Conceptes Clau de Literatura Catalana: Tòpics, Figures i Moviments

Tòpics Literaris i Expressions Llatines

Principals Tòpics Llatins i Metàfores

• Aurea mediocritas – La mitjana daurada

  Defensa la moderació i l'equilibri, evitant els extrems. Exemple: "Feliç aquell que, lluny dels negocis... conrea amb els seus bous els camps heretats dels pares." – Horaci

• Beatus ille – Sortós aquell

  Elogi de la vida senzilla i retirada al camp. Exemple: "Feliç aquell que, lluny dels negocis... conrea amb els seus bous els camps heretats dels pares." – Horaci

• Carpe diem – Aprofita el dia

  Gaudeix del present perquè el temps passa ràpid. Exemple: "Aprofita el dia, confiant tan poc com puguis en el demà." – Horaci

• Homo viator – L'home viatger

  La vida com un viatge ple de canvis i aprenentatges. Exemple: "A la meitat del camí de la nostra vida em vaig trobar en una selva fosca..." – La Divina Comèdia

• Memento mori – Recorda que has de morir

  Reflexió sobre la mort inevitable. Exemple: "Tot el que fem ens acosta a la mort." – Sèneca

• Tempus fugit – El temps fuig

  El temps passa ràpid i no es pot recuperar. Exemple: "Fins i tot mentrestant, fuig irreparablement el temps." – Virgili

• Ubi sunt – On són?

  Pregunta sobre els que ja no hi són, sovint els morts. Exemple: "On són els reis poderosos... els luxes i les riqueses?" – Jorge Manrique

• La vida com un riu

  Metàfora de la vida com un riu que desemboca a la mort. Exemple: "Les nostres vides són els rius que van a parar al mar, que és el morir..." – Jorge Manrique

• Vita somnium – La vida com un somni

  La vida és irreal, una il·lusió. Exemple: "La vida és somni, i el somni, res és..." – Quevedo

• Dona angelicata

  Idealització de la dona com a ésser perfecte, pur i diví. Exemple: "Els seus ulls són l'espill del cel, la seva veu, melodia divina."

• Amor post mortem

  L'amor continua més enllà de la mort. Exemple: "Ni tan sols la tomba podrà separar els nostres cors."

• Amor vincit omnia – L'amor ho venç tot

  L'amor com a força superior. Exemple: "No hi ha obstacle que l'amor no pugui vèncer."

• Colligo rosas

  Gaudir de la joventut i l'amor abans que passin. Exemple: "Cull les roses de l'amor abans que s'esvaeixin."

• Theatrum mundi – La vida com un teatre

  El món és un escenari i tots hi actuem. Exemple: "Tots som actors en l'escenari del món."

• Fortuna imperatrix mundi

  La fortuna (destí) governa el món de manera capritxosa. Exemple: "Els designis de la fortuna són tan imprevisibles com el vent."

• Contemptus mundi

  Menyspreu pel món material; valoració de l'espiritual. Exemple: "Aquest món no és res comparat amb la pau de l'esperit."

• Vanitas vanitatum – Tot és vanitat

  Reflexió sobre la futilitat de les coses terrenals. Exemple: "Tot és vanitat, res no perdura en aquest món canviant."

• Militia amoris – La milícia de l'amor

  L'amor com una batalla constant. Exemple: "En l'amor, com en la guerra, cal lluitar sense defallir."

• Omnia mors aequat – La mort ho iguala tot

  Davant la mort, tothom és igual. Exemple: "Davant la mort, reis i camperols són iguals."

• Descriptio puellae

  Descripció idealitzada de la bellesa femenina. Exemple: "Els seus cabells són d'or, la seva pell, de porcellana."

• Eros i Thanatos

  Unió entre amor i mort. Exemple: "L'amor i la mort ballen junts en el destí dels homes."

• Llibre de la natura

  La natura com a reflex de l'ordre diví o universal. Exemple: "Els arbres i els estels són les pàgines del llibre de la creació."

• Delectare et prodesse

  La literatura ha d'ensenyar i entretenir alhora. Exemple: "Un bon poema t'ensenya mentre et fa somiar."

• Collige, virgo, rosas – Recull, verge, les roses

  Crida a gaudir de la joventut i la bellesa abans que passin. Exemple: "Gaudeix de la teva bellesa ara que encara floreix..."

• Vanitas vanitatum et omnia vanitas

  Tota ambició humana és inútil davant la mort. Exemple: "Tot el que acumulem és inútil; la mort iguala el ric i el pobre..."

• Peregrinatio vitae

  La vida com un viatge cap al més enllà. Exemple: "Caminem per la vida com pelegrins, amb l'esperança d'arribar al repòs etern."

Preguntes Freqüents sobre Tòpics Literaris

1. Citeu un tòpic literari i expliqueu-lo.

   Un tòpic literari molt utilitzat en la literatura és el Carpe Diem, que es refereix a la importància de gaudir del moment present, ja que el temps passa molt ràpid i no es pot recuperar.

2. Expliqueu el tòpic de la "dona angelicata" emprat en literatura.

   El tòpic de la "dona angelicata" reflecteix la idealització de la dona com un ésser perfecte, pur i diví, sovint allunyat de la realitat i vinculat a valors espirituals i elevats.

3. Expliqueu una d'aquestes expressions de la mitologia grecollatina: "Obrir-se la capsa de Pandora".

   Aquesta expressió prové del mite de Pandora. Zeus va regalar-li una capsa i li va dir que no la podia obrir, però la seva curiositat va ser més forta i, en obrir-la, van sortir tots els mals del món.

   ➤ S'utilitza per referir-se a una acció que desencadena molts problemes o desgràcies.

4. Què és un tòpic literari?

   Un tòpic literari és una idea o tema recurrent en moltes obres literàries al llarg de la història. Sol tractar temes universals com l'amor, la mort, el pas del temps, la bellesa o la natura, i ajuda a transmetre reflexions humanes comunes.

Vertader o Fals sobre Tòpics Literaris

• El tòpic literari locus amoenus vol dir "lloc amè, agradable". (V)
• Carpe diem és un gènere literari. (F)
• L'amor post mortem és un tòpic que significa "amor més enllà de la mort". (V)
• El tòpic literari homo viator vol dir "home viatger". (V)
• L'expressió ubi sunt és un tòpic literari. (V)

Figures Retòriques

Definició i Classificació de Figures Retòriques

1. Expliqueu què és una figura retòrica semàntica i citeu-ne un exemple.

   Una figura retòrica semàntica es basa en l'ús del significat de les paraules; sovint es creen relacions figurades o dobles significacions. Alguns exemples de figures retòriques semàntiques són la metàfora (identificació entre dos elements que comparteixen una semblança) o la personificació (atribució de qualitats humanes a animals, objectes o conceptes abstractes).

2. Expliqueu què és una figura retòrica gramatical i citeu-ne un exemple.

   Les figures gramaticals es basen en l'estructura sintàctica o gramatical de la frase. Sovint consisteixen en alteracions de l'ordre convencional dels elements de la frase o en la repetició. Alguns exemples de figures retòriques gramaticals serien l'anàfora (repetició d'una o més paraules al principi de versos) i l'hipèrbaton (alteració de l'ordre habitual de les paraules dins la frase).

3. Expliqueu què és una figura retòrica fonètica i citeu-ne un exemple.

   Les figures fonètiques es basen en l'aspecte sonor del llenguatge. L'objectiu és crear efectes acústics per captar l'atenció, provocar musicalitat o reforçar el significat a través del so. Alguns exemples de figures retòriques fonètiques són l'al·literació (repetició d'un mateix so en diverses paraules seguides o pròximes) i l'onomatopeia (imitació de sons naturals mitjançant paraules).

Vertader o Fals sobre Figures Retòriques

• Els termes "hipèrbole" i "hipèrbaton" es refereixen a recursos retòrics. (V)
• Una hipèrbole és una exageració. (V)
• La hipèrbole és un tòpic literari. (F)
• La interrogació retòrica consisteix en una pregunta que no espera cap resposta de ningú. (V)
• L'epítet és un adjectiu que aporta una informació significativa essencial. (F)

Diferència entre Figures Fonètiques, Gramaticals i Semàntiques

Les figures retòriques es classifiquen segons l'element del llenguatge que modifiquen:

• Figures fonètiques: afecten el so de les paraules.
• Figures gramaticals o de construcció: alteren l'ordre o l'estructura gramatical.
• Figures semàntiques: juguen amb el significat de les paraules per expressar idees d'una manera més creativa.

Figures Fonètiques (So)

Aquestes figures se centren en la repetició o imitació de sons per donar musicalitat al text.

• Al·literació

  Repetició d'un mateix so (consonant o vocal) per crear un efecte sonor. Exemple: "El so suau del silenci em sedueix."

• Onomatopeia

  Ús de paraules que imiten sons reals. Exemple: "El rellotge feia tic-tac." / "El gat feia miau."

Figures Gramaticals (Estructura)

Aquestes figures alteren l'estructura de la frase o repeteixen determinats elements gramaticals per crear un efecte rítmic o expressiu.

• Anàfora

  Repetició d'una mateixa paraula o expressió al principi de frases o versos.

  • Exemple: "Plora el cel. Plora el mar. Plora la terra."

• Asíndeton

  Supressió de conjuncions (com "i" o "però") per fer més àgil l'expressió.

  • Exemple: "Va arribar, va veure, va vèncer."

• Polisíndeton

  Ús excessiu de conjuncions, cosa que aporta intensitat o lentitud.

  • Exemple: "I crida, i plora, i riu, i corre..."

• El·lipsi

  S'elimina un element de la frase que s'entén pel context.

  • Exemple: "Jo estudiava; ella, no." (s'omet "estudiava")

• Hipèrbaton

  Canvi de l'ordre habitual de les paraules.

  • Exemple: "D'amor les flames el cor em cremen." (ordre alterat per ressaltar)

Figures Semàntiques (Significat)

Aquestes figures juguen amb el sentit de les paraules per fer-les més expressives o impactants.

• Metàfora

  Identificació d'un element amb un altre per semblança, sense usar "com".

  • Exemple: "Els teus ulls són estrelles." (els ulls brillen com estrelles)

• Comparació (símil)

  Relació entre dos elements usant un nexe com "com" o "semblant a".

  • Exemple: "És valent com un lleó."

• Personificació

  Atribució de qualitats humanes a objectes, animals o idees.

  • Exemple: "La lluna em mirava en silenci."

• Antítesi

  Contraposició de dues idees contràries per destacar-ne el contrast.

  • Exemple: "És tan curt l'amor i tan llarg l'oblit."

• Paradoxa

  Unió d'idees contradictòries que, en el fons, tenen sentit.

  • Exemple: "Morir per viure eternament."

• Hipèrbole

  Exageració per reforçar una idea.

  • Exemple: "Et vaig esperar una eternitat!"

• Ironia

  Es diu el contrari del que es vol dir, sovint amb humor o sarcasme.

  • Exemple: "Quina bona sort he tingut!" (quan en realitat ha tingut mala sort)

Mètrica, Versos i Estrofes

Conceptes Clau de Mètrica

• Què és la mètrica?

  Disciplina que estudia l'estructura i el ritme dels versos.

• Què és un vers?

  Conjunt de mots en una sola línia i es mesura pel nombre de síl·labes i l'accent tònic. Forma part d'una estructura superior: l'estrofa.

• Què és una estrofa?

  Agrupació de versos que formen una unitat; pot tenir rima, mètrica i ritme, i es diferencia d'altres estrofes dins el poema.

• Cesura i Hemistiquis

  Cesura: pausa dins el vers (no sempre coincideix amb un signe de puntuació).

  Hemistiquis: parts en què es divideix el vers a causa de la cesura.

Tipus d'Estrofes

• 2 Versos

  • Apariat (pot ser d'art major o menor)
    • Rodolí: lúdic, popular, pot ser una endevinalla.
    • Codolada: 2 versos d'art menor, medieval i satírica.

• 3 Versos

  • Tercet: generalment d'art major (també n'hi ha d'art menor).

• 4 Versos

  • Quartet: art major + rima consonant. Habitual en sonets, madrigals...

• 5 Versos

  • Quintet: art major, mínim dues rimes consonants.
  • Quinteta: igual que el quintet, però d'art menor.
  • Lira: combinació d'hexasíl·labs i decasíl·labs (anisosil·làbica).

• 6 Versos

  • Sextet: art major i isosil·làbic (mateix nombre de síl·labes).

• 7 Versos

  • Poc habitual. Sovint fusió de quartet + tercet.

• 8 Versos

  • Octava o cobla en català.

• 9 Versos

  • Rar. Fusió d'un quartet + quintet.

• 10 Versos

  • Dècima

• 14 Versos

  • Sonet: 2 quartets + 2 tercets. Pot ser d'art major o menor. Tradició italiana.

Classificació dels Versos

En català, es compta fins a l'última síl·laba tònica.

Fenòmens a tenir en compte:

• Elisió: vocal neutra no es pronuncia davant una altra vocal. Ex: Setze anys.
• Sinalefa: dues vocals de diferents paraules formen un diftong. Ex: Portarà un joc.

D'Art Menor (fins a 8 síl·labes)

• Monosíl·lab: 1 síl·laba (ex: sol, mar)
• Bisíl·lab: 2 síl·labes (ex: surt ara)
• Trisíl·lab: 3 síl·labes (ex: vine aquí)
• Tetrasíl·lab: 4 síl·labes (ex: Ves a dormir)
• Pentasíl·lab: 5 síl·labes (ex: Canta la cançó)
• Hexasíl·lab: 6 síl·labes (ex: El vent bufa fort)
• Heptasíl·lab: 7 síl·labes
• Octosíl·lab: 8 síl·labes (ex: Vora el barranc dels Algadins...)

D'Art Major (9 o més síl·labes)

• Enneasíl·lab: 9 síl·labes
• Decasíl·lab: 10 síl·labes (ex: Sol i de dol, i amb vetusta gonella...)
• Hendecasíl·lab: 11 síl·labes
• Dodecasíl·lab: 12 síl·labes (ex: Mon cor estima un arbre...)

Versos sense Tradició en Català

• Tredecasíl·lab (13 síl·labes)
• Octonari (16 síl·labes)

Preguntes sobre Poesia i Mètrica

1. Què és la poesia?

   La poesia és un gènere literari que expressa idees, sentiments i emocions de manera artística. Es caracteritza per l'ús de versos, sovint organitzats en estrofes, i pot tenir rima o no. A través de la mètrica, el ritme i el llenguatge figurat, la poesia aconsegueix transmetre bellesa i significat.

2. Expliqueu la diferència entre la rima femenina i la rima masculina i poseu-ne un exemple.

   La rima masculina és la rima dels versos que acaben en una paraula aguda, per exemple, "restar". La rima femenina és la rima dels versos que acaben en una paraula plana o esdrúixola, per exemple, "passa", "indústria".

3. Quina diferència hi ha entre un vers blanc i un vers lliure?

   Un vers blanc no té rima, però segueix una mètrica regular amb un nombre determinat de síl·labes; té ritme i musicalitat. Exemple de vers blanc: "La pluja és una bruixa amb els cabells molt llargs / Cascavells li repiquen tota la trena avall". Un vers lliure no segueix una estructura mètrica fixa ni rima; el poeta té llibertat per jugar amb la llargada i la disposició dels versos. Exemple de vers lliure: "muts núvols lents inflats negres brillants".

4. Explica què és un cal·ligrama.

   Un cal·ligrama és un tipus de poema visual. És un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia per tal de representar el contingut del poema.

5. Explica què és una cesura.

   La cesura és una pausa enmig d'un vers d'art major per la qual queda dividit en dues meitats o hemistiquis. Aquesta pausa pot ser marcada per signes de puntuació, canvis de frase o rimes internes. Es marca amb una línia diagonal o doble vertical, i cada hemistiqui segueix les regles de la mètrica com si fos un vers independent. Exemple: "Veig uns grans magatzems // T'agraden? M'atordeixen. // Vols que anem a mirar? // És només un moment. // Te me'n vas cap a dins // i em deixes indolent // entre un exèrcit foll // i dones m'oprimeixen." – Narcís Comadira, Les ciutats.

Vertader/Fals sobre Mètrica i Poesia

• Un vers de quatre síl·labes s'anomena tetrasíl·lab. (V)
• El cal·ligrama és un poema que uneix forma i contingut. (V)
• Un vers de set síl·labes s'anomena hexasíl·lab. (F)
• La cesura divideix un vers en hemistiquis. (V)
• Els versos de set síl·labes s'anomenen heptasíl·labs. (V)

Història de la Literatura Catalana

Moviments i Conceptes Literaris

1. Els termes Renaixença i Renaixement, són sinònims? Argumenteu la vostra resposta.

   Renaixement i Renaixença no tenen res a veure. El Renaixement és un moviment artístic que s'origina a Itàlia (segles XIV-XV) i que segueix els models de l'antiguitat clàssica. En canvi, la Renaixença és un moviment propi de la literatura catalana. Se situa al segle XIX i té com a missió recuperar la literatura catalana. Es pretén assolir l'esplendor medieval una altra vegada.

2. Quina autora modernista va publicar les seves obres sota un pseudònim masculí? Digueu-ne el nom, el pseudònim i esmenteu-ne alguna obra.

   Caterina Albert, autora modernista, va publicar obres sota el pseudònim masculí Víctor Català per tal d'evitar prejudicis de gènere. Algunes de les seves obres més conegudes són La infanticida, Solitud i el recull de relats titulat Drames rurals, que exploren la psicologia humana i els conflictes en entorns rurals.

3. Expliqueu quin sentit atribuïu al terme "novel·la psicològica" i exemplifiqueu-lo a partir de la vostra experiència lectora de la literatura catalana.

   Una novel·la psicològica se centra en l'anàlisi de la vida interior dels personatges: els seus pensaments, emocions i somnis, que condicionen la seva percepció de la realitat i les relacions amb els altres. A la literatura catalana, obres com Mirall trencat o La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, en són exemples clars.

4. Expliqueu les característiques del moviment literari del Modernisme.

   El Modernisme, moviment que va del 1893 al 1911, és una proposta de renovació de totes les arts que pretén crear una cultura catalana moderna i sistematitzar la llengua perquè l'expressió sigui eficaç. Es diversifica mitjançant dues tendències: el regeneracionisme, entès com l'ús de l'art per canviar la societat, i l'esteticisme, on l'art té un valor per ell mateix. A la literatura catalana destaquen Víctor Català (narrativa), Joan Maragall (poesia) i Santiago Rusiñol (teatre).

5. Expliqueu les diferències entre els drames realistes i els naturalistes.

   D'una banda, els drames realistes busquen reflectir objectivament la societat contemporània a través d'esdeveniments i personatges creïbles. D'altra banda, els naturalistes ja no només volen copsar la realitat, sinó que la mostren d'una manera científica, freda i determinista. Consideren que l'ésser humà no és lliure, sinó que està condicionat per diverses lleis.

6. Expliqueu per què una obra literària és considerada un clàssic. Completeu la vostra resposta amb exemples de la literatura catalana que hàgiu llegit.

   Una obra literària és un clàssic quan tracta temes universals, és profunda, excel·lent i perdura en el temps. Mar i cel d'Àngel Guimerà, amb el seu tema de l'amor impossible i la lluita contra prejudicis socials, econòmics i religiosos, és un exemple de clàssic que segueix sent rellevant.

7. Expliqueu què vol dir que la literatura és "una arma social".

   La literatura és "una arma social" perquè està compromesa amb la societat, reflecteix els seus problemes i fa una crítica de les injustícies. A través de la denúncia, fa reflexionar i proposa canvis. Un exemple clar és Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter, on es pretén una millora de la societat a partir del progrés científic i la raó en detriment de la tradició i la fe.

8. Basant-vos en la vostra experiència com a lectors, expliqueu l'evolució de l'amor com a tema literari des del segle XII fins als nostres dies.

   Al segle XII, el tema de l'amor en la literatura catalana tenia moltes reminiscències de l'amor cortès; era un amor idealitzat i adúlter. Al segle XV, amb Ausiàs March, es presenta com una relació d'igualtat. Al Renaixement, es recupera el platonisme i la dona és idealitzada pel seu enamorat. Al Romanticisme, en el segle XIX, l'amor és viscut amb sofriment. Finalment, als segles XX i XXI, es tracta de manera més diversa i s'hi inclouen diferents realitats afectives com l'homosexualitat.

Definicions Breus de Moviments Literaris

1. Què és la Renaixença?

   La Renaixença és un moviment que té com a finalitat la recuperació social, política i cultural de Catalunya després de tres segles de Decadència. El Romanticisme europeu afavoreix l'estudi del passat dels pobles i influeix en les terres catalanes. Els intel·lectuals catalans volen conèixer el passat medieval català i recobrar una identitat perduda. Un referent d'aquest moviment va ser Bonaventura Carles Aribau amb el poema La Pàtria.

2. Què és el Romanticisme?

   El Romanticisme és un moviment cultural del segle XIX que celebra l'emoció, la natura i la individualitat. Reacciona contra el racionalisme il·lustrat i valora la subjectivitat i l'expressió personal. La literatura, l'art i la música d'aquesta època reflecteixen passions intenses, ideals de llibertat i una profunda connexió amb el passat. En la literatura catalana destaquen Jacint Verdaguer en poesia i Àngel Guimerà en teatre.

3. Què és el Realisme?

   El Realisme és un corrent artístic i literari que busca representar la realitat de manera objectiva i detallada. Sorgeix al segle XIX com a reacció al Romanticisme, enfocant-se en la vida quotidiana, les classes socials i les experiències humanes. Els autors realistes retraten personatges i situacions amb veracitat. En la literatura catalana destaca Narcís Oller en el gènere de la novel·la.

4. Què és el Naturalisme?

   El Naturalisme és un corrent literari que busca representar la realitat de manera objectiva i científica. Es fonamenta en l'observació detallada de la vida quotidiana, les condicions socials i les influències hereditàries. Els autors naturalistes retraten personatges influïts pel seu entorn, destacant les lluites i les misèries de la societat. En la literatura catalana destaca Narcís Oller en el gènere de la novel·la.

5. Què és el Noucentisme?

   El Noucentisme és un moviment cultural que vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. Els noucentistes defensen un retorn a la mesura i a les normes clàssiques. Comença l'any 1906 i acaba el 1923. Els autors catalans que hi destaquen són Josep Carner (poesia) i Eugeni d'Ors (narrativa).

6. Què és el moviment d'avantguarda en la literatura catalana?

   Els moviments d'avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia, amb una voluntat de ruptura dels models artístics i morals (cubisme, dadaisme, futurisme, surrealisme, etc.). Molts escriptors catalans, sobretot poetes, adopten formes revolucionàries d'aquests moviments, com ara J.V. Foix i Salvat-Papasseit.

Vertader/Fals sobre Història de la Literatura

• El Noucentisme és posterior a les Avantguardes. (F)
• Els termes Renaixença i Renaixement són sinònims. (F)
• El moviment cultural de la Renaixença es va iniciar a la segona meitat del segle XVIII. (F) Neix el 1833.
• Joan Maragall va ser un autor avantguardista. (F)
• Terra baixa, d'Àngel Guimerà, és un drama realista. (V)