa altitud.

Portolà

Sistema cartogràfic utilitzat pels navegants de la Mediterrània a partir del segle XIII. Exemple: els portolans de Jehuda Cresques.

Determinisme geogràfic

És una escola geogràfica que va sorgir a Alemanya a finals del segle XIX. La seva principal idea que defensa és la influència que té el medi ambient sobre els grups humans i les seves activitats en diferents zones de la Terra. Exemple: Els iglús són refugis fets de gel pels esquimals amb el material que tenen més a l’abast.

Orogènia herciniana

Moviment orogènic que tingué lloc a finals del Paleozoic (era primària), responsable de la formació de les serralades més velles d’Europa. A la península va provocar l’aparició dels relleus més antics de la Península, que posteriorment van ser erosionats i convertits en sòcols o planes. És el Massís Hespèric. Exemple: muntanyes Galaicolleoneses.

Relleu de la Península Ibèrica

Depressió

Sector de la superfície terrestre, continental o marina, enfonsat respecte al nivell dels terrenys circumdants. Poden ser d’origen tectònic produïdes per falles que han provocat l’enfonsament d’un bloc de l’escorça, o per l'erosió d'un riu. Exemple: Ebre.

Ibèria Argilosa

Regions de la península Ibèrica on predominen els materials argilosos. Són materials sedimentaris tous i poc resistents (argiles, margues) dipositats a finals del Terciari i durant el Quaternari. Exemple: Depressió de l’Ebre o Guadalquivir.

Ibèria Calcària

Regions de la península Ibèrica on predominen les formacions sedimentàries d’origen marí (calcàries, gresos, margues), originades sobretot a l’era Secundària i plegades durant la Terciària. Exemple: Pirineus o Muntanyes Balears.

Ibèria Silícica

Regions de la península Ibèrica on predominen els materials antics silicis (roques de l’era Precambriana i Primària), originats arran de l’orogènia Herciniana quan es va aixecar el Massís Hespèric i altres massissos hercinians. Exemple: Sistema Central.

Meseta

Altiplà de forma extensa i elevada, de superfície gairebé plana, que s’eleva entre 600 i 800 metres sobre el mar. És la principal unitat de relleu de la Península Ibèrica i responsable de l’elevada altitud mitjana de la Península Ibèrica. Exemple: Meseta Central.

Modelat Càrstic

Modelat provocat per l’acció dissolvent de les aigües sobre el carbonat càlcic de les roques calcàries, ja que la roca calcària és dura però soluble en aigua. Es caracteritza per l’aparició de barrancs, gorges, dolines, simes, etc. Exemple: Coves del Drach.

Modelat Glacial

Modelat ocasionat per l’acció erosiva dels glacials i pel moviment de les glaceres. Només es localitza a les zones d’alta muntanya a Espanya, on hi ha hagut glacials quaternaris (Serralada Cantàbrica, Pirineus, etc.). Exemple: Els Llacs de Covadonga.

Modelat Litoral

Conjunt de formes de relleu localitzades a la zona de contacte o transició entre el mar i les terres emergides, originades per l’acció erosiva d’onades, marees i corrents marins, en combinació amb la sedimentació. Exemple: l'Albufera d'Alcúdia.

Relleu Volcànic

Formacions orogràfiques resultat de l’activitat volcànica. Una característica d’aquest tipus de relleu són les seves ràpides transformacions, ja que és fàcilment erosionable. Exemple: Relleu volcànic de Tenerife o Campo de Calatrava.

Orogènia Alpina

Moviment orogènic que tingué lloc durant l’era Terciària. En el cas de l’Estat espanyol, l’orogènia alpina va fracturar i bombar la Meseta, que basculà cap a l’Atlàntic, i va configurar les seves zones elevades interiors. També va donar lloc als grans sistemes muntanyosos. Exemple: la Serralada Ibèrica i la Serralada Cantàbrica Oriental.

Plana Litoral

Àrea costanera, amb altituds inferiors a 200 metres, formada pels al·luvions dels rius dipositats a la costa. Exemple: la Plana de València o Castelló de la Plana.

Organització Territorial i Política

Centralisme politicoadministratiu

Entenem per centralisme el sistema de govern on el poder està concentrat en una regió determinada, des de la qual es prenen decisions polítiques que afecten la resta de l’estat o país. Exemple: Espanya ha estat un país centralitzat des dels Decrets de Nova Planta (s. XVIII), passant pel Liberalisme del s. XIX i el Franquisme.

Desequilibris Territorials

Les diferències de tot tipus (polítiques, demogràfiques, econòmiques i socials) que existeixen entre diverses comunitats autònomes. Exemple: la despoblació de l’Espanya buida.

Comunitat Autònoma

Cadascuna de les entitats territorials que, segons la Constitució Espanyola de 1978, està dotada d’autonomia legislativa, competències executives i de la facultat d'administrar-se a si mateixa. Exemple: Catalunya.

Estat de les Autonomies

Forma d’organització politicoadministrativa de l’Estat espanyol, establerta per la Constitució de 1978, per la qual es creen les CCAA, territoris amb capacitat legislativa i executiva pròpia. Exemple: Una forma de descentralització que no arriba a la naturalesa d’Estat Federal.

Província

Divisió administrativa territorial d'un estat. Exemple: Cantàbria.

Terme Municipal

Territori sobre el qual s'estén l'acció administrativa d’un govern local. Pot estar format per un nucli o diversos. Exemple: Galatzó.

Fons Europeus

Són instruments destinats a finançar un desenvolupament social i econòmic equilibrat de les diverses regions de la Unió Europea. Exemple: Fons Estructurals i Fons de Cohesió.

Tractats de Roma

Són els tractats que van constituir la CEE, primer embrió de la UE. Exemple: els primers països signants (Alemanya, França, etc.).

Unió Europea

Comunitat formada actualment per 27 estats europeus.

Conceptes de Turisme

Balearització

Model de desenvolupament urbanístic basat en la urbanització desmesurada en primera línia de mar. Exemple: Costa de Calvià (el Toro).

Estacionalitat Turística

Constatació que la gran majoria de viatges i estades turístiques es produeixen només en uns mesos determinats de l’any. Generalment, són les condicions climàtiques les que determinen l’estacionalitat. Exemple: a l'estiu es prefereixen llocs assolellats com platges.

Overbooking

És un terme anglès que designa l’excés de reserves de paquets turístics respecte del nombre realment disponible, per evitar les possibles baixes de darrera hora i així aconseguir la màxima rendibilitat possible. Exemple: Overbooking aeri.

Operador Turístic

Agències especialitzades que organitzen el turisme, sobretot l'internacional. Els paquets turístics oferts inclouen estades, visites i el viatge, generalment a preus avantatjosos. Exemples: TUI, Alltours, Iberojet.

Cadena Hotelera

Conjunt d’establiments d’allotjament que formen part d’una mateixa empresa o companyia. Exemple: Melià, Barceló, Riu (a mitges amb el turoperador alemany) i Iberostar.

Ocupació Extrahotelera

Forma d’allotjament turístic que no inclou els hotels. Aquests turistes cerquen establiments de baix cost (càmpings, campaments, etc.).

Lloguer Turístic

Són aquells habitatges que no tenen una finalitat residencial, sinó que s’utilitzen amb finalitats turístiques a canvi d’un lloguer vacacional, per períodes curts de temps, sense els serveis que dona un hotel (menjar, neteja, etc.).

Producte Interior Brut (PIB)

És la mesura fonamental de l’activitat econòmica d’un país en un any, suma del valor de tots els béns i serveis finals produïts en el país en un any. Exemple: Espanya (segons FMI) ocupava la posició 35 amb 45.796 dòlars per càpita (any 2021).

Turisme de Masses

Tipus de turisme convencional, poc exigent i poc especialitzat, realitzat per una gran quantitat de persones, generalment organitzat per operadors turístics en àrees amb una gran estacionalitat turística. Generalment és el denominat de sol i platja, i es va iniciar a finals dels anys 50.

Turisme Alternatiu

És un nou model turístic que es planteja com a resultat de l’esgotament del model turístic tradicional (massiu, poca qualitat, sol i platja, estacional, concentrat en zones madures, depenent de l’exterior i amb greus problemes mediambientals en certes zones).

Transports Regulars

És aquell transport que està sotmès a uns itineraris preestablerts i subjecte a calendaris, horaris i tarifes prefixades. Exemple: EMT.