Conceptes Clau de Lingüística: Sociolectes, Deixis i Gramàtica

La Variació Diastràtica: Sociolectes i Argot

Les varietats diastràtiques, socials o sociolectes són aquelles que identifiquen el grup social a què pertany un parlant.

Trets per a la Definició d'un Sociolecte

• Classe social: Baixa, mitjana o alta.
• Nivell cultural: Sense estudis, estudis primaris, secundaris o superiors.
• Generació: Infants, joves, adults o ancians.
• Grup ètnic o social: Delinqüents, grunge, gòtics, queer, científics, etc.

Què és l'Argot?

Un argot és una varietat lingüística pròpia d'un grup social o d'un àmbit laboral concret, que té paraules o expressions que l'identifiquen com a col·lectiu.

Trets per a Caracteritzar l'Argot (Sociolecte)

• Metàtesi o transposició de fonemes o síl·labes: estirabel.
• Apòcope o escurçament de mots: filo, poli, mani...
• Annexió d'afixos: calabosseris (per calabós).
• Jocs de derivació: bareto, litrona, botelló.
• Transposició de significats: dàtils, carabassa (suspens), etc.
• Metàfores, metonímies i sinècdoques: farina (cocaïna), ferro (pistola).
• Manlleus d'altres llengües: random, crush, hater, etc.

La Deixis: Marques Díctiques Espacials i Temporals

Les marques díctiques espacials es refereixen a l'espai en què s'esdevé la comunicació, i les marques díctiques temporals fan referència al temps en què es desenvolupa l'enunciació.

Díctics Espacials

• Determinants demostratius: aquest / este, aqueix / eixe, aquell.
• Pronoms demostratius: açò, això, allò.
• Adverbis espacials: ací, aquí, allí, allà.
• Alguns verbs: vindre, anar.

Les unitats lingüístiques que fan referència al temps:

Díctics Temporals

• Morfemes verbals de present: pense.
• Morfemes verbals de passat simple i passat perifràstic: pensí / vaig pensar.
• Morfemes verbals de futur: pensaré.
• Adverbis temporals: ara, hui / avui, ahir, demà, despús-demà...

Dixi Personal i Polifonia

La dixi personal comprèn les marques referides a l'emissor i al receptor de l'enunciació (1a i 2a persona).

La polifonia es produeix quan un emissor incorpora en el seu discurs altres veus discursives. Aquesta es transmet mitjançant el discurs citat, que consisteix a incorporar-hi de manera explícita l'enunciació d'un altre emissor (Discurs directe i indirecte).

Els Especificadors: Determinants i Quantificadors

Els especificadors són les paraules que precedeixen el nom i actualitzen el seu significat, marcant-ne la referència (els determinants) o delimitant-ne l'extensió (els quantificadors).

Tipus d'Especificadors

• Determinants: Articles, demostratius, possessius.
• Quantificadors: Indefinits, numerals, quantitatius.

Categories de Determinants

• Articles: Definit (la casa), indefinit (una cadira), personal (en) i neutre.
• Demostratius: Aquest / este, aqueix / eixe, aquell.
• Possessius: Meu, teu, seu. Nostre, vostre, seu.

Categories de Quantificadors

• Indefinits: Qualsevol persona, un altre dia, uns quants.
• Numerals: Assenyalen una quantitat de manera precisa (1r, dos, mig).
• Quantitatius: Assenyalen quantitat sense precisar-la (molta fam, més, menys).

Mots Jòquer i Precisió Lexical

Els mots jòquer són aquelles paraules que tenen un significat genèric o molt imprecís (P. ex.: fer, això, cosa, dir...).

Per millorar la precisió, es poden substituir per termes més específics:

• Donar: atorgar, dotar de, dipositar en, lliurar, cedir...
• Dir: afirmar, insistir, convèncer, respondre...
• Ficar: incloure, introduir, atendre, presentar...
• Eixir: sorgir, presentar-se, inventar...

Fonètica: Consonants Oclusives del Català