Conceptes Clau de Geologia: Relleu, Processos i Plaques Tectòniques

Conceptes Geològics Bàsics

Relleu

Conjunt d’accidents geogràfics que configuren la superfície de la Terra.

Processos Geològics Externs

Els principals processos geològics externs són:

• Meteorització
• Erosió
• Transport
• Sedimentació

Agents Geològics Externs

Els agents que causen aquests processos inclouen:

• Agents atmosfèrics
• Vent
• Aigua
• Éssers vius

Meteorització

Què és la Meteorització?

Procés de modificació de les roques in situ (sense transport).

Meteorització Física

Alteració de roques provocada per fenòmens meteorològics o físics. No hi ha canvi en la seva composició química.

Tipus de Meteorització Física

• Gelifracció: Trencament de la roca per l'acció del gel (expansió de l'aigua en congelar-se dins les fissures).
• Termoclàstia: Meteorització deguda a grans canvis de temperatura que causen dilatació i contracció diferencial.
• Dilatació: Expansió de minerals o roques per augment de temperatura.
• Gelivació: Sinònim de gelifracció.
• Activitat Biològica (Física): Les arrels de les plantes arriben a trencar les roques en créixer dins les fissures.

Tartera

Lloc on s’acumulen els fragments de roca trencada per meteorització física, especialment per gelifracció, al peu de vessants rocosos.

Meteorització Química

Alteració de la composició química de les roques, amb formació de nous minerals. El principal agent és l’aigua, i altres agents són: oxigen, diòxid de carboni, ambients càlids i humits amb alta pluviositat.

Tipus de Meteorització Química

• Oxidació: Reacció de minerals amb l'oxigen.
• Carbonatació: Reacció de minerals amb l'àcid carbònic (format per CO2 dissolt en aigua).
• Dissolució: Dissolució de minerals solubles en aigua.
• Hidròlisi: Reacció de minerals amb l'aigua, trencant els seus enllaços químics.

Processos Geològics Externs (Detall)

Erosió

Procés de desgast, destrucció i transport de la roca i el sòl per agents geològics externs (aigua, vent, gel, etc.).

Nota: L’escalada pot causar erosió localitzada.

Transport

Procés de desplaçament dels materials erosionats des del seu lloc d'origen. L’aigua, el vent i el gel són els agents geològics que intervenen principalment en el transport.

Sedimentació

Procés d'acumulació de les partícules erosionades i transportades quan l'agent de transport perd energia.

Diagènesi

Conjunt de processos físics, químics i biològics que afecten els sediments després de la seva deposició, fins a transformar-los en roques compactes anomenades sedimentàries.

Compactació

Els sediments es van comprimint els uns amb els altres pel pes dels materials superiors, i les partícules petites s’introdueixen entre les grans, reduint l'espai porós.

Cimentació

La circulació de l’aigua entre els porus possibilita la precipitació de determinades substàncies (com sílice, carbonats o òxids de ferro) que actuen com a ciment, unint els grans de sediment.

Estructura Interna de la Terra

Capes Principals

De l'exterior cap a l'interior, les capes principals són:

• Litosfera (inclou escorça i part superior del mantell)
• Astenosfera (part superior del mantell, sota la litosfera)
• Mesosfera (Mantell inferior)
• Endosfera (Nucli)

Nota: L'Astenosfera es troba sota la Litosfera. La Mesosfera és el Mantell. L'Endosfera és el Nucli.

Tectònica de Plaques

Litosfera

Capa rígida externa de la Terra. Està dividida en grans blocs anomenats plaques tectòniques que suren damunt de l’astenosfera.

Astenosfera

Capa del mantell superior, sota la litosfera. Està constituïda per materials parcialment fluids (plàstics) que presenten moviments de convecció. Conté un percentatge de magma que no és ni líquid ni sòlid del tot.

Moviment de Plaques

El moviment de les plaques tectòniques és impulsat principalment pels corrents de convecció del magma a l'astenosfera. El magma fluid que envolta les plaques actua com a lubricant i motor.

Límits de Plaques

Les interaccions entre plaques tectòniques es produeixen als seus límits:

Límit Divergent

Les plaques se separen. Es crea nova escorça.

Límit Convergent

Les plaques s’ajunten. Una placa pot enfonsar-se sota l'altra (subducció) o poden xocar i elevar-se (col·lisió).

Límit de Fregament (Transformant)

Les plaques llisquen lateralment l'una respecte a l'altra. No es crea ni es destrueix escorça, però es generen falles importants.

Fenòmens Associats als Límits

Dorsals Oceàniques

Grans serralades submarines formades als límits divergents oceànics. El magma ascendeix, es refreda i solidifica, creant nova escorça oceànica.

Formació de l'Himàlaia

Exemple de límit convergent continental-continental (col·lisió). Dues plaques continentals xoquen i s'eleven, formant grans serralades plegades.

Subducció

Procés on una placa tectònica (generalment oceànica) s'enfonsa sota una altra (oceànica o continental) en un límit convergent. Genera fosses oceàniques, volcans i terratrèmols profunds.

Formació dels Andes

Exemple de límit convergent oceànic-continental (subducció). La placa oceànica de Nazca s'enfonsa sota la placa Sud-americana. El magma generat per la fusió parcial ascendeix i forma la serralada volcànica dels Andes a la placa continental.

Formació d'Illes Volcàniques (Punts Calents)

Es poden formar illes volcàniques per l'ascens de magma des del mantell a través d'un punt calent (una ploma tèrmica) sota una placa tectònica. A mesura que la placa es mou sobre el punt calent, es forma una cadena d'illes (ex: Hawaii).

Terratrèmols

Epicentre

El punt de la superfície de la Terra situat directament a sobre de l'hipocentre (o focus), que és el punt on s'origina la ruptura i l'alliberament d'energia d'un terratrèmol a l'interior de la Terra.

Plaques Continentals vs Oceàniques

Les plaques tectòniques poden incloure escorça continental i/o oceànica. Generalment, una placa continental inclou tant escorça continental (més gruixuda i menys densa) com escorça oceànica (més prima i densa). Una placa purament oceànica només té escorça oceànica.