Conceptes Clau de la Història Moderna

IL·LUSTRACIÓ: Moviment filosòfic, polític i social que es va desenvolupar a Europa i Amèrica durant el segle XVIII. Va fer una crítica molt profunda dels ideals de l’Antic Règim. Es caracteritza fonamentalment per una confiança absoluta en la raó, la ciència i l’educació, per millorar la vida humana, i una visió optimista de la vida i defensa de la llibertat de l’home i dels seus drets com a ciutadà.

ECONOMIA SENYORIAL: Sistema econòmic caracteritzat per la propietat senyorial (grans extensions de terreny propietat de la noblesa les quals els pagesos treballaven a canvi de pagar rendes), el manteniment de la servitud i el pagament dels drets feudals.

ABSOLUTISME: Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic. La forma més usual de l'absolutisme és la monarquia absoluta.

CENTRALITZACIÓ: Sistema de govern en què l'acció política i administrativa està concentrada en mans del Govern central i de les administracions i les institucions que en depenen.

ROTACIÓ DE CONREUS: Sistema de conreu que es basava a alternar els conreus anuals sobre la mateixa terra. Generalment se sembra només una part de la terra deixant l’altra en guaret per sembrar-hi l’any següent (rotació biennal) o al cap de dos anys (rotació triennal).

MANUFACTURES: Etimològicament vol dir “fet a mà” i es refereix als productes elaborats manualment, especialment els del ram tèxtil (filats i teixits).

GREMIS: Eren corporacions laborals constituïdes pels artesans o comerciants dedicats a un mateix ofici i encarregades de la direcció i reglamentació dels diversos aspectes professionals dins d’una localitat. La seva finalitat era, a més de l’assistència mútua dels associats, controlar les tècniques de treball, la qualitat dels productes, el volum i els preus de la producció, el nombre de mestres que podien exercir l’ofici, etc.

BURGESIA: Classe social que es va formar a la societat feudal com a nou grup social que, abandonant tota dependència directa de la terra, s’emancipà de l’estructura feudal i fomentà la seva existència en l’intercanvi de béns que ell no havia produït. Al segle XVII, l’augment de la població, el comerç colonial i la puja general dels preus va fer augmentar el poder econòmic de la burgesia comercial. Amb les transformacions agràries i la formació del capital comercial al segle XVIII, la burgesia esdevingué prou potent per a posar fi a l’Antic Règim (1789).

LA PESTA NEGRA: També coneguda com a Mort Negra. Va ser una epidèmia de pesta que va devastar Europa i Àsia a mitjans del segle XIV i es calcula que va provocar la mort d’aproximadament un terç de la població europea.

PETITA EDAT DE GE: Va ser un període fred que es va produir des de la meitat del segle XIV fins a la meitat del segle XIX. Amb la seva arribada va posar punt final a una era extraordinàriament calorosa anomenada “Òptim climàtic medieval”.

HEREU: Fill més gran d’una família designat a rebre una herència. També anomenat primogènit.

COMERÇ COLONIAL: Fou el comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis. Aquesta expansió comercial va afavorir la proliferació de mercaders, banquers i prestadors i el desenvolupament de bancs i companyies comercials. L'acumulació de capitals del comerç colonial va permetre una gran prosperitat econòmica al llarg del segle XVIII, que fou clau per a forçar l'enderrocament de les estructures de l'Antic Règim.

CORT REIAL: Seguici que acompanyava al rei i l’ajudava a realitzar les seves tasques. Estava format per familiars i funcionaris.

PACTISME: Sistema polític en el qual el rei ha de mantenir l’equilibri de les seves funcions amb el que estableixen les Corts.

SOBIRANIA NACIONAL: És un concepte que dóna tot el poder a la nació, és a dir, a la ciutadania. Aquesta deixa constància en la constitució que li cedeix el poder a l'estat. Ara el rei esdevé un representant ideològic sorgit de la teoria política liberal.

CONTRACTE SOCIAL: Acord entre els individus o entre aquests i la comunitat, que hom suposa generalment implícit com a base de l’organització social.