Càrtel

Aquest concepte s'usa en el context de l'economia i les finances públiques. És un acord formal entre un grup d'empreses d'un mateix sector per fixar els preus dels seus productes. Eleven els preus i restringeixen la producció.

Cartisme

Moviment reformista anglès promogut per les classes populars entre el 1837 i el 1848, recolzades en l'Associació de Treballadors de Londres. El dirigent més destacat fou Feargus O'Connor. El 1838 presentà al Parlament una "carta del poble" reclamant el sufragi universal.

Colònia industrial

Una colònia industrial era un conjunt d'instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències. Les primeres colònies industrials es van establir al Regne Unit a la segona meitat del segle XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d'aprofitar les fonts d'energia.

Colonialisme / Imperialisme

El colonialisme era un mètode que consistia a exercir d'una manera directa un domini absolut (econòmic, polític, social i cultural) sobre les terres incorporades. El colonialisme és un procés d'expansió política, comercial i cultural.

Companyia multinacional

Entitat econòmica de caràcter empresarial que exerceix les seves activitats de producció i distribució en diversos països.

Comunisme

Doctrina i actitud que defensen, amb raonaments racials, ètnics, econòmics, polítics o morals, la colonització, o sigui, l'existència d'unes relacions de subordinació entre una nació dominant i els pobles o territoris que en depenen (colònia, colonització).

Constitució

És un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització o una entitat política.

Crisi econòmica

L'economia és la ciència que estudia els processos de producció, intercanvi i consum de béns i serveis. Una crisi, per altra banda, és un canvi brusc o una situació d'escassetat.

Crisi econòmica és una crisi econòmica, per tant, fa referència a un període d'escassetat en la producció, comercialització i consum de productes i serveis.

Cursa armamentística

Una cursa armamentista és una competició entre dos o més països per la supremacia d'armament. Cada un prova de superar l'altre pel que fa a capacitat de les armes o el seu nombre.

Dadaisme

El dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme. Proposava la negació de tot.

El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art i la política tradicionals.

Democràcia

En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants. En sentit ampli, la democràcia és una forma de convivència social en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s'estableixen d'acord a mecanismes contractuals.

Descolonització

És un dels fenòmens més importants de la segona meitat del segle XX i que significà la independència de les colònies que s'havien establert a Àsia i Àfrica.

Despotisme Il·lustrat

És la forma de govern característica a l'Europa del segle XVIII i que hom podria resumir amb la frase de "tot per al poble, però sense el poble".

Doctrina Truman / Containment

Establia que els Estats Units podien donar suport a "persones lliures que estan resistint els intents de domini per minories armades o per pressions exteriors". Aquestes directrius van acabar tenint una forta tendència anticomunista donat el context històric.

El president Harry S. Truman va fer la proclamació d'aquesta doctrina en la seva compareixença davant el congrés el 12 de març de 1947.

Economia d’escala

Economia emergent

És un país que comença a créixer pel seu propi nivell de producció industrial i les seves vendes a l'exterior. D'aquesta manera apareix com a competidor d'altres economies més desenvolupades.

Empirisme

És un corrent filosòfic sorgit a les illes britàniques al segle XVIII que és considerat com a oposat al racionalisme. Segons els empiristes, aquest coneixement prové de l'experiència i està limitat per aquesta. John Locke i David Hume com a principals representants de l'empirisme modern.

Enciclopèdia

Denis Diderot entre el 1751 i el 1765. Diderot i els seus col·laboradors -D'Alembert per a les matemàtiques, Voltaire, Montesquieu, Rousseau i d'altres il·lustrats- van fer una obra original. L'obra consta de disset volums, als quals el llibreter Panckouke afegeix quatre més. A més d'exposar les idees dels pensadors de la Il·lustració, l'obra és el primer recull de les ciències i de les tècniques i marca una fita en el naixement del món industrial. El conjunt de l'obra el formen vint-i-vuit volums, dels quals disset són de text i onze de gravats. L'enciclopèdia fou la plataforma de divulgació de la Il·lustració.

Esport

En el seu sentit més ampli, l'esport és qualsevol joc o activitat de lleure, basada en un reglament estricte i que procura de millorar el benestar físic i mental de l'ésser humà.

Originalment, el terme esport s'utilitzava per designar activitats com la pesca esportiva i la cacera, practicades per l'aristocràcia britànica. No va ser fins a la revolució industrial que es va generalitzar la seva pràctica, a causa de l'augment del temps lliure de les classes benestants.

Estat

Unitat política amb característiques pròpies. Perquè la monarquia no tingués poder absolut, es creen funcions polítiques entre òrgans col·legiats estables (Parlament, govern i tribunals) per equilibrar el poder per tal de tenir consciència de comunitat política per aconseguir un bé comú o d'interès general.

Estat de benestar

Implica que l'estat garanteixi a tots els ciutadans uns nivells mínims de percepcions directes del seu treball, i especialment de serveis públics, assistencials i de previsió social.

Estat-Nació

Concepte modern de caràcter doctrinari polític dedicades a l'estudi de les ciències polítiques. L'estat nació és la materialització en estructura de poder propi, com les d'un estat, per part d'un poble que manté certa coherència nacional (nació). Es caracteritza per tenir un territori clarament delimitat amb una població amb un conjunt de trets culturals, també lingüístics, que tenen una memòria col·lectiva, i es regeixen per unes normes pròpies amb un cap d'estat i un govern.

Expressionisme

Moviment artisticoliterari desenvolupat a Alemanya i en l'àmbit centreeuropeu entre el 1905 i el 1933. Representa la consciència més evident d'un estat col·lectiu d'inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s'anaven succeint en el país. Ideològicament representa la voluntat de l'artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d'idees abstractes que, expressades, expliquin l'univers tot prescindint conscientment de l'anàlisi dels fets reals, per a manifestar la seva tensió i el seu dinamisme interiors i comunicar una crítica cruel i pessimista sobre la societat, i elogiar la mort i la desesperació.

Factory System

El Factory System era un mètode productiu i d'organització del treball industrial que es va originar a Anglaterra al començament de la Revolució Industrial que més tard es va expandir a la resta d'Europa. Cada treballador creava una part separada del conjunt total d'un producte, augmentant així l'eficiència del procés.

Feixisme

Ideologia política l'objectiu de la qual és la instauració d'un règim autoritari, de base corporativista, imperialista, racista, etc. L'any 1919. Sistema polític implantat a Itàlia per Mussolini, poc després de la Primera Guerra Mundial, caracteritzat per un nacionalisme radical que esdevingué una autèntica dictadura amb partit únic, censura de premsa, tribunals militars per als delictes polítics, sindicats verticals, etc. El mot s'utilitza també per definir l'actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc., amb què s'imposa a una persona o a un grup.

Feminisme

Moviment que té com a finalitat d'aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l'home, concretat a partir de la segona meitat del s XIX dins l'àmbit de la societat industrial. En són precursors importants Olympe de Gouges, Mary Wollstonecraft, William Thompson on per primera vegada es demana el dret al vot.

Feudalisme

Sistema de relacions socioeconòmiques i polítiques manifestades a Europa Occidental des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX. El sistema feudal es caracteritza per una economia tancada i autosuficient, de predomini agrari i baixa producció, en la qual els grups socials s'estructuren d'acord amb la possessió de la terra, essent la relació senyor-serf la que determina la forma de produir.

Fordisme

Sistema de producció industrial introduït per Henry Ford a les primeres dècades del s XX, època en què culminà el maquinisme, amb la introducció de nous mètodes d'organització del procés de treball. El fordisme suposà la introducció de la cadena de muntatge mòbil i la fabricació portada a terme a grans plantes i adreçada a mercats de masses.

Geopolítica

La geopolítica és una branca de la geografia que estudia les actuacions i estratègies del Poder, ja sigui el dels Estats, de les grans organitzacions internacionals o qualsevol altra forma de poder, en l'àmbit geogràfic.

Glasnost

Nom donat a la nova política relativa als mitjans de comunicació empresa per Mikhaïl Gorbatxov a l'URSS des del 1985. Formà part del procés més ampli de renovació conegut com a perestroika. Comportava una considerable liberalització de la informació de les idees.

Guerra Freda

Expressió emprada per a caracteritzar la tensió que, en el període comprès entre el 1947 i el 1991, oposà d'una banda els EUA i el bloc occidental i de l'altra l'URSS i el bloc comunista.

Hiperinflació

Augment disparat dels preus que provoca una desvaloració i pèrdua de confiança en el diner i, com a conseqüència, una preferència generalitzada per l'adquisició de béns.

Holding

Societat que posseeix accions d'altres societats, del mateix sector o no. Com a representatives del capital, aquestes accions pertanyen al holding, bé que l'actiu industrial pot restar en mans de les societats d'explotació. La majoria dels països han posat restriccions legals als holdings.

Humanisme

Il·lustració

Corrent de pensament que col·loca l'home com a centre de l'univers.

Moviment intel·lectual europeu, centrat en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 i la revolució francesa del 1789. Es proposava d'il·luminar la humanitat amb les llums de la raó, per arribar a la felicitat general.

Impressionisme

Corrent estètic iniciat i desenvolupat sobretot a França al darrer quart del s XIX. Aguditzà la recerca d'una realitat més autènticament reflectida que en la pintura anterior. Centrant-se en temes tan prosaics i quotidians com els del realisme, els impressionistes els pintaven, però, in situ, com en una instantània fotogràfica i molt sovint en una sola i ràpida sessió, i aconseguiren visions fugaces que, en ésser exposades, desferen la diferenciació convencional entre esbós i obra definitiva. La característica més evident és la de representar la llum actuant sobre els colors: amb pinzellades breus, els impressionistes normalment no barregen els colors, generalment purs, al suport, sinó que, inspirant-se en teories científiques, deixen que siguin barrejats per l'ull humà, que obté, així, una aparença molt més viva de la realitat representada.

Indústria punta de llança / Sector

Internet

Neix a partir d'un projecte de comunicacions impulsat el 1966 pel departament de defensa dels Estats Units amb l'objectiu de fer possible la comunicació entre ordinadors, de tal manera que, en l'eventualitat d'un atac massiu (especialment nuclear), la comunicació no pogués ser mai completament desactivada. Inicia la connexió entre diverses xarxes.

Islamisme

Conjunt de teories polítiques i socials que pensen que a la vida quotidiana s'ha d'implantar les doctrines de l'Alcorà i la Xaria mitjançant diverses formes que poden ser pacífiques i moderades, com associacions i partits polítics, o radicals, com el terrorisme.

Laïcització

Al segle XIX francès la paraula laïcització va significar sobretot l'esforç de l'estat per sostreure l'educació al control dels ordes religiosos, oferint una escola pública controlada exclusivament per l'estat igual per a tots. El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de l'home, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

Lliurecanvisme

És la doctrina econòmica que propugna la no intervenció estatal en el comerç internacional, permetent que els fluxos de mercaderies es governin pels avantatges de cada país i la competitivitat de les empreses, suposant que amb això es produirà una adequada distribució dels béns i serveis i una assignació òptima dels recursos econòmics a escala planetària. El lliurecanvisme és considerat com el primer capitalisme i planteja la llibertat absoluta de negoci i comerç enfront de les rigideses de l'economia de l'Antic Règim.

Liberalisme

És un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de l'acció individual per sobre de la col·lectiva.

Monarquia Parlamentària

És el sistema de govern comú en moltes democràcies occidentals actuals, en el qual el rei o monarca exerceix la funció de cap d'estat sota el control del poder legislatiu (Parlament) i del poder executiu (govern).

Mur de Berlín

El mur de Berlín (la propaganda de l'RDA el considerava un "mur de protecció antifeixista", en altres llocs també va ser anomenat "mur de la vergonya") era part de la frontera interalemanya i separà Berlín Oest de Berlín Est i de l'RDA del 13 d'agost de 1961 al 9 de novembre de 1989. És el símbol més conegut de la Guerra Freda i de la divisió d'Alemanya.

Monarquies Absolutes

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi de què el sobirà (rei, emperador, tsar,...) ostenta el poder absolut.

En la monarquia absoluta no existeix cap divisió de poders.

Nació

Conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Nacionalisme

Corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Nazisme

El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya nazi des de 1933 fins el 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Neoclassicisme

Estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Neocolonialisme

És el control i la tutela que segueixen exercint les potències colonials sobre les seves antigues colònies. El neocolonialisme seria l'herència del colonialisme històric i, alhora, la continuïtat del sistema capitalista globalitzador.

Neoliberalisme

El terme neoliberalisme es refereix a la filosofia politicoeconòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política. Així el paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals.

New Deal

Conjunt de mesures polítiques posades en marxa pel partit Demòcrata dels Estats Units i pel seu president, Franklin D. Roosevelt entre 1933 i 1937, per actuar de forma enèrgica sobre el que es consideraven les causes de la crisi provocada pel Crac del 29 de Wall Street. Aquestes mesures es basaven en la teoria de l'intervencionisme de l'estat.

New Journalism

Estil de periodisme dels anys 1960 i 1970. Es caracteritza per aplicar recursos i tècniques de la literatura de ficció considerades incorrectes pel periodisme tradicional fins aquell moment. Per aquest motiu, el Nou Periodisme suposa una renovació en les formes de narració dels reportatges, cròniques i entrevistes, combinant el millor de la literatura amb el millor del periodisme.

Països nous

Països no alineats

El moviment dels no-alineats (o moviment dels països no-alineats) és una organització internacional que agrupava 118 Estats el 2008 (17 Estats i 9 organitzacions internacionals hi tenen a més l'estatut d'observador), que es defineixen com a "no sentir-se alineats ni amb, ni contra de cap gran potència mundial".

Pacifisme

És l'oposició a la guerra i a les altres formes de violència, expressada a través d'un moviment polític o com una ideologia específica. El pacifisme de principis sosté que en qualsevol circumstància, des de la guerra a la violència física interpersonal, la violència és moralment incorrecta.

Panarabisme

El panarabisme és una ideologia política pròpia del nacionalisme àrab que propugna que tots els pobles àrabs conformen una única nació i que han de caminar cap a la seva unitat política.

Patró or

Pla Marshall

El Pla Marshall, nom popular de l'European Recovery Program (ERP) era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial. La iniciativa va rebre el nom del Secretari d'estat americà George Marshall i fou dissenyat principalment pel Departament d'Estat.

Pop art

L'art pop és el resultat d'un estil de vida, la manifestació plàstica d'una cultura (pop) caracteritzada per la tecnologia, el capitalisme, la moda i el consumisme, on els objectes deixen de ser únics per a ser pensats com productes en sèrie. En aquest tipus de cultura també l'art deixa de ser únic i es converteix en un objecte més de consum. El màxim exponent del moviment, Andy Warhol.

Positivisme

El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals. En virtut d'això, el positivisme considera la metafísica i la teologia com a sistemes de coneixement imperfectes i inadequats.

Postmodernitat

El terme postmodernitat designa genèricament un ampli nombre de moviments artístics, culturals i filosòfics del segle XX definits en divers grau i manera per la seva oposició a (o superació al·legada de) la modernitat.

Primavera àrab

Les protestes dels països àrabs de finals de l'any 2010 i principis del 2011 foren una sèrie d'importants aixecaments, manifestacions i protestes sense precedents que s'iniciaren als països àrabs de l'Orient Mitjà i el Màgrib, com Tunísia (Revolució de Tunísia), Egipte (revolució egípcia de 2011), el Iemen, Líbia (revolució líbia de 2011), Síria (Revolta a Síria de 2011), Algèria i Jordània, i amb menor incidència a Mauritània, l'Aràbia Saudita, Oman, Sudan i el Líban, que van derrocar els governs d'Egipte, Tunísia i Líbia.

Proletariat

El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera. La classe social proletària és aquella que no disposa de la propietat dels mitjans de producció i que ha de llogar la seva força de treball a canvi d'un salari per a la seva subsistència.

Quart món

Terme amb el qual es designa les mancances i la marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en societats en les quals bona part dels seus integrants gaudeix d'abundància i de prosperitat. Generalment és associat a grups minoritaris: presos, homosexuals, immigrats, minories ètniques, aturats, drogoaddictes, etc. A Catalunya el terme fou introduït per l'organització Justícia i Pau.

Racionalisme

Doctrina filosòfica per a la qual la raó és l'única font absolutament vàlida per al coneixement, la comprensió o la interpretació veritable de la realitat. Desig d'emancipar-se de la fe religiosa sobrenaturalista. Els seus dos representats més extrems van ser Parmènides i Hegel. Va trobar la seva màxima expressió als s. XVII i XVIII. Considerat com a ideal de la ciència.

Racisme

Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes, certes races o cultures són sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o a destrucció física. El representat més contemporani és R. Kipling.

Realisme

El realisme és el corrent artístic, especialment pictòric i literari, de mitjan s XIX, caracteritzat per voler representar les coses tal com són en la realitat sense embellir-les. El moviment realista, nascut a França, s'estengué arreu i tingué com a conseqüència l'impressionisme. Un dels màxims representats va ser G. Courbet i H. Daumier. Representant català Ramon Martí i Alsina.

Reforma protestant

Va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 Tesis de Martí Luter, el 1517. El moviment va començar com un intent de reforma de l'Església Catòlica. Els punts més polèmics es van centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Església sobre el purgatori. La Reforma va donar lloc a una sèrie de guerres religioses que van culminar en la Guerra dels Trenta Anys.

Renaixement

El Renaixement és un moviment intel·lectual i artístic que renova la cultura medieval amb la reivindicació del món clàssic grecollatí. El Renaixement abraça el període que va des del darrer terç del segle XV fins als inicis de la segona meitat del segle XVI. La cultura del Renaixement gira entorn de l'home i atorga una rellevància especial a la necessitat de la seva educació.

República

Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta. La durada del mandat presidencial, les seves funcions i les relacions amb el poder legislatiu són determinades per la constitució. La idea republicana neix amb el concepte de sobirania nacional i té les seves primeres realitzacions en la independència nord-americana i la Revolució Francesa.

Revolució industrial

Procés accelerat que va caracteritzar el pas de les societats agràries de l'Antic Règim a una nova etapa de creixement econòmic i demogràfic autosostingut, basat en la producció industrial. El procés comporta un conjunt de canvis que significaren la desaparició de l'Antic Règim econòmic i la implantació del capitalisme industrial. La Revolució Industrial és un procés d'industrialització, amb el conjunt de transformacions econòmiques i socials que aquest comporta.

Romanticisme

Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del s XVIII i durant el s XIX, s'estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l'art i de la vida. El terme romàntic, que defineix aquest moviment, aparegué primer a Anglaterra durant el s XVII amb el significat d'irreal, però també amb el significat de pintoresc.

Sindicalisme

Moviment dels treballadors organitzats en sindicats en defensa d'una millora de llurs condicions de vida i de treball. Sorgí com a conseqüència de la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció, produïda pel desenvolupament del sistema capitalista.

Sionisme

Moviment creat a la segona meitat del s XIX per rabins i pensadors jueus de l'Europa oriental, encaminat a reconstruir a Palestina una pàtria jueva que acollís els jueus de tot el món que ho volguessin. De caràcter religiós i filantròpic al principi, anà prenent un aire més polític i nacionalista. El sionisme deu el nom a Sió, un dels turons de Jerusalem, on la tradició situa la tomba del rei bíblic David.

Sobirania nacional

El poder polític recau en el conjunt de la nació i no està sotmès a cap altra força externa. El principi de sobirania nacional postula que la legitimitat del poder emana de la nació i s'expressa mitjançant eleccions periòdiques.

Socialisme científic

El socialisme científic és el suport teòric i pràctic

que se li va donar al socialisme per Karl Marx i Friedrich Engels i on es critica al socialisme utòpic. El socialisme científic busca mitjançant la força de la revolució el canvi social mitjançant un estudi científic de la societat regint per l'historicisme i no per obrar de l'esperit. Segle XIX.

socialisme utòpic

Fase inicial de l'evolució del pensament i de l'acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d'un futur sistema social "perfecte", harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.

sociologia

Ciència social que té per objecte l'estudi racional i crític de la societat humana. Investiga la dimensió social de l'home,

sostre malthussià

Es va donar a Japó,  durant el període Tokugawa (Significa el poder d'una dinastia feudal que va arrabassar el poder a la dominació mongol el segle XVll) durant la industralització. l'economia es fonamentava en una agricultura de subsistència on l’avortament i l'infanticidi eren pràctiques habituals per tal de defugir de les crisis demogràfiques això es coneix com, sostre malthussià.

stalinisme

Interpretació teòrico-pràctica del marxisme-leninisme imperant a l'URSS i dins els partits comunistes ortodoxos d'arreu del món durant el govern de Josif Stalin. El terme, que designa no solament una doctrina, sinó també les realitzacions pràctiques de la Unió Soviètica en els terrenys econòmic, social o cultural. concepte en un sentit negatiu i crític fou iniciada per l'"oposició d'esquerra" dirigida per L.Trockij durant els anys trenta.

sufragi

Manifestació de la pròpia voluntat en una assemblea, en unes eleccions, en una consulta, etc, per mitjà d'un vot. Perquè un sufragi sigui considerat democràtic i expressió real de la voluntat del poble, el vot ha de ser universal, lliure, directe igual i secret.

surrealisme

Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l'escultura. Nascut com a conseqüència del dadaisme. Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S.Freud. Al grup inicial s'afegiren els pintors H.Arp, M.Ernst, A.Masson i J.Miró.

take off

En anglès, "arrencada", "envol", "enlairament". Expressió utilitzada en economia per designar el moment de l'arrencada econòmica, quan s'han pogut superar les trabes que impedien el desenvolupament.

taylorisme

Sistema d'organització científica de la producció aplicada a les grans empreses, amb l'objectiu d'augmentar la productivitat. . La seva aplicació va donar lloc a la primera cadena de muntatge, introduïda a la fàbrica Ford, el 1913. Sistema d'organització del treball, basat en les idees de F.W.Taylor. Treball en serie, dividit per tasques, el temps d’execució de les quals es determina mitjançant cronometratges. Grans cadenes de producció.

teló d’acer

És el nom amb què els mitjans polítics i de difusió anticomunistes d'occident van designar, a partir dels anys de la Guerra Freda, a les fronteres entre els països occidentals i els països socialistes de l'Est d'Europa i de l'URSS. El Teló d'Acer o la Cortina de Ferro va ser un terme encunyat per l'ex Primer Ministre britànic Winston Churchill.

tercer món

Terme emprat en referència amb el conjunt de països sotmesos a condicions de subdesenvolupamet. Es generalitzà després de la Segona Guerra Mundial, quan els economistes dels països capitalistes desenvolupats es plantejaren les noves relacions econòmiques que calia establir en els antics països colonitzats o en els que la descolonització semblava inevitable. Els trets fonamentals per a identificar els països que integren el Tercer Món solen ésser: baixa renda per capita, insuficiència alimentària, estat sanitari defectuós, baix nivell d'instrucció, industrialització reduïda, consum feble d'energia mecànica, nivells de subocupació importants i feblesa de la integració nacional.

totalitarisme

Règim polític que exerceix una forta intervenció en tots els ordres de la vida d'una nació o d'un estat i que, sense admetre cap forma d'oposició legal, concentra la totalitat dels poders estatals en mans d'un grup o partit, no respectant o reduint els drets cívics i polítics i les llibertats públiques. Identificat sovint amb els règims extremistes de dreta o d'esquerra. . Té com a trets característics:

l'existència d'un partit únic.         Estret control dels mitjans d'expressió i de comunicación Eficaç aparell repressiu. Política exterior de caire imperialista i militarista. Actitud intolerant envers les comunitats nacionals existents dins l'estat.

TRUST

Agrupament d'empreses que comporten un poder de monopoli. En sentit estricte, és el resultat de la unió de diverses empreses per a crear-ne una de nova, que passa a ésser jurídicament posseïdora de la majoria de les accions de les altres i, per tant, a tenir-ne el domini.