Conceptes Clau Història Música: Renaixement, Barroc, Medieval
Clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,01 KB
Prima i Seconda Pràctica
Prima Pràctica i Seconda Pràctica: Al segle XVI, Monteverdi fa referència a aquests conceptes als seus llibres de madrigals. En aquests llibres, ens mostra el pas de l'estil vocal del Renaixement a la nova textura de melodia acompanyada, que és on s'inicia el Barroc musical. La Prima Pràctica representa la textura musical del Renaixement. La Seconda Pràctica representa la textura musical del Barroc. Aquestes dues pràctiques són diferents a causa de l'evolució pel pas d'una època a una altra.
Ars Nova Musical
Ars Nova: És el nom que rep l'estil musical que es va desenvolupar a França i Itàlia al segle XIV, quan aquests països van instaurar la música polifònica en la seva societat. L'Ars Nova va representar un canvi radical en la música medieval.
Compositors destacats:
- Philippe de Vitry (Motet isorítmic)
- Machaut (Missa de Notre Dame)
Instruments al Renaixement
Al Renaixement, els instruments es classificaven per famílies. Això ho feien perquè cada conjunt estigués format només per instruments de la mateixa sonoritat o semblant, i no es barregessin timbres com, per exemple, el d'una vihuela amb un sacabutx. Un so homogeni és el so que produeix un conjunt d'instruments de la mateixa família, és a dir, de so idèntic o molt semblant.
Tipus de Missa Històrica
Principals tipus de Missa:
- Missa de discant
- El cantus firmus (melodia) estava a la veu superior.
- Missa de tenor
- El cantus firmus (melodia) es trobava en la veu del tenor.
- Missa amb cantus firmus paràfrasis
- El cantus firmus (melodia) anava de veu en veu, sovint en notes llargues.
- Missa paròdia
- El cantus firmus (melodia) s'usava per a parodiar. Emprava melodies o peces polifòniques de l'època (profanes o sacres) a les quals es canviava el text i s'afegien noves veus.
Martí Luter i l'Església
Martí Luter es va apartar de l'Església Catòlica a causa de la seva oposició a diverses pràctiques i doctrines d'aquesta que considerava corruptes o no fonamentades en la Bíblia. Un exemple era la venda d'indulgències, és a dir, Luter criticava que a l'Església Catòlica del seu temps es permetia als fidels que paguessin per alliberar-se dels seus pecats.
Música abans del Concili de Trent
La forma de música que predominava abans del Concili de Trent era la música religiosa francoflamenca. Aquesta aportava naturalitat rítmica, melòdica i harmònica, emprant-hi intervals consonants (terceres i sextes). Predominava la polifonia contrapuntística a 6 veus.