Conceptes Clau Història d'Espanya: Gremis, Desamortització i Guerrilla

Gremis: Corporacions Laborals Històriques

Els gremis eren corporacions laborals constituïdes per artesans o comerciants dedicats a un mateix ofici i encarregades de la direcció i reglamentació dels diversos aspectes professionals dins d'una localitat, sota la supervisió dels municipis. La seva finalitat era, a més de l'assistència mútua dels associats, controlar les tècniques de treball, la qualitat dels productes, el volum i els preus de la producció, el nombre de mestres que podien exercir l'ofici, etc.

El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà, que només assolí un desenvolupament extens a les capitals i les ciutats importants. Durant el segle XVIII i el primer terç del XIX, els gremis experimentaren un procés de decadència, tot i que lent i molt matisat. A Espanya, la política de reforma fou aplicada pels ministres de Carles III i Carles IV i fou superada pels decrets del 1813, definitivament implantats el 1836, els quals proclamaven la llibertat d'indústria i de treball, tot permetent la continuïtat dels gremis com a associacions voluntàries de petits empresaris.

Tractat de Fontainebleau: Pacte i Conseqüències

El Tractat de Fontainebleau fou un pacte signat entre Espanya i França el 27 d'octubre de 1807 pel qual s'establia la partició de Portugal, únic aliat de la Gran Bretanya a Europa, entre les forces espanyoles i les franceses.

El tractat estipulava que:

• El nord de Portugal (províncies de Minho i Douro) formaria el regne de la Lusitània Septentrional i seria per al rei d'Etrúria, net de Carles IV, a canvi del seu regne italià.
• Les províncies d'Alentejo i Algarve serien per al primer ministre espanyol, Manuel de Godoy.
• La resta romandria de moment sota l'administració franco-espanyola.

Aquest tractat va motivar la concentració de tropes franceses a Espanya, fet que va donar lloc a la Guerra del Francès (o Guerra de la Independència).

Desamortització: Reforma Agrària i Béns de Mans Mortes

La desamortització és l'acte jurídic pel qual els béns de mans mortes tornen a la condició de lliures. Té per finalitat limitar les possibilitats d'adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques (eclesiàstiques o civils), en benefici de les persones particulars o físiques. Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat.

Godoy i el secretari de finances, Miquel Gaietà Soler, dugueren a terme la primera desamortització eclesiàstica general (1798-1807), amb l'objectiu de multiplicar el nombre de propietaris, posar noves terres en conreu i consolidar el crèdit. Amb la invasió napoleònica, foren suprimits (1808-09) per Josep I els ordes militars i religiosos, la Inquisició, els drets feudals i les justícies particulars, i els seus béns foren nacionalitzats.

Les Corts de Cadis seguiren una política semblant; però el règim absolutista de Ferran VII abolí totes les reformes (1814). El Trienni Liberal (1820-23) fou, tanmateix, el pròleg de les grans desamortitzacions: fou novament suprimida la vinculació, el delme reduït a la meitat —el de l'estat ho fou del tot—, i es posaren en venda els béns del clergat, col·legis, ordes militars, Inquisició —definitivament abolida— i predis del Banc de Sant Carles. El 1823, la intervenció de la Santa Aliança féu possible el retorn a l'Antic Règim (1823-33) i la reversió a l'Església de les propietats desamortitzades, però es procurà de frenar l'acaparament de terres.

Guerrilla: Lluita Irregular i Resistència Popular

La guerrilla és una lluita armada irregular de grups de paisans contra l'opressor, ja sigui un exèrcit ocupant o el mateix poder constituït. La guerrilla té regles pròpies, basades en:

• La preferència per l'emboscada.
• El coneixement del terreny (preferentment accidentat).
• La rapidesa de dispersió i de concentració de forces.
• La complicitat del paisanatge.
• La solidaritat del grup.
• Una comunitat d'objectius que, com a element de cohesió, són l'equivalent de la disciplina de l'exèrcit regular.

La guerrilla a Espanya, en la Guerra de la Independència, va tenir el caràcter de lluita nacional i popular per excel·lència.