Conceptes clau de literatura: Mètrica, gèneres i figures retòriques

Conceptes bàsics de literatura

Mètrica i fonètica:

• Sinalefa: Pronúncia en una sola síl·laba de dues vocals (No / hi ha / vi / a  a / Va / lèn / ci / a)
• Elisió: Supressió d'una de les dues vocals en contacte (No / hi ha / vi / a  (a) / Va / lèn / ci/ a)
• Hiat: Pronúncia en síl·labes diferents de les dues vocals (A / A / ra / gó / n'hi / ha u /na / da / ma)

Rima:

• Rima consonant: Repetició de les vocals i consonants a partir de l'última vocal tònica
• Rima assonant: Repetició només de les vocals
• Rima masculina: Versos acabats amb mot agut
• Rima femenina: Versos acabats amb mot pla o esdrúixol

Tipus de versos:

• Versos blancs: Aquells que no rimen amb els altres versos però segueixen mantenint el ritme i la mesura de l'estrofa.
• Versos lliures: No segueixen cap tipus de pauta mètrica regular.

Gèneres literaris

• L'assaig: És un gènere en prosa que aborda, d'una manera lliure, els problemes més diversos de caire filosòfic.
• L'article: Text breu en què s'analitza un tema determinat amb un estil propi i creatiu.
• L'aforisme: Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.
• Biografia i retrat: Text centrat en algun aspecte rellevant d'un personatge, tot interpretant-ne la personalitat.
• Epístola: Assaig en vers o en prosa escrit en forma de carta.
• Diàleg: Conversa caracteritzada per l'intercanvi d'idees sovint contraposades.
• Ressenya: Anàlisi crítica d'una obra.

Elements de l'argumentació

• Tesi: Idea que defensa l'autor.
• Argumentació: Conjunt ordenat d'idees que desenvolupen la tesi (afirmant-la o contradient-la).

Tipus de discurs

• Discurs directe: El discurs directe reprodueix literalment les paraules pronunciades per l'emissor (On vas Xavi?)
• Discurs indirecte: Explica de manera més o menys fidel allò que ha dit l'emissor (En Martí va preguntar on anava en Xavi).

Tipus d'oracions

• Oracions declaratives: L'emissor dona informació al receptor. Poden ser afirmatives o negatives.
• Oracions interrogatives: L'emissor demana informació. Les oracions acaben amb un signe d'interrogació.
  • Interrogatives parcials: La pregunta no es pot contestar ni amb sí ni amb no, perquè afecta una part de l'oració.
  • Interrogatives totals: La pregunta es pot contestar amb sí o no.
  • Totals confirmatòries: L'emissor dona com a probable una resposta. Mots: oi, eh, oi que, veritat.
  • Totals retòriques: Que poden ser parcials o totals i que, de fet, no pregunten res, sinó que són declaracions encobertes (Quan ho farà bé?).
  • Totals reiteratives: Al·ludeixen a una informació acabada de donar (Que ja has vist la pel·lícula?).
• Oracions exclamatives: Expressen estats d'ànims i emocions amb èmfasi. Acaben amb un signe d'exclamació.
• Oracions imperatives: L'emissor vol influir en la conducta del receptor: demana, ordena, aconsella o suplica.

Moviments culturals:

• Modernisme: Va ser un ampli moviment cultural europeu del final del segle XIX. Va significar la transformació d'una cultura regional i tradicionalista.
• Artistes modernistes: Es consideraven éssers superiors i incompresos per la societat.
• Regeneracionisme: Es va oposar al conservadorisme de la burgesia, va adoptar la visió cosmopolita de la cultura i va intentar, a partir de l'art, regenerar les masses incultes.
• Esteticisme: Va optar per prendre l'art com a única salvació possible individual.

Poetes modernistes: Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.