Conceptes Clau de Gramàtica i Sociolingüística Catalana

Morfologia: Paraules Derivades i Afixos

Les Paraules Derivades

Les paraules derivades són aquelles que s'han format a partir de l'arrel d'una paraula primitiva i un o més morfemes derivatius (o afixos).

Morfemes Derivatius (Afixos)

Els morfemes derivatius o afixos es classifiquen en tres grups:

• Prefixos: Van davant de l'arrel. Exemple: dis-treure.
• Sufixos: Van darrere de l'arrel. Exemple: port-al.
• Infixos: Van entre l'arrel i un sufix. Exemple: peix-at-er (infix: -at-).

Exemples de Sufixos Derivatius

Alguns sufixos comuns inclouen:

• Diminutius: -et/-eta, -ó/-ona, -ol/-ola, -í/-ina, -im.
• Col·lectius: -atge, -eria, -am, -ada, -at.
• Professió o activitat: -er, -aire, -ista, -dor, -ant.

Fonètica i Ortografia: La Síl·laba i l'Accent Gràfic

La Síl·laba Tònica i Àtona

• Síl·laba Tònica: És la que pronunciem amb més intensitat, amb un cop de veu més fort.
• Síl·laba Àtona: Són les altres síl·labes, les que no es pronuncien amb tanta intensitat.

Monosíl·labs Àtons

Els monosíl·labs àtons són:

• Els articles
• Els possessius
• Les preposicions
• Els pronoms
• Les conjuncions

L'Accent Gràfic

L'accent gràfic és el signe que serveix per indicar quina és la síl·laba tònica de les paraules. La presència o l'absència de l'accent ens indica com s'ha de pronunciar el mot.

Regles Generals d'Accentuació

• Agudes: S'accentuen si acaben en: a, as, e, es, en, i, is, in, o, os, u, us.
• Planes: S'accentuen sempre que no acabin en cap de les terminacions anteriors.
• Esdrúixoles: S'accentuen totes.

L'Accent Diacrític

S'anomena accent diacrític aquell que porten determinats mots que, segons les normes generals, no n'haurien de dur, però que accentuem per distingir-los d'altres mots que s'escriuen igual (homògrafs).

Sociolingüística: Les Llengües al Món i la Seva Situació

Distribució Lingüística Global

Al món hi ha més de 6.000 milions de persones i s'hi parlen més de 5.000 llengües.

Tipus de Llengües per Nombre de Parlants

• Llengües Majoritàries: Tenen molts milions de parlants.
• Llengües Minoritàries: Les parla un nombre més reduït de persones.

A Europa, les llengües majoritàries són el rus, l'alemany, l'anglès, el francès, l'italià i l'espanyol. El català ocupa una posició intermèdia, com el grec o el suec.

Conceptes Clau en Sociolingüística

Diglòssia

Situació pròpia d'una comunitat lingüística en què dues llengües són usades amb un valor social diferent:

• La llengua A (considerada alta) és usada en àmbits públics, formals i escrits.
• La llengua B (considerada baixa) és usada en àmbits privats, informals i orals.

Substitució Lingüística

Desaparició en un territori de la llengua pròpia, després d'haver sofert un procés de minorització, i implantació d'una llengua forana.

Exemple: La dominació romana va provocar la substitució de diverses llengües indígenes pel llatí, la llengua dels colonitzadors romans.

Multilingüisme Social

El moviment de població fa que sovint en un territori hi convisquin persones que parlen llengües diferents. En aquest cas, parlem de multilingüisme social.